dijous, 23 de març de 2017

Llegeix, prem el REC... i guanya!

Amb aquest lema, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya i Catorze convoquen el 4t Concurs de Booktràilers per a joves de 14 a 18 anys, en el qual col·labora també l’editorial Bromera. Encara que l’objectiu final del concurs és dinamitzar les biblioteques i incentivar la lectura entre els joves, el certamen suposa també una oportunitat perfecta per a unir dues grans passions: la lectura i l’audiovisual.

Participar en el concurs és molt senzill: només cal formar un grup de quatre persones entre 14 i 18 anys, escollir un llibre que us apassione –una novel·la, un poemari, un assaig... tot és vàlid!- i pensar un guió per a elaborar un booktràiler que done a conèixer el llibre. Podeu gravar el vídeo tant amb una càmera com amb un mòbil però heu de tindre en compte que el producte acabat no pot superar els 90 segons de durada.

Per últim, haureu d’inscriure-vos al formulari del web del concurs i penjar el booktràiler a YouTube o a Vimeo, la plataforma que més us agrade. Això sí, no us oblideu de fer fotografies del procés de gravació per a compartir-les a Instagram amb l’etiqueta #booktrailerscat i el títol del vostre booktràiler, perquè l’equip que millor il·lustre el making of del seu treball té una sorpresa reservada.

Com que el concurs es divideix en quatre categories, teniu quatre oportunitats d’emportar-vos un premi a casa pel Millor booktràiler, el Millor guió, el Booktràiler més creatiu o el Booktràiler més votat pel públic. A més a més, els grups que aconseguisquen arribar a la final gaudiran d’un taller amb un guionista professional i cadascun dels membres dels quatre equips guanyadors rebran una subscripció a Filmin durant sis mesos i un lot de llibres.


Animeu-vos a deixar volar la vostra imaginació i explicar en un booktràiler què fa que el vostre llibre preferit siga tan especial!

dijous, 16 de març de 2017

La primavera es vesteix de negre

Març s’ha convertit en un mes negre, almenys a les terres de l’Ebre, on tenen lloc diversos festivals dedicats a aquest gènere. D’una banda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull Kosmopolis, una trobada literària biennal que se celebra des de l'any 2012 a la Ciutat Comtal. La literatura, en totes les seues vessants, es converteix en la protagonista absoluta d’aquesta mostra on s’aposta per un concepte de literatura amplificada que engloba totes les manifestacions de la paraula: tant oral com impresa o electrònica.


Escriptors, poetes, filòsofs, científics, músics, cineastes, dramaturgs, conta-contes, dibuixants, guionistes, periodistes, actors, bibliotecaris i editors formen part d’aquest projecte a través de debats i xarrades sobre temes d’actualitat literària, sempre amb la participació dels lectors i assistents.
La desena edició de la mostra se celebrarà del 22 al 26 de març i comptarà amb la intervenció de dos escriptors de talla mundial que a Bromera coneguem molt bé: John Banville i Pierre Lemaitre. Els autors, que ocupen un lloc destacat a l’Olimp de la novel·la criminal, participaran el pròxim 24 de març en el cicle de “Diàlegs K”, una sèrie de trobades entre referents culturals.

Banville i Lemaitre, que es reuneixen per primer cop, parlaran sobre literatura i política en temps difícils i sobre el fet d’escriure en dos gèneres. Poden els llibres canviar el món? De quina manera la literatura mostra la realitat? Com és possible escriure en dos gèneres? Per què és interessant fer-ho? Quin és el paper social del «crim»? Per què la novel·la negra és tan popular a Occident?



A més, l’escriptor francès presentarà la seua darrera novetat, Recursos inhumans, una nova incursió en la novel·la negra que denuncia el costat més immoral del món empresarial.

D’altra banda, John Banville participarà també el 25 de març a EL VI FA SANG, el Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, que tindrà lloc a L’Espluga de Francolí i on rebrà el Premi Internacional EL VI FA SANG. La mostra servirà també d’escenari per a la presentació del seu últim treball: Fins i tot els morts.


Si sou tan amants de la literatura criminal com nosaltres, aquesta primavera negra plena de cites ineludibles us enamorarà.

dijous, 9 de març de 2017

Dones amb una habitació pròpia

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona i, a Bromera, ens agrada celebrar-lo des d’una perspectiva literària, dedicant l’entrada d’aquesta setmana al paper que han jugat i juguen les dones en la literatura.

Durant segles, les escriptores van trobar una llarga sèrie d’impediments per dedicar-se a la seua passió. Amb el pas del temps, però, van anar desenvolupant una sèrie de mecanismes i estratègies per sortejar aquests obstacles: masculinitzar els seus noms per aconseguir publicar els seus treballs, crear una literatura estrictament femenina que no es desviara ni un mil·límetre del cànon imperant o, tot just el contrari, descriure a les seues novel·les dones impròpies o marginals, per tal que les seues obres no foren catalogades com a “literatura de salonet”.

És molt important reconéixer el paper d’aquestes pioneres de la literatura ja que, sense el seu esforç i la seua rebel·lia, ara resultaria impossible trobar les prestatgeries de les llibreries i biblioteques atapeïdes de noms femenins. L’atreviment d’aquestes dones ha permés i facilitat que les escriptores contemporànies hagen pogut convertir la literatura en la seua professió i hagen aconseguit, en paraules de Virginia Wolf, una habitació pròpia. Només cal fer una ullada al catàleg de novetats d’editorials com Bromera per adonar-nos-en de la importància que han adquirit les autores en el món del llibre:

L’estil directe i sense embuts de Leïla Slimani
Fa uns mesos, Leïla Slimani va guanyar el Premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses, per la seua segona novel·la, Una dolça cançó. Abans de ser guardonada però, l’obra s’havia convertit en un èxit de vendes a França.

El fet no resulta sorprenent si tenim en compte l’estil directe i amb tocs poètics de l’autora que, en només tres línies, endinsa el lector en un suspens fascinant i audaç sobre les relacions de dominació o els prejudicis de classe i culturals. Un relat magnífic i esfereïdor, carregat de tensió i molt potent.


Myriam decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, qui conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.



Maria Carme Roca: feminisme a la Segona República
L’autora ens endinsa en els conflictes de la Barcelona dels anys 30 a través dels ulls de la jove protagonista de La noia del club. Maria Carme Roca ens acosta amb mestria els anhels i somnis Flora i les dificultats per fer-los realitat, alhora que ens permet acostar-nos a la història i conèixer una època convulsa que es debat entre l’esperança i l’immobilisme.
Es tracta d’un relat ben travat amb un transfons històric que quasi arriba a convertir-se en un personatge més de la novel·la. Amb prop de cinquanta llibres publicats, Roca continua sorprenent-nos amb la seua capacitat per analitzar la nostra història recent.

Des de ben jove, la Flora ha volgut ser nadadora. Tot i que la seva família li fa costat, no ho té gens fàcil. No tenen gaire diners i ha de compaginar el treball amb l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona República donen ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la il·lusió de destacar en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de dones que aspiren a transformar la realitat des de l’art, la literatura o el periodisme, com ara Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Annà Murià o Mercè Rodoreda.


L’expedició de María Solar
La reconeguda escriptora gallega María Solar és l’autora d’una apassionant novel·la que narra la primera expedició sanitària internacional de la història. Al llarg del relat desfilen figures imprescindibles de la història de la medicina, així com els vint-i-dos xiquets i xiquetes, injustament invisibilitzats, que, amb el seu sacrifici, van fer possible una gran fita històrica.
Tanmateix, els orfes que protagonitzaren l’expedició no són els únics personatges reivindicats en aquesta obra a cavall entre la novel·la història i la d’aventures. En ella es recorda també el decisiu paper d’Isabel Zendal, la rectora de l’orfenat, sense la qual aquesta aventura no s’haguera pogut portar a terme.
A més, aquesta aventura increïble tindrà la seua versió cinematogràfica aquest 2017 amb «22 ángeles».

 L’any 1803 el vaixell Maria Pita va emprendre un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos xiquets orfes inoculats amb el virus de la verola amb l’objectiu de transportar la vacuna enllà de l’oceà i salvar així la vida de milers de xiquets. El doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir aquesta aventura filantròpica que semblava impossible. I així hauria estat si no fos per la valentia i el sacrifici dels orfes i, especialment, de la rectora de l’orfenat, Isabel Zendal. De fet, el seu paper esdevindria fonamental per dur endavant aquesta expedició.

Jèssica Fortuny i l’ombra del maltractament
L’actriu i escriptora Jèssica Fortuny ens ofereix Nora, un text teatral que aborda des d’una perspectiva íntima i emocionant el maltractament de la seua protagonista. En el context econòmic actual, Nora decideix donar un gir a la seua situació i presentar-se a una entrevista de treball en el seu supermercat habitual. L’espera i una freda habitació seran les causants del canvi, una transformació que es projectarà inconscientment en la seua vida.
A través del personatge, es reflecteixen algunes senyals que reconeguem –o no- en una situació de maltractament psicològic.


 Nora és una dona jove, amb estudis i una gran il·lusió per menjar-se el món. De sobte, però, tot canvia. És el moment en què decideix unir la seua vida a la de Tomeu. Llavors Nora desapareix. Es converteix en una ombra, maltractada, reclosa a casa. Un dia, la mala situació econòmica l’obliga a eixir-ne i acudir a una entrevista de treball. A la sala d’espera comença un viatge que li capgirarà la vida inesperadament.]



La tendresa de Rocio Bonilla
Rocio Bonilla s’atreveix amb tot: des d’àlbums il·lustrats que rendeixen un merescut homenatge a les mares, fins a històries que defensen el valor de l’amistat o relats que pretenen transmetre als més menuts la màgia de la lectura. La il·lustradora catalana ha estat un èxit de vendes gràcies a De quin color són els besos?, la seua obra estrela, amb més de 35.000 exemplars venuts en un any.
Des que va canviar el món de la publicitat per l’editorial, Bonilla ha publicat mitja dotzena d’àlbums infantils, històries tendres i divertides, perfectes per a llegir en família i per a treballar conceptes com l’amistat, l’amor o la imaginació. Ara, Bromera reedita una de les seues primeres obres, La muntanya de llibres més alta del món, amb un nou disseny de coberta i un mesurador de regal.

 Enric estava convençut que havia nascut per a volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tota mena, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però no funcionava res... Un dia, sa mare li va contar que hi havia altres maneres de fer realitat el seu somni i li va posar un llibre a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, Enric va començar a volar...




Com veieu, arreu del món comptem amb un nombre molt important de dones que escriuen i conreen la literatura en tots els seus vessants: novel·la, poesia, teatre, assaig, àlbum il·lustrat... Esperem que, si sou tan addictes a la literatura com nosaltres, ho celebreu llegint les seues obres i, per descomptat, no només el 8 de març sinó al llarg de tot l’any.

dimarts, 28 de febrer de 2017

Les Falles més literàries

Entrem en març i, amb aquest mes, arriba també una de les festes més tradicionals de les nostres terres: les Falles. Només falten unes setmanes perquè ens submergim en l’efervescència fallera que a més, enguany esperem amb més il·lusió que mai perquè, finalment, la nostra festa ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Les Falles, però, estan molt lligades a altres expressions culturals valencianes, com l’art i la literatura. Per això, aquesta setmana hem decidit imbuir-nos de l’esperit faller i dedicar el nostre bloc a les obres literàries més flamígeres de Bromera!

Comencem per un clàssic en la nostra llengua: Joan Fuster. Potser vos sorprendrà trobar entre la bibliografia de Fuster, un iconoclasta hostil als tòpics, un llibre sobre les Falles, l'espectacle que més tòpics concentra de tot el folklore valencià. Combustible per a falles, però, no és ni un pamflet ni un libel irreverent i despietat contra les Falles, sinó un recull d'escrits, a manera de breus apunts sociològics, que tracten d'explorar, a través del motiu faller, el caràcter i la mentalitat dels valencians.

L'autor, amb el seu estil àgil i incisiu, ens parla dels ingredients i de la significació de les Falles, una manifestació festiva que pot ser tant una mostra innocent del barroquisme valencià com també un poderós instrument de reprovació moral.

Si voleu començar aquest lectura, feu clic ací.


Per als més menuts...

Tanmateix, els adults no som els únics que podem gaudir de la literatura fallera. Els lectors més joves tenen al seu abast un llibre molt divertit on les Falles són protagonistes: l’obra de teatre Empar Fallera major infantil, de Fani Grande.

Empar és una xiqueta vital i optimista que vol ser fallera major infantil de la seua comissió. Però a casa no van molt bé les coses i son pare i sa mare no ho veuen gens clar. Empar pensa una solució i demana ajuda a amics i veïns per a aconseguir el seu somni. Sabrem si aconsegueix el seu propòsit al final d’aquesta deliciosa obra sobre l’amistat, la il·lusió...  i les Falles!

Feu clic ací per llegir-ne el primer capítol.

dijous, 16 de febrer de 2017

El jurat més estricte tria la literatura més divertida

Un any més, torna el Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. El que converteix aquest guardó en quelcom especial no són els llibres seleccionats per al concurs –encara que sempre contenen tant de nivell com diversió–, sinó el nivell d’exigència del seu jurat.


Per què? Doncs perquè els encarregats de valorar aquestes obres literàries són, ni més ni menys, els seus lectors i lectores. El Premi Atrapallibres es desmarca així, deixant que siguen els lectors reals d’aquestes històries els qui decidisquen quina n’és la millor i mereix el seu reconeixement. Una fita molt complicada d’aconseguir per a qualsevol llibre, ja que no hi ha cap jurat més exigent que el format per aquests xiquets i xiquetes que tenen molt clar el que els agrada i el que detesten.

Com que l’objectiu del guardó és aconseguir que el major nombre possible d’infants lligen els llibres seleccionats, els exemplars es fan arribar al centres de primària i les biblioteques de Balears, Catalunya i el País Valencià, on els alumnes es constitueixen com a jurat. Així, han de presentar i defensar les seues obres preferides davant dels seus companys i, entre tots, han d’anomenar el que consideren millor. Es tracta d’una manera molt encertada de fer sentir la veu dels infants, donant-los l’oportunitat de funcionar com un jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i la biblioteca.

Enguany, a més, a Bromera estem d’enhorabona ja que la novel·la El noi que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat, ha estat seleccionada en la categoria d’11-12 anys. Creuem els dits!


A més, com que s’acosta el veredicte del jurat, els amics de la llibreria infantil i juvenil La Petita i la Biblioteca Manuel Arranz Poblenou han preparat una festa molt divertida per ajudar els xiquets i les xiquetes a decidir el seu vot. Si encara no teniu clar qui votareu, podeu passar-vos per la biblioteca el divendres 17 de febrer a partir de les 18 h, on trobareu els autors i autores de les tres obres seleccionades en aquesta categoria. És una oportunitat única per a xerrar amb ells i tindre una gran trobada lectora. Els escriptors intentaran defensar els seus títols però, convenceran el jove jurat? Encara haurem d’esperar unes setmanes per descobrir-ho!

dijous, 9 de febrer de 2017

Un certamen educavisual per a tots els públics

Ha nascut el certamen Proyecta Alc, un espai de convivència entre l’educació i l’audiovisual amb l’objectiu d’afavorir la inclusió de les noves tecnologies en els centres educatius de les comarques del sud. Fins ara, aquest festival havia estat vinculat a la Mice, la Mostra Internacional de Cine Educatiu però, en aquesta edició, per primera vegada, el certamen ha preferit tindre una identitat pròpia. Igual que el Mice, del que fa poc vos parlàvem, aquest projecte busca possibilitar l’adaptació dels centres escolars a la nova realitat on la imatge és el principal mitjà de comunicació, sobretot entre els més joves.

El certamen naix amb uns objectius molt definits, entre ells, informar de la importància de l’educació en el llenguatge audiovisual, generar inquietuds entre els més joves, afavorir el coneixement de la professió audiovisual i acostar als professors els avantatges de l’ús de ferramentes i narrativa audiovisual en la transmissió de missatges.  Tanmateix, Proyecta Alc es crea, sobretot, per a difondre i promocionar la cultura en totes les seues manifestacions i també per a donar suport a la difusió del producte educatiu valencià en les comarques del sud. La iniciativa està dirigida a un púbic molt divers: xiquets i xiquetes, joves, estudiants del grau en comunicació audiovisual o de FP audiovisual, professionals de l’educació en tots els nivells i també dels mitjans de comunicació, pares i mares.

Des de Bromera també hem volgut col·laborar en el certamen, concretament en el concurs de booktràilers que han organitzat. I és que ens sembla important promoure aquest moviment a favor d’integrar la lectura amb el llenguatge audiovisual. Seguint la estela marcada pel Consell Escolar de la Generalitat Valenciana, que fa poc posava en marxa un concurs de Tràilers de lectura, al Proyecta Alc han convocat una competició de booktràilers. Els vídeos participants s’han pogut visualitzar i votar a la pàgina de Facebook del festival i, de fet, ja es coneixen els guanyadors: un grup d’estudiants de l’IES Fajardo Mendoza, de Benidorm, que han basat el seu treball en El Quijote de Miguel de Cervantes. Enhorabona!

Proyecta-Alc se celebrarà del 13 al 18 de febrer i compta amb un exhaustiu programa farcit de projeccions, formacions al professorat, xarrades, tallers, concursos i exposicions. La primera d’aquestes activitats serà la projecció als cinemes Kinèpolis d’Alacant del documental La història de Jan, del director Bernardo Moll. La inesperada notícia de que Jan tenia síndrome de Down va fer que el seu pare es decidira a escriure un bloc i a gravar al seu fill per a poder així compartir i superar les seues pors. El documental ens narra, des de la intimitat, una història de superació i acceptació. A través del sentit de l’humor, l’esforç i l’amor per Jan, els seus pares busquen normalitzar i donar visibilitat a aquest món desconegut.


Podeu consultar el programa complet de Proyecta Alc en aquest enllaç.