dilluns, 25 de novembre de 2013

La vida sense ell, una novel·la negra que ens convida a reflexionar aquest 25-N

http://www.bromera.com/fitxa-autor/items/isabel-clara-simo.htmlHui és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Envers les Dones. És per això que us volem convidar a reflexionar al voltant d'aquesta qüestió a través de la historia de ficció que ens planteja l'escriptora Isabel-Clara Simó al llibre 'La vida sense ell'. Una obra que no deixarà indiferent els lectors i ens situa com a testimonis privilegiats del sofriment d'una dona però a través de la mirada d'un home, el seu fill.
http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/la-vida-sense-ell.html
 Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria La vida sense ell? Mercé comença a jugar amb aquesta idea immersa en l’infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l’amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan naix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable.

Trenta anys després, és Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. 

 Més informació




dimecres, 20 de novembre de 2013

30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià




El 23 de novembre de l’any 1983, a la ciutat d’Alacant, es va aprovar una llei fonamental en la nostra història recent: la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Per primera vegada, de manera coherent amb l’Estatut d’Autonomia de 1982, es creava un marc legal relativament definit per a la promoció del valencià en diferents àmbits d’ús, entre els quals destacava l’escola. No cal dir que, en el context d’uns anys difícils, la LUEV va ser una fita important, que donava una primera resposta a una àmplia demanda social. Tanmateix, des de bon començament es va veure que seria molt difícil desplegar plenament una norma que, de més a més, naixia amb no poques mancances.
              
No és casualitat, per tant, que les reflexions que suscita aquest aniversari vagen en la línia de les que ja es van manifestar fa cinc o deu anys. En molts aspectes són encara vigents les consideracions expressades pels especialistes reunits a la Universitat d’Alacant el 2003 per a debatre al voltant del vinté aniversari de la llei, que van donar lloc al llibre Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Unes consideracions que, a grans trets, demostraven que, entre altres coses gràcies a la LUEV, que va estimular l’escolarització en valencià i l’obligatorietat d’estudiar aquesta llengua (amb certes excepcions conegudes per tots), cada vegada són més els valencians que la saben escriure i parlar. Al capdavall, com ha destacat en més d’una ocasió el cantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià, té una enorme importància que, des del començament dels 80, hi haja hagut un seguit de generacions educades en valencià. Per això, Escola Valenciana ha decidit avançar enguany la celebració de la Nit al dia exacte en què es commemoren els trenta anys de la LUEV.
En canvi, la Llei d’Ús no ha aconseguit el que hauria d’haver estat el seu objectiu principal: la promoció del valencià en tots els àmbits d’ús, per a la qual cosa calia desenvolupar noves lleis i iniciatives. Un bon exemple el trobem l’any 1984, quan es va aprovar la llei que conduiria a la creació de Radiotelevisió Valenciana; al preàmbul s’afirmava que aquest nou mitjà de comunicació havia d’ajudar a la recuperació del valencià «en la mateixa línia marcada per la Llei d’Ús i Ensenyament i com a desplegament del mandat estatutari». El fet que, al cap de quasi trenta anys, siga més que probable la desaparició de la radiotelevisió pública valenciana ens adverteix de l’abast insuficient –passat i present– de la Llei d’Ús. Aquest aniversari convuls ens obliga a pensar novament en la classe de societat que volem construir, ara més que mai, i en les maneres d’aconseguir un objectiu compartit per bona part dels valencians: que el valencià continue sent una llengua viva i de futur.
               

dimarts, 12 de novembre de 2013

25 anys dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira



El passat 8 de novembre va tindre lloc el tradicional sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira que, com cada any, va reunir a representants destacats del món de la política, l’economia, la cultura i l’ensenyament, així com de les entitats patrocinadores d’aquest esdeveniment de referència dins del món de la cultura en la nostra llengua. Vora 800 persones acudiren a aquesta cita ineludible que enguany celebrava els 25 anys dels guardons i en la qual van participar la Nova Muixeranga d’Algemesí i l’espectacle «Sis veus per al poeta». En total, 199 originals optaven a una dotació global de 65.500 euros



L’escriptor Andreu Martín és el guanyador del XXV Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Les escopinades dels escarabats. Aquesta novel·la negra ens endinsa en un escenari de crisi i corrupció que gira al voltant de l’assassinat violent de dos socis d’una assessoria financera. Blanqueig de capitals, periodistes sense escrúpols, escarnis, poderosos corruptes... són alguns dels ingredients d’una trama absorbent i rotundament actual que el mestre de la novel·la negra adoba amb una forta dosi de crítica. 

El XIX Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Jugar a ser déus, de Salvador Macip i Chris Willmott. Aquest treball ens presenta alguns dels descobriments més revolucionaris de la biomedicina actual –la clonació, la medicina regenerativa, etc.– amb els beneficis que comporten, però també amb l’impacte que tindran socialment els canvis irreversibles que impliquen.

Eduard Mira ha sigut distingit amb el XV Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per Mediterrànies, un gran viatge a través del temps per les riberes de la Mediterrània ‒enllaçant les arrels de les seues cultures i religions‒, mentre que el VIII Premi de Poesia Ibn Jafadja ha sigut per a Antoni Defez, autor de Metralla esparsa. Aquest poemari prova de reconstruir amb ironia els bocins en què va convertint-se un mateix amb els anys: els fets viscuts, l’incert avenir, el present desconcertant...

El VIII Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha sigut per a Carles Alberola i l’obra M'esperaràs? que ens presenta un viver d’emocions i situacions engrescadores que se succeeixen a partir de la trobada de dos amics, a qui la vida ha tractat de manera molt diferent. Per la seua banda, Vicent Sanhermelando ha rebut el XVIII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Esperant la lluna plena, una obra protagonitzada per Jaume, un jove mestís amb el qual viurem els mesos previs a la conquesta de València per part de Jaume I des de la vessant musulmana. I per últim, l’obra El guardià dels cinc secrets, de David Navalón, ha rebut el XVIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. Es tracta d’una història on l’estima per la natura i la cultura popular es barregen amb llegendes i personatges misteriosos.



Els mitjans també s'han fet ressó d'aquest esdeveniment cultural que ja ha complit un quart de segle. Ací teniu algunes de les notícies aparegudes en premsa:



dimecres, 6 de novembre de 2013

Canal 9, una oportunitat que no hauríem de perdre



El dia 5 de novembre de 2013 passarà a la història per l’anunci del tancament de la radiotelevisió pública dels valencians. Un anunci que encara no sabem a què conduirà: la sentència judicial que anul·lava l’ERO de Canal 9 va provocar una resposta ràpida del Consell, que va advertir que no tenia més alternativa que tancar RTVV, perquè no podia afrontar els pagaments derivats de la sentència. Aquest mateix matí el president de la Generalitat Valenciana, en compareixença pública, ha tornat a afirmar aquest extrem i s’ha mantingut fort en els arguments que, segons el govern, el justifiquen. 


El recorregut jurídic, administratiu i polític d’aquesta decisió no ha fet més que començar. Caldrà estar molt atents a tot el procés, entre altres raons perquè una opció seria la privatització total de RTVV, que se sumaria al procés de concentració de l’oferta audiovisual espanyola i satisfaria no pocs sectors d’opinió ben influents. Un horitzó sobre el qual reflexionava Toni Mollà al llibre Quina televisió pública?, publicat per Bromera fa quatre anys. Com siga, la solució serà complexa. Tant com ho ha sigut la trajectòria d’un mitjà de comunicació que, des del seu naixement, ha estat envoltat de diferents polèmiques, motivades per fets escandalosos que no han fet més que agreujar-se durant els últims anys. Diferents llibres han mirat d’explicar la situació: des del clàssic La televisió (im)possible fins al recent Adéu, RTVV. El biaix partidista dels serveis informatius ha sigut la punta de llança d’una programació molt marcada per la intervenció política, impròpia d’una televisió pública que tenia com a deure informar amb rigor, pluralitat i objectivitat. Uns informatius, a pesar d’això, que oferien una proximitat en la qual confiaven molts espectadors, per una raó tan legítima com comprensible: perquè era la seua.

No cal dir que també s’ha criticat la insuficiència de la programació en valencià. La creació de RTVV donava resposta a la necessitat i la voluntat d’una part de la societat de disposar d’un mitjà de comunicació en la seua llengua. En això, era coherent amb l’esperit de l’Estatut i el sentit de la Llei d’Ús i Ensenyament. Que no s’ha fet tot el que s’havia de fer, o el que es podia fer, és una realitat. Però també és cert que RTVV ha contribuït d’una manera important a la creació d’una modesta indústria audiovisual, que ara, amb el tancament de la televisió i la ràdio, contempla el seu futur amb estupefacció. On anirà a buscar faena el personal que no pot ser readmés o que podria ser acomiadat? Què passarà amb les empreses, com ara les de doblatge, que donaven serveis, prioritàriament, a la RTVV? I sobretot: quina opció els quedarà als valencians per a veure la televisió en la seua llengua? Programes recents com L’Alqueria Blanca (al voltant de la qual es feren dues campanyes de la Fundació Bromera), Autoindefinits o Trau la llengua van aconseguir dades d’audiència molt importants, que demostraven que hi havia un públic receptiu i delerós de propostes de qualitat en valencià. No es pot menystindre la incorporació de Bola de drac o de Joan Monleón a l’imaginari col·lectiu d’unes quantes generacions. La llarga trajectòria de Babalà, que donà lloc a una col·lecció de llibres infantils, és una altra prova del potencial enorme que ha tingut Canal 9 per a la normalització del valencià i el desenvolupament industrial i econòmic. Un potencial, clar, que no s’ha aprofitat mai com calia. Preguntar-nos per què ha succeït això és una tasca que s’imposa a hores d’ara, encara que puga semblar poc productiva.
 


El 9 d’octubre passat RTVV va presentar una imatge nova que, segons van declarar, havia d’anar lligada a un canvi substancial d’esperit. La declaració d’intencions era positiva, però insuficient. La radiotelevisió pública valenciana va proporcionar, proporciona i proporcionarà una oportunitat irrenunciable per a la nostra societat. Hem estat a punt de perdre-la moltes vegades. Aquesta no hauria de ser la definitiva.

dimarts, 5 de novembre de 2013

Calendari de la LOMQE


El calendari d’implantació de la LOMQE es manté, tal com estava previst, per a 2014-2015 en primer, tercer i cinqué de Primària, i per a 2015-2016 en segon, quart i sisé.

No obstant això, el PP, amb majoria absoluta al Senat, ha modificat el text aprovat al Congrés amb relació a l’ESO, ja que s’ha ampliat un any (fins al curs 2015-2016) la implantació de primer i tercer, i fins al curs 2016-2017 la implantació de segon i quart.

Així mateix, l’avaluació final de l’ESO, que es farà el 2017 com estava previst, no tindrà efectes acadèmics.

Els populars també han proposat que es retarden un any els canvis en Batxillerat, que passarien al 2015-2016 per al primer curs i al 2016-2017 per al segon.

En aquesta etapa, l’avaluació final es farà el 2017, i no el curs 2015-2016, com estava previst.

La Selectivitat, per tant, es manté per als alumnes que vulguen accedir a la universitat abans del curs 2017-18.

Tot plegat s’ha fet amb la finalitat de facilitar l’adaptació dels centres docents i els equips directius i docents a la nova llei. Aquest nou calendari, a més, és compatible amb la situació pressupostària de les comunitats autònomes i permet ajornar un any els costos més elevats, com ara els de l’ESO.

"Fes Escola Valenciana!"


Escola Valenciana ha posat en marxa una campanya de micromecentage que pretén recaptar 60.000 euros sota el lema “Fes Escola Valenciana!”. Personalitats de diversos àmbits estan donant suport a aquesta crida social de la qual us volem animar a participar. Des de Bromera, empresa col·laboradora amb l’entitat, ens agradaria contribuir a la difusió de la iniciativa ja que Escola Valenciana porta més de 30 anys treballant per la normalització de la nostra llengua.

“El Verkami `Fes Escola Valenciana´ pretén recaptar els fons necessaris per tal de poder continuar amb les activitats que s’organitzen. Fonts d’Escola Valenciana asseguren que, si no s’aconsegueix aquest objectiu d’emergència, en pocs mesos es desactivaran el 90% de les activitats, com ara, les Trobades d’Escoles en Valencià, principal motor d’Escola Valenciana. Són actes lúdics i reivindicatius que reuneixen més de 200.000 persones cada any al llarg de més de 20 comarques valencianes per visualitzar el reclam de la societat valenciana per tindre més ensenyament en valencià i de qualitat, així com l’estima per la nostra llengua. Les Trobades 2014 se celebraran, però es pretén assegurar el bon funcionament de les festes per la llengua en un futur, ha explicat Vicent Moreno en un comunicat.

La teua aportació és clau per a reconstruir les bases d’aquest moviment que és l’altaveu de qualsevol persona que senta que la nostra llengua s’ha d’obrir pas a la normalitat.

Fes Escola Valenciana!
Més informació
.

dilluns, 4 de novembre de 2013

El cicle de conferències dels Ciutat d’Alzira arriba a la recta final



El cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira arriba a l’última setmana amb dues conferències que aborden els clàssics des del punt de vista de la pintura i de la literatura. Així, aquest dimarts 5 de novembre, a les 19 hores, l’escriptor i periodista Martí Domínguez ens parlarà de «La natura en la pintura del Renaixement».
En la pintura renaixentista apareixen amb molta freqüència elements de la natura que amaguen un intens llenguatge iconogràfic. Serveixen per a anunciar tot un repertori de dogmes i de missatges a la humanitat. Aquesta lectura dels quadres renaixentistes resulta apassionant, perquè descobreix una nova interpretació, així com tot un univers d’al·legories i creences oblidades en bona part amb l’arribada dels temps moderns.
L’última sessió del cicle tindrà lloc aquest dijous 7 de novembre, també a les 19 hores. Es tracta d’un recital poètic, amb acompanyament musical, de poemes dels autors Vicent Andrés Estellés i de Salvador Espriu, grans exponents de la literatura contemporània en la nostra llengua que enguany han protagonitzat diferents commemoracions. El recital serà a càrrec de l’escriptor i professor Isidre Crespo i hi intervindran veus professionals i altres participants que faran gaudir el públic del magnetisme d’uns versos que continuen captivant tant els aficionats a la poesia com aquells que no solen acostar-se al gènere.
Tot i que tant Estellés com Espriu van conrear altres gèneres, la poesia és el que els ha convertit en clàssics imprescindibles. Tant és així que la força dels seus versos ha traspassat el paper i ha arribat més enllà dels lectors de poesia a través de cançons i altres formats artístics.
Arribem així a la recta final dels actes al voltant dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, que clouran amb el tradicional sopar que tindrà lloc aquest divendres 8 de novembre i en el qual coneixerem tots els guardonats d’aquesta edició en les diferents modalitats. Tots ells rebran l’estatueta commemorativa dissenyada per Manuel Boix. Ja són públics els guanyadors del VIII Premi de Teatre Palanca i Roca ‒que ha recaigut en Carles Alberola per l’obra M’esperaràs?‒, del XVIII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XVIII Premi de Narrativa Infantil VicentSilvestre, que han distingit a Vicent Sanhermelando, per Esperant la lluna plena, i a David Navalón, per El guardià de les cinc llegendes, respectivament.