dimarts, 29 d’octubre de 2013

42 anys de Premis Octubre


El passat dissabte, 26 d’octubre, es va fer el lliurament dels premis literaris que porten el nom d’aquest mes, a la ciutat de València. Una vegada més, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània va esdevenir lloc de trobada de nombrosos escriptors i escriptores i d’altres personalitats representatives de la cultura en la nostra llengua que, com cada any des de fa 42, s’hi van donar cita per a premiar les obres més reeixides de les presentades a les seccions de poesia, assaig i narrativa.
En una edició especialment marcada per una situació convulsa en l’àmbit cultural, sobretot en el vessant educatiu, els organitzadors van tenir molt presents les recents mobilitzacions del professorat, principalment a les Illes, però també a casa nostra, ja que l’acte se celebrava tan sols dos dies després de la vaga de l’ensenyament i la multitudinària manifestació que va recórrer diverses ciutats valencianes i de la resta de l’estat.
I precisament de les Illes és originari el guanyador de la secció de poesia, ja que el Premi Vicent Andrés Estellés va recaure en l’obra Origen, de Miquel Bezares (Llucmajor, 1968), poeta i narrador, llicenciat en Filologia Catalana i professor que, de fet, ja havia publicat diversos poemaris, com ara Carnaval (1989, Premi Ciutat de Palma), El convers (2003, Premi Miquel de Palol a Girona) o L’espiga del buit (2011, Premi Serra d’Or).
Pel que fa al premi Joan Fuster d’Assaig, va anar a parar al professor i doctor en Història Contemporània Josep Burgaya Riera (Vic, 1960), que presentava l’obra Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina. Burgaya és autor d’altres obres de tema econòmic, com ara El estado del bienestar y sus detractores, A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis i El futur ja no és el que era. Reflexions d’urgència en temps d’incerteses.
Sens dubte, la sorpresa negativa va estar en el Premi Andròmina de Narrativa, que es va declarar desert. En paraules de Laia Climent, «El premi ha de ser per a una obra que destaque molt. Hi havia qualitat, però faltava excel·lència». Per a l’editora de 3i4, aquesta és una notícia dolenta, però no dubta que en properes edicions del premi hi haurà més empenta literària.

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Congrés de Literatura Infantil i Juvenil de l'AELC


Aquest cap de setmana s’ha celebrat el Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)  sota la coordinació de Marta Luna. Un cap de setmana intens que ha comptat amb la participació d’una vintena llarga de professionals de tots els àmbits de la literatura infantil i juvenil, des d’escriptors a bibliotecaris, editors, il·lustradors, llibreters i mestres. Hi intervingueren escriptors com Dolors Garcia Cornellà, Silvestre Vilaplana, Miquel Rayó, Teresa Duran, M Carme Roca o Nuria Pradas.


Una de les reflexions que ha sorgit amb més insistència ha estat la reivindicació del paper de creadors per sobre del d'historiadors. Tant els il·lustradors com els escriptors investiguen i es documenten sobre l'època en què treballen, però reclamen la llibertat del creador i la seva pròpia mirada sobre les coses.
 

El congrés s’ha reflexionat sobre la història i la ficció històrica per a infants i joves a més de  retre dos homenatges a dues escriptores centenàries  Aurora Díaz-Plaja (Barcelona, 1913 – 2003), i a l’escriptora Joana Raspall (Barcelona, 1913).

Més informació

dijous, 17 d’octubre de 2013

Mar Romera a La Comarcal


Ahir, a La Nostra Escola Comarcal, va tenir lloc la primera xarrada de l’escola de pares i mares que organitza aquest centre educatiu de Picassent. Podria ser una notícia rellevant tan sols per a un bon grapat de famílies que hi estaven convocades, si no fóra pel fet que la conferència la pronunciava una ponent de luxe: Mar Romera, presidenta de l’Associació Pedagògica Francesco Tonucci.

Mar Romera és mestra, pedagoga i psicopedagoga, i posseeix una amplíssima experiència en assessorament a mestres i a famílies, sobretot en temes relacionats amb la intel·ligència emocional, àrea en la qual és especialista. Ha publicat diversos llibres relacionats amb l’escola, la infància i la didàctica activa.

El discurs de Romera es va centrar en la importància d’educar de manera cooperativa, plantejant una col·laboració estreta entre família, escola i entorn –parafrasejant José Antonio Marina, que al seu torn agafa la idea d’un proverbi africà, «Per a educar un xiquet, cal la tribu sencera». Així, va anar desgranant d’una manera molt didàctica, i al llarg de quasi dues hores, multitud de comportaments poc adequats que els adults exhibim sovint davant dels infants als quals pretenem educar. Així mateix, va reivindicar una escola participativa, feta a la mida de les necessitats dels xiquets i les xiquetes, on, en comptes d’esperar i obeir, es puga discutir, canviar, inventar, compartir…

Mar Romera, que va ser molt crítica amb la reforma educativa de la Llei Wert, va incidir en el fet que l’escola pretén preparar amb mètodes de hui els adults de demà, i va recordar que huit de cada deu infants es dedicaran, segurament, a professions que actualment ni existeixen. Davant d’aquesta incertesa, la pedagoga reivindica la importància de treballar el coeficient emocional, que contràriament a l’intel·lectual, es pot desenvolupar al llarg de tota la vida.

La rellevància d’aquesta parcel·la del desenvolupament humà s’evidencia cada vegada més. Sense anar més lluny, a La fórmula. De l’adolescència a la felicitat, d’Òscar Borràs es posa de manifest la influència que té una educació adequada dels sentiments en el desenvolupament dels joves. Sens dubte, amb un treball adequat de les habilitats socials i del control vital, els infants de hui seran els adults forts, capaços i, sobretot, feliços, del demà.

Bromera i la companyia Amuntavall Teatre et convident al teatre

 

L’obra de teatre Dones d’aigua, hòmens de fang es representa el 25, 26 i 27 d’octubre al Teatre Micalet de València. Basada en l’obra de Toni Cucarella publicada a Bromera amb el mateix títol, Dones d’aigua, hòmens de fang és una rondalla, un relat on els elements fantàstics es mesclen amb els reals per a parlar-nos de la crueltat inhumana del vencedors i de la resistència, sobrehumana, dels vençuts.

Sortegem dues entrades dobles, una per al dissabte 26 d’octubre (en acabar aquesta representació n’hi haurà una xarrada-col·loqui amb Toni Cucarella) i l’altra per a la sessió del diumenge 27. Com pots participar al sorteig? Si no ho ets encara, és el moment de fer-te seguidor o amic de Bromera i Amuntavall teatre i recomanar aquest post als teus amics en qualsevol xarxa social o bloc.



El sorteig es realitzarà a través de la plataforma https://www.sortea2.com/ el 25 d’octubre.

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Què és la LOMQE?



El passat dia 10 d’octubre es va aprovar el dictamen de la polèmica LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa), coneguda com a Llei Wert, que pren el seu nom del ministre impulsor de la reforma, amb els vots, únicament, del Partit Popular. Aquesta setena llei educativa des de la Transició és la que ha tingut menys consens, ja que, tret del Partit Popular, l’hemicicle hi va votar en contra o s’hi va abstenir (cas d’UPN i Foro Asturias).
Acusada d’envair competències de les comunitats autònomes, aquesta llei ve impulsada sota l’empara dels pobres resultats obtinguts segons l’Informe PISA per l’alumnat de l’estat espanyol. Tanmateix, els experts dubten que els punts en què incideix siguen rellevants per a pal·liar les mancances del sistema.
Les reformes fonamentals de la LOMQE passen per la introducció de revàlides externes en primària i secundària, l’avançament de la segregació de l’alumnat per nivells a partir de 3r ESO, i una major capacitat de decisió dels equips directius dels centres, que passaran a actuar quasi com a gerents d’empreses educatives.
La Llei Wert, entre altres aspectes controvertits, pretén donar rellevància a les assignatures troncals, i al castellà com a vehicle de l’ensenyament, per damunt de la resta d’àrees i de les llengües cooficials en algunes comunitats autònomes. La religió tornarà a formar part del currículum com a matèria avaluable que comptarà per a la nota mitjana, i desapareix l’educació per a la ciutadania. A més, les competències bàsiques passen de huit a set, i en aquest apartat es posa l’accent en la iniciativa emprenedora, expressió, aquesta, que apareix repetidament en el text de la llei.
Encara que, a hores d’ara, no hi ha cap currículum publicat, l’entrada en vigor dels materials nous per als cursos imparells de cada etapa es farà efectiva el proper setembre, per la qual cosa els llibres hauran d’estar a disposició dels docents, perquè els puguen avaluar i prescriure, cap al segon trimestre del 2014. Una vegada més, el marge temporal de què disposaran les editorials per a actualitzar els materials serà, certament, breu.

divendres, 11 d’octubre de 2013

Alice Munro, elogi de la brevetat

L’escriptora canadenca Alice Munro, publicada en català per Club Editor, ha rebut el Premi Nobel de Literatura d’enguany. El jurat del guardó ha destacat la seua contribució a la narrativa breu, un fet que, sens dubte, contribueix al reconeixement d’un gènere que no sempre rep l’atenció que mereix, a pesar de comptar amb alguns dels autors més rellevants de la literatura contemporània. De fet, no són pocs els qui han comparat els contes de Munro amb el d’un dels màxims referents del gènere, Anton Txèkhov.

El Premi Nobel d’aquest 2013, a més a més, ens convida a mirar cap a l’altra banda de l’Atlàntic i conéixer millor la literatura canadenca, la qual, a pesar d’estar escrita en anglés, no té la projecció internacional pròpia de la literatura nord-americana o britànica, per exemple. I també ens fa reflexionar sobre la dona i l’escriptura, ja que dels 110 guardonats amb el premi més prestigiós de la literatura universal només 13 han sigut dones. La primera va ser Selma Lagerlöf el 1909, i l’última abans d’Alice Munro fou Herta Müller, publicada per Bromera, qui rebé el premi el 2009. En el catàleg de l’editorial, hi ha també Margaret Atwood, una altra de les escriptores canadenques actuals més importants.


Com sempre, el Premi Nobel, que es fa públic la mateixa setmana de la Fira de Frankfurt, és una oportunitat per a reflexionar, amb una perspectiva renovada, al voltant de totes les classes de literatura, tant aquella que ha rebut l’aclamació de la crítica o el públic com aquella aparentment menor o potser menys coneguda, però indispensable també per a entendre la cultura del nostre temps.


dijous, 10 d’octubre de 2013

Llavors de paper, una crida a la mare Terra

Al novembre arriba a Bromera Llavors de paper, una faula bella i commovedora que ens convida a plantar la nostra pròpia llavor per a protegir els tresors vius amb els quals compartim la Terra.

Amb motiu del llançament al Brasil d'aquest nou l'àlbum il·lustrat -el llibre també es publicarà
en castellà, gallec i francés- us deixem aquesta entrevista realitzada a les autores.

"El bosc corre un greu perill! Cegada pel desig d'escriure una bella història, Eyla ha trencat l'equilibri i està convertint els arbres en paper. Mentre, Naia respon decidida a la crida d¡auxili dels animals. Com podrà salvar el preciós paisatge?"

 
 

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Els Ciutat d'Alzira 2013 arranquen amb el cicle de conferències


PROGRAMA DEL CICLE DE CONFERÈNCIES DELS PREMIS LITERARIS CIUTAT D'ALZIRA 2013 (15 d'octubre - 7 de novembre)

MENÚ DELS PREMIS LITERARIS CIUTAT D'ALZIRA 2013 (8 de novembre)

 

El dimarts 15 d’octubre, els XXV Premis Literaris Ciutat d'Alzira engeguen l'activitat cultural amb el cicle de conferències, concretament amb la conferència «Per què llegir els clàssics?», a càrrec de Laura Borràs. La inauguració del cicle tindrà lloc a les 19 hores, a la Casa de la Cultura d’Alzira, mentre que a les 19.30 h començarà la conferència de Laura Borràs.

Aquest cicle, amb el títol «Els clàssics: una herència de futur», ens convida a descobrir la vitalitat i l’actualitat de l’obra de Roís de Corella, Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu entre altres, així com també a reflexionar sobre la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, amb la participació de Ciprià Císcar i de Fernando Villalonga, dos exconsellers de Cultura i Educació; la relació entre l’herència genètica i els cognoms, la pintura i el periodisme clàssics, les malalties infeccioses i altres qüestions que es tractaran fins al 7 de novembre i que trobareu en el programa complet.

El cicle és gratuït i està obert a qualsevol persona. A més, està certificat pel CEFIRE de Xàtiva per a docents en actiu.

Aquest cicle de conferències acaba la vespra de la tradicional gala literària dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, que tindrà lloc el 8 de novembre, per a la qual ja es pot adquirir el tiquet per només 20 € telefonant al 962 402 254. A través d'aquest enllaç es pot fer una ullada a les obres presentades, els jurats, el menú i altres detalls d’aquest esdeveniment que estem preparant amb tanta il·lusió.

dijous, 3 d’octubre de 2013

Banville i Black premiats aquesta setmana

John Banville està aquesta setmana de visita al nostre país per rebre dos importants reconeixements a la seua tasca literària. Dins de la celebració del Salón Internacional del LIBER 2013, Banville rebrà el premi a millor autor en la categoria de llengua estrangera. L’autor d’El mar (Bromera) és un dels grans escriptors de la literatura irlandesa contemporània i aquest premi se suma a molts altres reconeixements.

D’altra banda, la seua destacable incursió en la novel·la negra sota el pseudònim de Benjamin Black li ha valgut també el XIII Premi Leteo. Banville dóna veu al seu alter ego Benjamin Black per continuar aportant a la novel·la negra la qualitat indiscutible d’un dels millors escriptors en llengua anglesa de l’actualitat. A Bromera trobareu la sèrie protagonitzada per l’inimitable forense Quirke (més informació).

Aprofitem aquesta visita per convidar-vos a descobrir o redescobrir Banville a Bromera amb obres com Els infinits o Llum antiga.