dijous, 16 de febrer de 2017

El jurat més estricte tria la literatura més divertida

Un any més, torna el Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. El que converteix aquest guardó en quelcom especial no són els llibres seleccionats per al concurs –encara que sempre contenen tant de nivell com diversió–, sinó el nivell d’exigència del seu jurat.


Per què? Doncs perquè els encarregats de valorar aquestes obres literàries són, ni més ni menys, els seus lectors i lectores. El Premi Atrapallibres es desmarca així, deixant que siguen els lectors reals d’aquestes històries els qui decidisquen quina n’és la millor i mereix el seu reconeixement. Una fita molt complicada d’aconseguir per a qualsevol llibre, ja que no hi ha cap jurat més exigent que el format per aquests xiquets i xiquetes que tenen molt clar el que els agrada i el que detesten.

Com que l’objectiu del guardó és aconseguir que el major nombre possible d’infants lligen els llibres seleccionats, els exemplars es fan arribar al centres de primària i les biblioteques de Balears, Catalunya i el País Valencià, on els alumnes es constitueixen com a jurat. Així, han de presentar i defensar les seues obres preferides davant dels seus companys i, entre tots, han d’anomenar el que consideren millor. Es tracta d’una manera molt encertada de fer sentir la veu dels infants, donant-los l’oportunitat de funcionar com un jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i la biblioteca.

Enguany, a més, a Bromera estem d’enhorabona ja que la novel·la El noi que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat, ha estat seleccionada en la categoria d’11-12 anys. Creuem els dits!


A més, com que s’acosta el veredicte del jurat, els amics de la llibreria infantil i juvenil La Petita i la Biblioteca Manuel Arranz Poblenou han preparat una festa molt divertida per ajudar els xiquets i les xiquetes a decidir el seu vot. Si encara no teniu clar qui votareu, podeu passar-vos per la biblioteca el divendres 17 de febrer a partir de les 18 h, on trobareu els autors i autores de les tres obres seleccionades en aquesta categoria. És una oportunitat única per a xerrar amb ells i tindre una gran trobada lectora. Els escriptors intentaran defensar els seus títols però, convenceran el jove jurat? Encara haurem d’esperar unes setmanes per descobrir-ho!

dijous, 9 de febrer de 2017

Un certamen educavisual per a tots els públics

Ha nascut el certamen Proyecta Alc, un espai de convivència entre l’educació i l’audiovisual amb l’objectiu d’afavorir la inclusió de les noves tecnologies en els centres educatius de les comarques del sud. Fins ara, aquest festival havia estat vinculat a la Mice, la Mostra Internacional de Cine Educatiu però, en aquesta edició, per primera vegada, el certamen ha preferit tindre una identitat pròpia. Igual que el Mice, del que fa poc vos parlàvem, aquest projecte busca possibilitar l’adaptació dels centres escolars a la nova realitat on la imatge és el principal mitjà de comunicació, sobretot entre els més joves.

El certamen naix amb uns objectius molt definits, entre ells, informar de la importància de l’educació en el llenguatge audiovisual, generar inquietuds entre els més joves, afavorir el coneixement de la professió audiovisual i acostar als professors els avantatges de l’ús de ferramentes i narrativa audiovisual en la transmissió de missatges.  Tanmateix, Proyecta Alc es crea, sobretot, per a difondre i promocionar la cultura en totes les seues manifestacions i també per a donar suport a la difusió del producte educatiu valencià en les comarques del sud. La iniciativa està dirigida a un púbic molt divers: xiquets i xiquetes, joves, estudiants del grau en comunicació audiovisual o de FP audiovisual, professionals de l’educació en tots els nivells i també dels mitjans de comunicació, pares i mares.

Des de Bromera també hem volgut col·laborar en el certamen, concretament en el concurs de booktràilers que han organitzat. I és que ens sembla important promoure aquest moviment a favor d’integrar la lectura amb el llenguatge audiovisual. Seguint la estela marcada pel Consell Escolar de la Generalitat Valenciana, que fa poc posava en marxa un concurs de Tràilers de lectura, al Proyecta Alc han convocat una competició de booktràilers. Els vídeos participants s’han pogut visualitzar i votar a la pàgina de Facebook del festival i, de fet, ja es coneixen els guanyadors: un grup d’estudiants de l’IES Fajardo Mendoza, de Benidorm, que han basat el seu treball en El Quijote de Miguel de Cervantes. Enhorabona!

Proyecta-Alc se celebrarà del 13 al 18 de febrer i compta amb un exhaustiu programa farcit de projeccions, formacions al professorat, xarrades, tallers, concursos i exposicions. La primera d’aquestes activitats serà la projecció als cinemes Kinèpolis d’Alacant del documental La història de Jan, del director Bernardo Moll. La inesperada notícia de que Jan tenia síndrome de Down va fer que el seu pare es decidira a escriure un bloc i a gravar al seu fill per a poder així compartir i superar les seues pors. El documental ens narra, des de la intimitat, una història de superació i acceptació. A través del sentit de l’humor, l’esforç i l’amor per Jan, els seus pares busquen normalitzar i donar visibilitat a aquest món desconegut.


Podeu consultar el programa complet de Proyecta Alc en aquest enllaç.

dijous, 2 de febrer de 2017

Princeses flatulentes, valentes i inconformistes

De segur que molts sabeu que a Bromera ens agraden, i molt, les princeses. Personatges gràcils i bells, vestits amb sumptuosos vestits engalanats amb qualsevol variant del color rosa. Tanmateix, heu de saber que les nostres princeses són molt  especials. Encara que vesteixen de rosa i són bellíssimes i elegantíssimes, també  fan coses com tirar-se pets o torcar-se el nas.

Perquè les princeses que més ens agraden són com tu i com jo, tenen virtuts i defectes, i no es conformen amb els contes de fades. Més bé al contrari: volen descobrir la veritat i llegiran tot el que estiga al seu abast per a trobar-la.

Fa un temps vos presentàrem Laura i el seu pare, qui li va descobrir l’anomenat “Llibre secret de les princeses”. Junts, van llegir un secret amagat durant segles: les princeses es tiren pets! I no sempre saben com dissimular-ho! L’olor corporal és una cosa que també afecta a la reialesa...

Ara, vos convidem a seguir investigant altres misteris amagats en els contes tradicionals i que recull aquest enigmàtic volum. En El llibre secret de les princeses que tambées tiren pets (continuació de l’àlbum il·lustrat Les princeses també es tiren pets), Laura s’ha fet gran, però continua tan curiosa com sempre. Ara ja sap llegir i descobrirà per ella mateixa un dels secrets millor guardats de la història: per què els malvats dels contes de fades són com són? Per què són dolents i gaudeixen fent patir els protagonistes de la història?

Durant la seua aventura literària, Laura es creuarà amb bruixes perverses i gegants ressentits, però, com a bona princesa valenta, no deixarà de llegir fins que sàpia la veritat. T’atreveixes a descobrir-la amb ella? 


Després de l’èxit de Les princeses també es tiren pets, arriba a les llibreries El llibre secret de les princeses que tambées tiren pets, la seua divertida continuació. Un àlbum il·lustrat vestit de rosa que trenca amb tots els estereotips i ens demostra que les princeses boniques i delicades poden ser atrevides i valentes. Un missatge llançat amb molta força gràcies a les seues esbojarrades situacions.

A més a més, aquest àlbum té una miqueta més de text que l’anterior i és perfecte per als lectors que, com Laura, també han crescut una miqueta des que van llegir el primer. Per això, és una lectura recomanable per a xiquets i xiquetes a partir de 7 anys.

Si voleu començar a llegir-lo, només heu de fer clic ací.

dijous, 26 de gener de 2017

Isabel-Clara Simó, 40 anys de literatura en femení


Isabel-Clara Simó acaba de ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural i que serveix de reconeixement a la seua extensa trajectòria, tant en la producció literària com en la seua tasca intel·lectual. El guardó està més que justificat si pensem en els més de quaranta anys que l’escriptora alcoiana ha dedicat a la literatura en català, un camp que ella considera «no com un útil, sinó com un art».

L’àmbit d’actuació d’Isabel-Clara Simó no s’ha reduït a l’escriptura, però. Com a intel·lectual, ha estat estretament vinculada a les lluites per la llibertat nacional, de les dones i de la infància. Les seues històries estan escrites des d’un punt de vista de dona i, sovint, transgressor, que ens fa reflexionar sobre la societat en la que vivim i qüestionar-nos la quotidianitat en la que estem immersos. Potser per això, l’alcoiana és una de les figures més populars de la literatura actual en català, i una de les escriptores amb una trajectòria literària més sòlida. La seua obra, de fet, ha estat constantment reeditada i traduïda a diversos idiomes, com l’alemany, l’anglès, el basc, el gallec, el francès, l’hongarès, l’italià, el neerlandès, el suec o el turc.

Al llarg d’una carrera intensa i ferma, l’estil d’Isabel-Clara Simó ha anat evolucionant amb el temps, aprofundint-se i embellint-se. Tanmateix, la seua prosa no ha perdut mai força i els seus personatges continuen traspuant vida, impregnats de magnetisme. Si voleu comprovar-ho, només heu de rellegir algunes de les seues primeres novel·les, com Júlia, un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània, i comparar-les amb els seus darrers treballs, com L’amant de Picasso, publicada en 2015.


Per sort per als lectors, l’autora ha declarat la seua voluntat de no jubilar-se encara ja que afirma que, si deixara d’escriure, se sentiria morta. Així doncs, el seu desig d’escriure continua tan viu com els seus personatges i les seues històries, que podrem gaudir durant molts anys més. 

dimarts, 17 de gener de 2017

L’audiovisual i la literatura es donen la mà al MICE 2017

En una societat en la que vivim envoltats de pantalles i dispositius tecnològics (ordinadors, mòbils, televisors, tablets...), la cultura audiovisual ho envaeix tot i es converteix en quelcom quotidià i imprescindible. No obstant això, l’entrada d’aquests agents culturals i aquestes noves formes d’oci a l’escola és molt gradual i avança lentament. És per això que, des de fa més de tres anys, l'Associació cultural "Jordi el Mussol" porta a terme una magnífica iniciativa entre la població estudiantil amb l’objectiu de propiciar aquesta obertura educativa.



La Mostra Internacional de Cinema Educatiu –que enguany celebra la seua tercera edició- vol fomentar la difusió i promoció de la cultura audiovisual en totes les seues manifestacions i propiciar l’intercanvi d’idees entre els estudiants de primària, secundària i universitaris. El festival, però, no només s’adreça als xiquets i les xiquetes, sinó que també ho fa als professionals de l’educació en tots els seus nivells, als estudiosos del cinema i l’educació audiovisual, als professionals del cinema i els mitjans de comunicació, i als pares i mares.

Així, la MICE pretén implicar al major nombre d’agents culturals per tal que els més menuts aprenguen els codis que, en un futur, els permetran desentranyar de manera crítica els missatges i imatges enviats pels mitjans. I, la millor manera de fer-ho, és a través de l’educació en l’ús de les noves tecnologies. Cada any, els i les alumnes realitzen centenars de pel·lícules educatives o realitzades en un entorn d’aprenentatge que es projecten al Teatre El Musical, amb entrada lliure. A més, aquestes projeccions s’acompanyen d’activitats com xerrades i tallers a l’abast de tothom.

Enguany, com a novetat, la mostra incorpora una categoria dedicada als book trailers, i a Bromera hem tingut la sort de servir de font d’inspiració d'un bon grapat de participants. És el cas de l'IES Ravatxol de València, que ha basat el seu treball en l’obra Menjaré bollycaos per tu, de Pasqual Alapont; l’Institut Broch i Llop de Vila-Real, que ha decidit reflectir la història que es narra a Cartes d’hivern, d’Agustín Fernández-Paz; l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat, amb Quan Hitler va robar el conill rosa, de Judith Kerr; el Col·legi Palma La Canyada, amb Raquel té por, d'Agustín Fernández-Paz; el CEIP Ciutat Artista Faller de València, amb Empar, fallera major infantil, de Fani Grande o el CEIP Teodor Llorente de València amb L'hivernacle del terror, de Jenny Nimmo.

Des de Bromera us convidem a entrar al canal de youtube del festival i visualitzar els increïbles vídeos que hi apareixen. Recordeu que els guanyadors es decidiran segons el número de visualitzacions que ha obtingut cada treball, així que teniu una oportunitat magnífica per a recolzar els  vostres book trailers preferits.






dilluns, 9 de gener de 2017

Un 2017 ple de literatura

El 2016 va ser un any carregat de llibres excepcionals, de la mà tant d’autors estrangers com de la nostra terra. A Bromera, ens agradaria que aquest any que acabem d’encetar estiguera encara més ple de literatura per a tots els gustos. Per això, tenim preparades moltes sorpreses que anirem desvelant a poc a poc.

Si voleu fer un primer tast del que ens espera aquest 2017, feu una ullada a tres de les novetats de primavera que ja s’estan cuinant a l’editorial:

El retorn de Lluís-Anton Baulenas

Amics per sempre és l’obra amb què Lluís-Anton Baulenas va aconseguir el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2016. Es tracta d’una novel·la subtil i irònica, plena de matisos, que presenta una galeria de personatges inoblidables i una trama apassionant, que manté la curiositat fins a la darrera pàgina:

«Ferran Simó s’ha convertit en un gos. La guerra dels Balcans, on s’ha vist immers gairebé per atzar, ha reduït la seua voluntat a la d’un animal i ho ha assumit. Només la sort el salvarà de morir i podrà tornar a casa, a una Barcelona eufòrica a punt d’inaugurar els Jocs Olímpics. Gràcies a la proposta insòlita d’un amic, canviarà d’identitat i coneixerà dues xiques amb qui mantindrà una relació que podria canviar la seua vida si les ombres del passat no li ho impedeixen».

Un dels darrers títols de Dario Fo

El premi Nobel de literatura ens deixava fa uns mesos, però el recordarem a través dels seus escrits. Aquesta primavera podreu gaudir amb De sang gitana, una obra ambientada en l’Alemanya dels anys 30 i protagonitzada per Johann Trollmann, un pugilista que veurà truncada la seua carrera a causa de l’ascens del nazisme:
«La vida de Johann Trollmann s’accelera des que de menut descobreix la boxa i puja al ring acompanyat dels valors i la tradició de la seua gent, els gitanos. Suma victòries, cadascuna més emocionant que l’anterior, amb el públic en èxtasi. Però un gitano no és com els altres alemanys: com pot representar la Gran Alemanya a les Olimpíades del 1928? Els camins cap a l’èxit prompte es veuen barrats, el clima polític empitjora i el nazisme ho controla tot, fins i tot la seua vida i la de la seua família. Tant fa que Johann siga el millor: malgrat que l’haja guanyat al ring, li negaran el títol de campió dels pesos semipesants i la seua vida esdevindrà impossible».

Una nova aventura de Quirke
Benjamin Black és el pseudònim amb què John Banville ha esdevingut un referent en el gènere de la novel·la negra. Especialment addictiva és la seua sèrie protagonitzada pel patòleg Quirke, resident al Dublín dels anys 50. Enguany presentarem Fins i tots els morts, una nova entrega de la saga protagonitzada per l’astut forense:
«Una nit d’estiu a Dublín, un cotxe s’estavella contra un arbre i esclata en flames. Mentre tots assumeixen que és un accident o un suïcidi, Quirke arriba a una conclusió distinta. Al mateix temps, la seua filla Phoebe rep la visita d’una coneguda, que està embarassada i poc després desapareix. Phoebe recorre a son pare, i Quirke busca ajuda en el seu amic l’inspector Hackett. En poc de temps es troben enmig d’una cadena perversa de fets en què un dels personatges més poderosos de la ciutat utilitza la tapadora de la política i la religió per a obtenir beneficis obscens».

* Si no podeu deixar de llegir els casos de Quirke, teniu sort, perquè John Banville visitarà Catalunya el 24 i el 25 de març amb motiu de la trobada amb Pierre Lemaitre al CCCB (Kosmopolis) i per a recollir el Premi Internacional «El Vi Fa Sang» a l’Espluga de Francolí.