divendres, 26 de setembre de 2008

Què és un plagi?

La pregunta que encapçala aquest reportatge de Público és oportuna i està d'actualitat, ara que s'ha conegut que la cançó de presentació del nou disc d'Enrique Bunbury, "Soy el hombre delgado que no flaqueará jamás", conté alguns dels versos més coneguts de Pedro Casariego. La família del poeta ha acusat el cantant d'"apropiació indecent", ja que Bunbury, tot i reconéixer haver-se inspirat en Casariego, es nega a explicitar l'agraïment en el llibret del CD. Bunbury s'excusa:

"No voy a negar que haya utilizado dos frases de Casariego (grandísimo poeta, por cierto) extraídas de dos poemarios. [...] La canción dura siete minutos, tiene seis largas estrofas y dos estribillos (sobra decir que tiene acordes y melodía). Dos frases no hacen un plagio. Pregunten. Si alguien está convencido de que no es como aquí afirmo, nos vemos en los tribunales."

Plagi, homenatge o apropiació indecent?
En el món de la música el tema del plagi està a l'ordre del dia, però també és una qüestió recurrent en literatura, un àmbit en el qual el terme "plagi" ens recorda escàndols com el d'Ana Rosa Quintana i molts altres exemples (més d'un protagonitzat per grans noms, des de Cela a García Márquez). Alguns, com ara Pere Quart, no s'han amagat i han aconseguit fer bona literatura a partir de referents d'altres. Urbà Lozano (i ací és on volíem anar a parar en aquest apunt) ho ha aconseguit també amb el seu nou treball, titulat precisament Plagis, Premi Ciutat de València. L'obra la presentem aquesta vesprada a Alginet (malgrat la pluja), i esteu tots convidats. Si no hi podeu assistir, doneu-la per presentada en les línies d'aquest escrit que vol ser una nova invitació a descobrir una novel·la original que de ben segur sorprendrà el lector.
Recordem ara i ací el litigi que va enfrontar els Lightning Seeds i Mikel Erentxun pel paregut entre la cançó "Pure", dels primers, i el "Grandes éxitos" del segon i ens permetem suggerir-vos que les escolteu de fons (l'original li pega mil voltes a la còpia, és evident) mentre gaudiu (perquè "gaudir" és la paraula) de la lectura de Plagis.
JC Girbés

dijous, 25 de setembre de 2008

Com un ratolí sota les urpes del gat

L'apunt "El llibre és al forn!" trenca un silenci de vora tres mesos al bloc de Xavi Sarrià. Ha estat un període de feina molt intensa: d'una banda, la gira d'Obrint Pas, que l'ha dut als escenaris de llocs tan distants com Burgos, l'Havana, Andorra, Tarragona, Alacant, Palma o Caracas, entre molts altres. El "Paradís Tour" ha estat un èxit clamorós.
De l'altra, les correccions, retocs i revisions dels relats que conformaran Històries del Paradís, la primera obra de ficció de l'autor, que arribarà a les llibreries al mes de novembre. Tot està a punt, doncs, i Xavi ens deixa una confessió:
"Us puc assegurar que, després tants anys fent discos, em sent com un ratolí sota les urpes del gat..."

dimecres, 24 de setembre de 2008

El sabor de la ciutadania


«És millor prevenir i estimar-nos per tal de viure la vida amb més gust i intensitat. Si volem viure tan intensament que arrisquem la vida, aleshores ho podem perdre tot.»

«La política no és una cosa tan llunyana. S’ocupa dels problemes que tenim de manera quotidiana. És millor estar assabentat o participar, perquè en cas contrari són els altres qui decideixen per nosaltres.»

«Els drets humans són universals, és a dir, que els tenim totes les persones de la Terra, i hem de treballar per a defensar-los.»


Aquestes frases estan extretes d'El sabor de la ciutadania, d'Enric Senabre, un llibre que, lluny de polèmiques estèrils, està pensat com a material complementari per a ajudar el professorat en la tasca de formar els ciutadans i les ciutadanes del futur des de l’escola. Amb un llenguatge senzill, i d’una manera divertida i propera per a l’alumnat, el llibre relata, a través de la veu d’un dels alumnes que assisteixen a la classe, el desenvolupament al llarg d’un curs de l’assignatura Educació per a la ciutadania. Una manera pràctica, senzilla i amena d'educar els joves en els reptes del futur.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Atrapallibres i Protagonista Jove



Estem d'enhorabona! Ens han comunicat que dos llibres de Bromera són finalistes per als premis Atrapallibres i Protagonista Jove que convoca el Clijcat (Consell de Català del Llibre Infantil i Juvenil). Aquests premis tenen un significat especial perquè són els mateixos lectors, des dels 9 anys fins als 16, els que premien els llibres que més els han agradat. En aquesta ocasió, Creus en els fantasmes?, de Rosa Maria Colom, i La frontera negra, de Silvestre Vilaplana es troben entre els finalistes a obtindre el premi Atrapallibres en la categoria de 10 anys, i el Protagonista Jove, en la categoria de 13-14 anys, respectivament.


Creus en els fantasmes? reuneix cinc històries terrorífiques, plenes de misteris i ensurts, que faran tremolar fins i tot aquells que afirmen no creure en els fantasmes. Per la seua banda, La frontera negra, narra, amb un ritme trepidant, situacions límit, relacionades amb el pas del maligne entre nosaltres, que tenen lloc arreu del món.
Per suposat, agraïm sincerament a tots els que han escollit els nostres llibres, especialment perquè significa que han gaudit llegint les dues històries.

dilluns, 22 de setembre de 2008

El present diferit


"Jonathan Lethem ha dissenyat uns joves versemblantment estranys i els ha relacionat amb ells mateixos i amb el món de l’art. No tenen família, ni amb prou feines passat, sinó que viuen en un present que viuen en diferit. El millor de la novel·la són dues escenes situades en un hotel i en un estudi de ràdio, on el lector té la sensació d’habitar un espai que no havia estat mai escrit: l’autor captura el moment que sembla etern i que de sobte deixa d’existir."

Aquest és un extracte de la ressenya sobre Encara no m'estimes, de Jonathan Lethem, que podeu trobar al suplement d'aquesta setmana de Presència d'El Punt. Per a llegir la crítica sencera, punxa damunt de l'article.

Encara no has llegit el llibre? Segons afirma Vicenç Pagès i Jordà, autor de la ressenya, "el que retrata Encara no m’estimes és la crisi existencial que es presenta al voltant dels trenta anys. Lethem situa l’acció a Los Angeles, que és un dels llocs que ha servit en més ocasions d’escenari a aquesta crisi: resulta impossible imaginar-se algun habitant d’aquesta ciutat que no estigui buscant alguna cosa necessària però desconeguda, que de vegades sembla amagada rere el sexe, les drogues o el rock and roll, però que de fet no s’acaba de trobar mai."


divendres, 19 de setembre de 2008

Més Plagis


La setmana que ve es presentarà a Alginet Plagis, l'obra d'Urbà Lozano que us estem recomanant molt els últims dies perquè paga la pena realment. L'acte tindrà lloc el proper divendres, 26 de setembre, a les 20 hores, a la Casa de la Cultura d'Alginet i, a més de l'autor, hi intervindrà l'escriptor Vicent Borràs. Us convidem a que s'acosteu a aquesta primera presentació on podreu conéixer l'autor i descobrir detalls d'aquesta obra que estem segurs que us agradarà. Com a mostra dels que us trobareu al llibre, us passem un fragment ben irònic:

Bona tarda. Sóc Narcís Sobregrau.
(...)
–Director en cap de Perfil Llibres.
(...)
–Li trucava per veure si, d’alguna manera, podríem solucionar el problema que, desafortunadament, se’ns ha presentat al premi de Calamfrares. La Txell Coromines m’ha informat que ja n’han estat parlant, i ella mateixa me n’ha fet cinc cèntims. Eficient sens dubte, la regidora. Li havien faltat cametes per passar el comunicat a qui li havia de traure les faves de l’olla.
–Efectivament, n’hem parlat, però, sincerament, no hi veig cap solució. O, almenys, no veig que jo tinga absolutament res a veure en qualsevol possible solució.
–... (S’escura la gola i esbufega.)
–...
–La veritat és que la cosa està complicada. Més complicada del que pensàvem en principi. Desconeixíem que el conte fos d’en 31 Rusiñol. Estic amb vostè, que ha estat una badada imperdonable per part dels membres del jurat. Però, una vegada el mal fet, alguna
cosa haurem de pensar...
«Haurem de pensar.» Un altre plural inclusiu que el posa de molt mala veta.
–Escolte, estic ja molt cansat –fins als ous– de tot aquest... assumpte –merder–. No crec que siga tan greu el fet d’explicar què ha passat exactament. Fins i tot, el rebombori que s’hi pot
organitzar –mínim, i circumscrit a uns cercles més aviat restringits, si no marginals– els farà propaganda debades. Que reunisquen novament els membres del jurat –els incompetents, inútils, ineptes i carrinclons dels membres jurat– i que acorden donar el premi a un altre conte, o que el declaren desert, o que facen el que els vinga de gust –el que els rote. Tot i que havia pogut evitar les expressions impertinents que li rodaven pel cap, a mesura que parlava havia apujat la veu de mica en mica. Les últimes paraules les havia dites barrejades amb la sensació molesta que emprava un to innecessàriament hostil, una altra vegada.
–És el que jo els he dit, però no s’hi avenen. No en volen sentir parlar, de tornar a reunir el jurat. I ho comprenc. És un poble molt petit, consideren el premi com si fos Déu sap què, i estan disposats a qualsevol cosa abans de reconèixer la badada. A qualsevol cosa, com li dic.
Silenci espés. L’un agafà aire per soltar el que tenia previst, mentre que l’altre es preguntava què devia voler dir, exactament, «a qualsevol cosa».
–Hem acordat de proposar-li que ens faci arribar una peça del seu gust, sempre que no excedeixi les deu pàgines, i serà premiada. És clar, se li lliurarà el premi en metàl·lic i el conte es publicarà al volum corresponent, allà pel Sant Jordi. Li puc prometre a més una promoció com cal, especialment a la Diada. I, evidentment, de tot l’embolic no se n’assabentarà ningú.

divendres, 12 de setembre de 2008

Premis Ciutat de València

Aprofitem l'actualitat de la publicació de Plagis, guanyadora del 2007 del Constantí Llombart de narrativa, per a recordar-vos que el termini de la convocatòria d'enguany dels premis Ciutat de València acaba el dia 30 d'aquest mes. Hi ha tres modalitats: narrativa, poesia i teatre. L'any passat la modalitat lírica quedà deserta, i, de la dramàtica (Hikikomori, de Jordi Faura.), en sentireu parlar ben prompte a Bromera de lletres.

dijous, 11 de setembre de 2008

Charlie Parker a 'El País'

El Quadern d'El País de Catalunya es fa ressó hui que "els seguidors del famós detectiu Charlie Parker, personatge creat pel mestre de la novel·la negra John Connolly, poden llegir per primera vegada les seves aventures en català." Els turmentats és el primer títol que Bromera publica de l'exitosa sèrie protagonitzada pel detectiu Parker. Misteriosos fenòmens paranormals es passegen per una narració àgil i inquietant que enganxa des de la primera pàgina.
Et convidem de nou a llegir i escoltar un dels fragments del llibre: punxa ací.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Un plagi inimitable

Aquesta és la coberta de Plagis, Premi de Narrativa Ciutat de València; la darrera obra (a Bromera ha publicat també el recull de contes Femení singular) d'un dels exponents més prometedors de les nostres lletres: Urbà Lozano. Us recomanem que no perdeu de vista la seua trajectòria literària, pequè té molt a dir; una bona mostra és aquesta obra que s'ha posat a la venda hui mateix.

Plagis conté fragments d’autors com ara Italo Calvino, de Santiago Rusiñol, Manuel Baixauli, de Quim Monzó o de Martí Domínguez. A més, Urbà Lozano juga a combinar, amb èxit, diversos gèneres i tècniques narratives (contes, guions cinematogràfics, novel·les de lladres i serenos...) per acabar confegint una novel·la original, tot i que el títol jugue a despistar-nos. Tot aquest poti-poti metaliterari, ben administrat i molt ben travat, dóna com a resultat un relat que atrau des de la primera pàgina, sorprenent i divertit.

El protagonista de Plagis és Carles Llorenç, professor i escriptor, que guanya un premi literari sense haver-s’hi presentat. Aviat s’adona que el relat que se suposa que ha escrit és un plagi i vol renunciar al guardó, però no serà fàcil despendre's d'ell. Coincidint en el temps, rep la visita de la policia: una antiga coneguda seua ha aparegut morta envoltada de retalls de diari que han sigut escrits per Carles o en parlen. Quina relació té tot plegat, si és que en té cap, esdevé l’objectiu final del relat coral.

Si vols llegir un fragment, entra en la nostra web i deixa't sorprendre. Punxa ací.

Si teniu curiositat per saber una miqueta més del llibre, el mateix Urbà Lozano ens desvela en el seu bloc "Més content que un gínjol" quina és la gènesi de la novel·la.

dimarts, 9 de setembre de 2008

Marina Seoane


La il·lustradora Marina Seoane ens fa partícips del seu bloc "Sueños", on mostra imatges del seu treball per a les diverses editorials amb què col·labora.
Entre altres, hi ha l'etiqueta de Bromera, on podem trobar un tast dels dibuixos que inclouen llibres com ara Un dia de caca i vaca, El meu iaio és una gata, Raquel té por o Dràcula, i ens avança també la imatge que tindrà Hola, estúpid monstre pelut, un llibre per a lectors a partir de 10 anys que publicarem al novembre en la sèrie Roja d'"El Micalet Galàctic". El text d'aquest llibre és de l'escriptora gallega Fina Casalderrey, i tracta amb molta delicadesa i lirisme el tema dels maltractaments en família. Algar Editorial el publicarà en castellà.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Neu i gossos... quin embolic!


El bloc Darabuc, dedicat a la literatura per a infants i joves, comenta en l'últim apunt la novel·la juvenil Neu i gossos... quin embolic!, d'Enric Lluch. L'obra es va publicar per primera vegada en la sèrie Blava (a partir de 12 anys) de la col·lecció "El Micalet Galàctic" l'any 1994.
Amb 15 reedicions i més de 30.000 exemplars venuts, és una garantia d'èxit, i aprofitem l'ocasió per recomanar-vos-en la lectura. De segur que passareu, a l'igual que Darabuc, "una molt bona estona".

dijous, 4 de setembre de 2008

Nobels i novells


Aquesta setmana ha arribat a les llibreries La batalla de Tebes, magnífic relat del Nobel Naghib Mahfuz del qual parlàvem ahir, i que Bromera ha editat commemorant el segon aniversari de la mort de l'escriptor egipci, considerat el principal renovador de la literatura àrab contemporània. En els propers anys està previst incorporar al catàleg de l'editorial altres obres significatives de l'autor, com ara Miramar.

Vilaweb de Lletres s'ha fet ressó de la publicació en "L'Eclèctica" d'aquest nou títol de l'escriptor ambientat en l'època faraònica.


(Pots llegir la notícia punxant damunt de la imatge.)

D'altra banda, al número de setembre de la revista Benzina podeu trobar una crítica de l'obra del també conegut Jonathan Lethem, Encara no m'estimes, recentment publicada. Protagonitzada per una banda de rock novell i que per tant, passeja pels camins de la incertessa no solament professional sinó també personal, aquesta novel·la "ve amanida per una grapat de frases lluminoses, radiants, especialment quan parla justament d'això, de la intensitat, del fet de brillar".

Hem d'agrair al crític que ens haja fet una clucadeta d'ull quan afirma "que Lethem no hagués estat traduït al català clamava al cel (...) cal felicitar a l'editorial que ho ha fet possible" i qualifica de "magnífica" aquesta iniciativa de l'editorial.
Si vols llegir la notícia sencera, punxa damunt l'article.



La Tebes faraònica

La Batalla de Tebes és una altra incursió per la fascinant història d’Egipte en mans del mestre narratiu Naguib Mahfuz. En aquesta ocasió, l’acció transcorre durant diverses generacions de l’època faraònica. El llibre ens amara d'aspectes interessants. Podem esmentar-ne uns quants, com ara: l'eterna lluita entre dos pobles, hikses i egipcis (invasors i oprimits amb esperança d’alliberar-se, respectivament); la relació turmentosa entre dos amants que, com Romeo i Julieta, pertanyen cadascun a una nissaga diferent; l’elaboració d’un pla per a aconseguir la sobirania que anteposa la finalitat per damunt de tot; la caracterització psicològica dels personatges...

dimecres, 3 de setembre de 2008

Banville i Rusdhie són notícia


El diari El País publica hui en la seua contraportada una entrevista amb John Banville. En la secció «Almuerzo con», l'autor irlandés analitza, entre espàrrecs i pebrots de Guernika, les diferències creatives entre Banville i el seu alter ego Benjamin Black, pseudònim amb el qual ha signat la seua última novel·la negra, L'altre nom de Laura, publicada recentment per Bromera i continuació de l'exitosa El secret de Christine Falls.
Segons l'autor: «Banville pot tardar de tres a cinc anys en escriure una novel·la, mentre que a Black només li calen tres mesos.» En un autèntic exercici de desdoblament creatiu afegeix que «a Banville li exaspera aquesta rapidessa de Black»
Tot un món aquests escriptors!
Salman Rusdhie també està present als mitjans perquè Bromera està enllestint la publicació de la seua obra Els fills de la mitjanit, guardonada recentment amb el millor Booker de tots els guardonats en la història d'aquest prestigiós premi. L'editorial publicarà el proper mes aquest sorprenent relat que ens summergeix en els trenta primers anys de l'Índia moderna. Icatfm se n'ha fet ressó, escolta la notícia clicant en el logo i cercant en la secció de llibres.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Wendy ataca

La protagonista de l’èxit La nit que Wendy va aprendre a volar aterrarà de nou a les llibreries el pròxim mes de febrer.

En aquesta ocasió, la mossa d’esquadra Wendy s'enfrontarà a un cas d’assassinat ocorregut durant el transcurs d'una baralla en una discoteca. Wendy iniciarà una investigació particular a partir d'un pressentiment, i haurà d'afrontar una perillosa aventura.