dijous, 28 d’abril de 2016

Sopant amb idiotes


Què faríeu si un desconegut vos convidara a sopar i, desprès, descobrireu que només ho ha fet perquè pensa que sou idiotes? Aquesta és la situació amb la que es troba un dels protagonistes d’El sopar dels idiotes, la coneguda obra teatral escrita per Francis Veber i que hui vos recomanem.

El relat està protagonitzat per un grup d’amics que es reuneix cada dimecres per a sopar. Però amb una condició ben peculiar: cadascú ha d’anar acompanyat d’un idiota, i aquell que porte l’idiota més idiota de tots, guanya. Pere Canut és un dels del grup, i un amic li recomana portar Francesc Pinyol. Com que encara no el coneix, Pere decideix convidar-lo a sa casa, un fet que, a la llarga, es convertirà en uns dels pitjors malsons de la seua vida. 

Des de la seua primera posada en escena el 1993, El sopar dels idiotes s’ha convertit en un èxit teatral imparable, convertint-se ràpidament en un clàssic del teatre universal que ha estat adaptat desenes de vegades i traduït a multitud d’idiomes. El text combina la diversió amb la tendresa, passant d’una escena esbojarrada a una altra plena de sentiment. Així, anem descobrint que els qui prenem per idiotes potser no ho són tant sinó que, de vegades, som nosaltres els qui ens comportem com a tal.


Precisament, aquest cap de setmana el Teatre Talia de València acull l’estrena de la funció a mans d’una producció 100% valenciana. Josep Manel Casany, Ferran Gadea, Toni Misó, Alfred Picó, Cristina Garcia i Rosana del Carpio componen l’elenc d’aquesta posada en escena que recull un llibret adaptat per primera vegada al valencià. De la mateixa manera que la seua versió impresa, aquesta funció resulta molt recomanable per als alumnes d’ESO i Batxillerat. De fet, l’edició del text a càrrec de Bromera conta amb diverses propostes didàctiques per treballar a classe.

Més informació:

dilluns, 25 d’abril de 2016

Arriba la València més negra

Del 6 al 15 de maig se celebra a València la quarta edició de VLC Negra, el Festival de Gènere Negre de la capital del Túria. A Bromera estem d’enhorabona perquè, a banda de contar amb la presència de Pierre Lemaitre al festival, ens hem assabentat que Un sepulcre de lletres minúscules, de Silvestre Vilaplana, ha estat nominada a Millor Novel·la Negra 2016. Les votacions estan obertes fins al pròxim 5 de maig i, per convèncer-vos de que aquesta obra mereix ser la guanyadora del guardó, volem fer-vos-en un tast.


Un sepulcre de lletres minúscules és una novel·la coral on s’alternen els punts de vista de vuit persones que no es coneixen i que coincideixen en una casa aïllada. Cada capítol està plantejat des del punt de vista d’un personatge diferent, en què anirem descobrint els motius que han portat cadascun d’ells a la seua situació actual. Els vuit protagonistes estan en una situació vital desespe­rada. Tots han acceptat un tracte amb un misteriós personatge quan les circumstàncies han estat tan extremes que no han trobat cap altra eixida. Enmig d’un ambient claustrofòbic i inquietant, totalment incomunicats de la resta del món, aniran revelant les circumstàncies que els han dut a aquesta casa i els termes d’un pacte en què la mort és l’objectiu final. Tots han assumit les normes. Però... i si de sobte les regles del joc canviaren? 

Amb un domini magistral de la tensió narrativa, Silvestre Vilaplana planteja un tema colpidor de manera valenta i ens capbussa en aquesta trama addictiva que sacseja el lector sense contemplacions.

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) conrea, amb una habilitat extraordinària, la narrativa, tant per a adults com per a joves, i la poesia. És autor, entre altres, de les novel·les per a adults El quadern de les vides perdudes (Premi Alfons el Magnànim), L’estany de foc (Premi Blai Bellver) i Les cendres del cavaller (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira), publicades també en la col·lecció «L’Eclèctica». 
A més, el pròxim 1 de maig, l'autor estarà a les casetes de Bromera (50 i 51) de la Fira del Llibre signant exemplars de l'obra.




Més informació: 


divendres, 22 d’abril de 2016

Booktubers a Bellreguard

Tanquem les nostres recomanacions literàries amb una notícia molt especial. Els alumnes de l’IES Joan Fuster de Bellreguard han decidit mobilitzar-se per compartir amb tots nosaltres la seua passió: la literatura. Per això, han posat en marxa un canal de Youtube molt especial. Sabeu que és un booktuber?

Els booktubers són joves lectors que realitzen vídeo-ressenyes literàries a la popular plataforma d’Internet. El fenomen s’ha estés arreu del món en els últims anys, i ara ha arribat a Bellreguard a través del seu pioner institut. El centre ha creat un canal anomenat “Prohibit llegir” on, precisament, ens suggereixen tot el contrari: el que no podem fer és deixar de fer-ho, gràcies a les seues recomanacions.

Periòdicament, els alumnes ens ofereixen consells literaris i ens expliquen de primera mà què fa tan especial la seua novel·la preferida. Nosaltres hem decidit fer-nos ressò d’una de les seues ressenyes, que parla d’un llibre molt especial: L’infern de Marta, de Pasqual Alapont.

Sandra Conde és l’encarregada de presentar-nos aquesta obra que narra la història de Marta, una jove que es va enamorar de la persona equivocada i que ara lluita per salvar la seua vida. Es tracta d’una novel·la escrita a la manera d’un thriller, amb psicòpata inclòs, que aconsegueix posar-nos els cabells de punta en nombroses ocasions. Tanmateix, també és el relat d’una amistat a prova de bombes que captiva per la seua tendresa. En definitiva, un llibre molt útil que conjuga una novel·la emocionant plena de suspens i un pràctic manual d’autoajuda.



Més informació: 



dijous, 21 d’abril de 2016

Un passeig per la València de la crisi

Acarem la recta final de les nostres recomanacions literàries. Només ens queden un parell de ressenyes, però no volem tancar el cicle sense parlar-vos de La passejadora de gossos, guardonada amb el Premi de Narrativa en Valencià Ciutat de València, que s’ha lliurat aquest mateix matí al consistori de la capital.

La passejadora de gossos, de Francesc Bodí, és una història coral de gent comuna, supervivents que pateixen i lluiten cada dia per no perdre les ganes de viure. Un relat sobre les relacions humanes, la comunicació, l’amistat, l’amor i el desamor, la valentia, sobre com refer-se dels entrebancs i mirar cap endavant, que destaca també per la riquesa del llenguatge.

La novel·la està ambientada a la València dels desnonaments, la corrupció, la crisi econòmica i les obres faraòniques. Allí hi viuen un director de banc, una notària tafanera, una mare sola a punt de perdre el pis, una intèrpret bonica i espavilada, una dona que pateix alzhèimer, un vidu trist, un professor d’institut amb depressió, i Manela, una estudiant de Filosofia que passeja els gossos de tots ells. A través d’aquesta jove desenfadada i vital, que impregna de filosofia el seu món i que captiva el lector des de la primera pàgina, coneixerem les vides de totes aquestes persones, la seua evolució i com els seus destins es van creuant. I, per damunt de les diferents històries dels clients, algunes de molt emotives i tendres, hi ha la pròpia història de Manela i la seua parella, Ferran.
Francesc Bodí compagina l’escriptura amb la docència. La seua obra ha sigut reconeguda amb premis de prestigi com el Joanot Martorell, el de la Crítica dels Escriptors, l’Enric Valor de Novel·la o l’Alfons el Magnànim. A Bromera ha publicat L’infidel, Havanera i El soroll de la resta, totes guardonades també.

Més informació:



dimecres, 20 d’abril de 2016

Una denúncia de la passivitat front a la violència

Ahir a la vesprada es van fer públics els guanyadors de La Llança de Sant Jordi 2016, el termòmetre previ al Sant Jordi per conèixer quines seran les novetats més regalades aquestes setmanes. El temps és mentida, de Joanjo Garcia, va quedar finalista en la categoria de ficció. I, per això, hui volem recomanar-vos aquesta obra, guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2015.

Joanjo Garcia fa una proposta original i transgressora amb aquest relat que és molt més que la crònica de la construcció d’una obra literària. La història es converteix en una denúncia rotunda i amarga de la passivitat social davant els maltractaments a les dones i la violència en general. En definitiva, una indagació sobre la maldat, però també una reflexió sobre la identitat, sobre les veritats i les mentides que s’amaguen en la nostra vida.

El protagonista d’El temps és mentida està decidit a fer una novel·la diferent. Serà «una narració cosida de preguntes en l’aire, una novel·la omnívora» que encara no sap del cert què devorarà. Però és un risc que cal assumir per a estirar el fil del passat i aconseguir la confessió d’uns fets que l’obsessionen des de fa anys. La tensió entre la denúncia i el silenci, entre el record i l’oblit, entre la justícia i la tolerància acomodada amenaça aquest personatge marcat pel desengany, el fracàs i la sordidesa. El seu objectiu és posar paraula sobre paraula de quina manera es va enfonsar la vida.


Joanjo Garcia és un narrador jove que en poc de temps ha emergit amb força i s’ha fet un lloc entre els escriptors més interessants del País Valencià. L’any 2013 publicà la seua primera novel·la, Quan caminàrem la nit, Premi Enric Valor concedit per la Diputació d’Alacant. El 2015 va publicar Aquell agost amb punt final i Tota la terra és de vidre, guanyadora del Premi de Narrativa «Antoni Bru», guardó recuperat per l’associació cívica El Tempir. Els tres títols formen part de la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera.

dimarts, 19 d’abril de 2016

I tu, de quin color creus que són els besos?

Continuem fent un repàs als títols imprescindibles del catàleg de Bromera. En esta ocasió, vos emplacem a fer-li una ullada a un dels nostres àlbums il·lustrats a tot color, De quin color són els besos? de Rocio Bonilla.

L’obra s’ha consolidat com un èxit editorial que, fins i tot, ha traspassat les nostres fronteres amb la recent venda de drets a països com els EUA, França, Bèlgica, Taiwan, Turquia, Corea i la Xina. De fet, a la Fira del Llibre de Bologna, l’àlbum va captar l’atenció dels editors internacionals que van tindre l’oportunitat de fullejar-lo.


De quin color són els besos? és un relat tan tendre com divertit però, sobretot, molt recomanable per a llegir i gaudir en família.  

Rocio Bonilla inicia la seua trajectòria professional a través de diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia i la pedagogia. Més tard, es dedica a la publicitat durant més d’una dècada fins que s’estrena com autora amb Cara de pardal, el seu primer àlbum il·lustrat en solitari, publicat també a Bromera. El canvi es produeix perquè, segons confessa, com a mare de tres fills, la fascinen l’univers únic i particular que creen els infants i la seua enorme predisposició a compartir-lo. A Bromera podreu trobar també La muntanya de llibres més alta del món i Els fantasmes no toquen a la porta.


Si voleu conèixer la seua obra de més a prop, podeu acostar-vos el proper diumenge 24 d’abril a la 51a Fira del Llibre, on Rocio estarà signant els seus treballs a les casetes 50 i 51. A més, el matí estarà amenitzat amb una animació lectora al voltant de la història de la Minimoni.

Més informació:



dilluns, 18 d’abril de 2016

Recomanacions lectores: tetralogia negra de Pierre Lemaitre

El proper 21 d’abril començarà la 51 Fira del Llibre de València i, a Bromera, hem decidit aprofitar el compte enrere per fer-vos algunes recomanacions literàries. Cada dia, escollirem una novel·la o sèrie per tal d’acostar-vos les obres imprescindibles del nostre catàleg.

Inaugurem aquest espai amb la tetralogia negra de l’escriptor francès Pierre Lemaitre, publicada a la col·lecció «L’Eclèctica» i aclamada per la crítica internacional. Les novel·les segueixen els passos del meticulós inspector Verhœven que, en cada relat, treballa contra rellotge per parar els peus a un despietat criminal.

Els dos primers títols de la sèrie, Irène i Alex, han estat reconeguts amb el premi dels lectors a la millor novel·la de suspens a França, amb el Premi CWA Internacional Crime Dagger a la millor novel·la estrangera i amb el Premi Cognac.

A Irène, l’inspector Verhoeven creu que ha aconseguit la vida perfecta. Tot i que per la seva petita estatura no ho ha tingut gens fàcil, per fi s’ha guanyat el respecte dels seus col·legues i està feliçment casat amb la meravellosa Irène, amb qui espera el seu primer fill. Tanmateix, s’enfronta a un assassinat salvatge i sap que aquest cas no serà com cap altre. Quan la notícia d’aquest paorós crim es fa pública, la premsa parisenca seguirà les passes de l’inspector i cada moviment seu apareixerà en primera plana.

La trama d’Alex gira al voltant d’una noia molt atractiva, de vora trenta anys, que és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l’interior d’una furgoneta. El persistent detectiu Camille Verhœven ­només compta amb aquesta feble descripció dels testimonis, però per poder salvar-la, necessita més dades. Quan el comissari i el seu equip descobreixen el lloc on la presonera hauria d’estar retinguda, previsiblement ferida i desnodrida, no troben el que esperaven. Qui és Alex en realitat?

Tanquen la col·lecció Rosy&John i Camille. A la primera d’aquestes novel·les, una detonació fa saltar totes les alarmes a París. Ben aviat, el responsable s’entrega a la policia. Jean Garnier ho ha perdut tot: la feina, després de la misteriosa mort del seu cap; la parella, que també va morir en un estrany accident; i la mare, empresonada fa poc. Amb un aplom desconcertant, Jean anuncia a la policia que ha deixat set bombes amagades per tota la capital, preparades perquè explotin cada 24 hores.

Al maig publicarem l’últim títol de la col·lecció, Camille. Anna Forestier es troba al lloc i el moment equivocats quan es veu enmig d’un atracament a un banc. Després d’haver rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Està en perill, però té una cosa al seu favor: el detectiu Camille Verhœven, un company molt perillós que carrega amb les cicatrius d’una devastadora pèrdua i que trencarà totes les regles amb l’objectiu de protegir la dona que estima.

Pierre Lemaitre ha consolidat una trajectòria literària brillant amb un èxit excepcional de crítica i públic. Convertida en un fenomen social i literari, la sèrie sobre l’inspector Verhœven ha suposat un punt d’inflexió en la seva carrera. A més, l’escriptor francès serà un dels protagonistes de la VLC Negra 2016, que se celebra del 6 al 15 de maig.

Més informació:








dijous, 14 d’abril de 2016

Aigua en cistella, de Carme Miquel, arriba a la desena edició

L’obra, guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira de 1998, consolida el seu èxit editorial díhuit anys desprès de la seua publicació.


Aigua en Cistella, de Carme  Miquel, és una obra de caire intimista i plena d’evocacions que ens transporta a la València de la postguerra. Díhuit anys després, però, es consolida com un dels grans èxits editorials valencians amb més de 18.000 exemplars venuts i un total de 10 edicions.

Carme Miquel, que acaba de ser nomenada acadèmica de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira de 1998, amb aquest relat. En Aigua en cistella la visió social d’un moment històric es barreja amb un conjunt de sensacions suaus i profundes gràcies a un llenguatge ple de matisos i de tendresa.

Uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d’Isabel, la protagonista, amb la intenció de descobrir l’experiència vital d’aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d’uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d’ella en silenci des que era jove. Aquests textos són el contrapunt a la narració d’Isabel, i ens ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d’un personatge que, a més de treballar de criada, ha de saber encaixar les proposicions de l’amo. Tot i fer el possible per mantenir la integritat, la fugida a Barcelona i l’exili a Montpeller acceleren els esdeveniments cap a un final on l’amor i el desamor en seran protagonistes.


Carme Miquel ha dedicat la major part de la seua vida a la docència, activitat que ha compaginat amb l’escriptura, dirigida tant a públic adult com juvenil. El seu activisme professional s’ha fet palés durant tota la seua trajectòria. De fet, ha estat fundadora de la CAPPEPV (Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià) i de la Federació Escola Valenciana, ocupant la presidència d’ambdues entitats durant tres anys. El 1995, va rebre el Premi d’Honor Jaume I per les seus actuacions en el camp cívic i cultural. Recentment ha sigut nomenada acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Comença a llegir ací

Difonent la literatura valenciana a la Fira de Bolonya

Aquesta important finestra al món permet que molts dels títols de la nostra editorial siguen traduïts arreu del món



Un any més, Bromera ha estat present amb estand propi a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, la més important i prestigiosa del sector, que cada any aplega editors de tot el món. Del 4 al 7 d’abril, una representació de l'editorial s’ha desplaçat fins a la ciutat italiana amb l’objectiu d’exportar el millor de la nostra literatura. D’aquesta manera, Bromera referma l’aposta per impulsar la literatura infantil i juvenil més enllà de les nostres fronteres i per cridar l’atenció sobre els nostres escriptors i il·lustradors.

En el marc d’aquesta edició, s’han presentat diverses novetats. D’una banda, els àlbums il·lustrats per Rocio Bonilla, De quin color son els besos? −els drets del qual ja han sigut venuts a països com els EUA, França, Bèlgica, Taiwan, Turquia o la Xina− i la novetat més recent de l’autora, Els fantasmes no toquen a la porta (amb textos d’Eulàlia Canal). Ambdues obres han tingut una molt bona acollida i han despertat l’interés d’editors de països com Lituània, Alemanya, Eslovènia o Portugal. De quin color són els besos? és una història plena de colors, emocionant i ocurrent que fascina els lectors més menuts. D’altra banda, Els fantasmes no toquen a la porta destaca pel seu humor i enginy, així com per les seues magnífiques il·lustracions. Es tracta d’una història que parla sobre l’amistat, la diversió i el respecte als altres.

D’altra banda, la nova col·lecció Small Size Classics («Mini Clàssics»), ha despertat un gran interès no només als països asiàtics, sinó també a d’altres com ara Grècia, Regne Unit, Itàlia o França. Aquesta nova sèrie de deu títols acosta als xicotets lectors, de manera senzilla i propera, les grans obres clàssiques de la literatura universal. Personatges com Ulisses, Don Quixot, Gulliver o Quasimodo i històries increïbles, amors eterns, aventures úniques... es donen cita en aquesta sèrie per a començar a conèixer, des de menuts, els clàssics de tots els temps. 

No ens podem oblidar, però, dels grans èxits d’edicions anteriors, com les  col·leccions «Rimar i somiar», «Des-contes», «El Bagul dels Monstres», «Lletra Gran»,  o els àlbums La muntanya de llibres més alta del món, Cara de pardalLlavors de Paper, Mizu, el pastor de núvols o El Barret Original i la Ciutat Grisa, tots ja editats fora de les nostres fronteres.

Bromera continua així la seua tasca d’internacionalització per exportar el catàleg i obrir les portes a la traducció dels nostres autors en diferents llengües. El resultat no pot ser més encoratjador, perquè, a banda d’aquestes vendes internacionals, els nostres llibres formen part de plans lectors estatals a països com la República Dominicana o Xile, i estan presents en mercats com l’Uruguai, Mèxic i el Perú.