dijous, 30 de març de 2017

Fem-nos grans amb els llibres!

El 2 d’abril se celebra en tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, una festivitat que es va instaurar en 1967 per a commemorar el naixement de l’escriptor danés Hans Christian Andersen i que té l’objectiu de promocionar la lectura entre els més menuts. Per això, a Bromera ens agradaria sumar-nos a aquesta celebració fent un repàs als beneficis que comporta la lectura en els infants.


Temàtica
Els llibres infantils solen tractar temes importants en la vida, com l’amistat o la pèrdua, de manera propera i amena. Així, els infants tenen un primer acostament positiu a aquests assumptes i descobreixen com fer front als conflictes.
D’altra banda, els protagonistes d’aquestes obres s’enfronten a situacions quotidianes i a problemes similars als que viuen els xiquets i les xiquetes, per la qual cosa ells s’hi identifiquen fàcilment i aprenen a reaccionar i a comportar-se en aquestes circumstàncies. A mesura que cataloguen les seues emocions mitjançant la seua identificació amb els personatges, les comencem a comprendre i s’ensenyen a relacionar-se amb els altres i a moure’s en la societat.

Humor
L’humor sempre està present en les obres infantils, tant si es tracta de relats d’aventures, d’amor, de terror... o d’altres històries més quotidianes. La rialla i la metàfora són les millors maneres d’acostar tot tipus de situacions als més menuts i d’aconseguir que estimen la lectura.

Llenguatge
Els àlbums per a xiquets i xiquetes empren un llenguatge senzill i entenedor per a facilitar la seua comprensió. D’aquesta forma, els infants van adquirint vocabulari a poc a poc, ampliant-lo amb cada nova lectura. Així, també aprenen les normes ortogràfiques i de redacció, sense haver de realitzar un esforç conscient per a fer-ho.

Vincles afectius
És bo que els pares, mares, oncles, germanes, cosins o iaies dediquen una estona al dia a llegir o contar contes en veu alta amb els més menuts de la casa. Amb aquest costum es crea un vincle afectiu amb els infants que, alhora, aprenen a escoltar i a estar atents. La lectura en veu alta els permet adquirir nous coneixements i utilitzar noves eines de comprensió. És un moment únic en el qual interactuen de manera íntima i afectuosa amb els éssers estimats.

Autoestima
La lectura permet que els xiquets i xiquetes desenvolupen la seua imaginació i creativitat, però no només això: si llegint es diverteixen, aquesta diversió crearà una sensació d’alegria i felicitat que millorarà la seua autoestima i els ajudarà a guanyar confiança en ells mateixos. Això sí, per a aconseguir-ho cal que recordem sempre oferir-los llibres adequats a la seua edat i al seu nivell de lectura ja que, si tractem d’interessar-los en relats massa complicats per a ells, només aconseguirem l’efecte contrari: perdran tot l’interés per la literatura.


Després de descobrir la importància de la literatura infantil per als xiquets i xiquetes, de segur que vos ve de gust regalar algun llibre als més menuts de la casa. Per això, us deixem amb algunes idees ben divertides:





dijous, 23 de març de 2017

Llegeix, prem el REC... i guanya!

Amb aquest lema, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya i Catorze convoquen el 4t Concurs de Booktràilers per a joves de 14 a 18 anys, en el qual col·labora també l’editorial Bromera. Encara que l’objectiu final del concurs és dinamitzar les biblioteques i incentivar la lectura entre els joves, el certamen suposa també una oportunitat perfecta per a unir dues grans passions: la lectura i l’audiovisual.

Participar en el concurs és molt senzill: només cal formar un grup de quatre persones entre 14 i 18 anys, escollir un llibre que us apassione –una novel·la, un poemari, un assaig... tot és vàlid!- i pensar un guió per a elaborar un booktràiler que done a conèixer el llibre. Podeu gravar el vídeo tant amb una càmera com amb un mòbil però heu de tindre en compte que el producte acabat no pot superar els 90 segons de durada.

Per últim, haureu d’inscriure-vos al formulari del web del concurs i penjar el booktràiler a YouTube o a Vimeo, la plataforma que més us agrade. Això sí, no us oblideu de fer fotografies del procés de gravació per a compartir-les a Instagram amb l’etiqueta #booktrailerscat i el títol del vostre booktràiler, perquè l’equip que millor il·lustre el making of del seu treball té una sorpresa reservada.

Com que el concurs es divideix en quatre categories, teniu quatre oportunitats d’emportar-vos un premi a casa pel Millor booktràiler, el Millor guió, el Booktràiler més creatiu o el Booktràiler més votat pel públic. A més a més, els grups que aconseguisquen arribar a la final gaudiran d’un taller amb un guionista professional i cadascun dels membres dels quatre equips guanyadors rebran una subscripció a Filmin durant sis mesos i un lot de llibres.


Animeu-vos a deixar volar la vostra imaginació i explicar en un booktràiler què fa que el vostre llibre preferit siga tan especial!

dijous, 16 de març de 2017

La primavera es vesteix de negre

Març s’ha convertit en un mes negre, almenys a les terres de l’Ebre, on tenen lloc diversos festivals dedicats a aquest gènere. D’una banda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull Kosmopolis, una trobada literària biennal que se celebra des de l'any 2012 a la Ciutat Comtal. La literatura, en totes les seues vessants, es converteix en la protagonista absoluta d’aquesta mostra on s’aposta per un concepte de literatura amplificada que engloba totes les manifestacions de la paraula: tant oral com impresa o electrònica.


Escriptors, poetes, filòsofs, científics, músics, cineastes, dramaturgs, conta-contes, dibuixants, guionistes, periodistes, actors, bibliotecaris i editors formen part d’aquest projecte a través de debats i xarrades sobre temes d’actualitat literària, sempre amb la participació dels lectors i assistents.
La desena edició de la mostra se celebrarà del 22 al 26 de març i comptarà amb la intervenció de dos escriptors de talla mundial que a Bromera coneguem molt bé: John Banville i Pierre Lemaitre. Els autors, que ocupen un lloc destacat a l’Olimp de la novel·la criminal, participaran el pròxim 24 de març en el cicle de “Diàlegs K”, una sèrie de trobades entre referents culturals.

Banville i Lemaitre, que es reuneixen per primer cop, parlaran sobre literatura i política en temps difícils i sobre el fet d’escriure en dos gèneres. Poden els llibres canviar el món? De quina manera la literatura mostra la realitat? Com és possible escriure en dos gèneres? Per què és interessant fer-ho? Quin és el paper social del «crim»? Per què la novel·la negra és tan popular a Occident?



A més, l’escriptor francès presentarà la seua darrera novetat, Recursos inhumans, una nova incursió en la novel·la negra que denuncia el costat més immoral del món empresarial.

D’altra banda, John Banville participarà també el 25 de març a EL VI FA SANG, el Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, que tindrà lloc a L’Espluga de Francolí i on rebrà el Premi Internacional EL VI FA SANG. La mostra servirà també d’escenari per a la presentació del seu últim treball: Fins i tot els morts.


Si sou tan amants de la literatura criminal com nosaltres, aquesta primavera negra plena de cites ineludibles us enamorarà.

dijous, 9 de març de 2017

Dones amb una habitació pròpia

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona i, a Bromera, ens agrada celebrar-lo des d’una perspectiva literària, dedicant l’entrada d’aquesta setmana al paper que han jugat i juguen les dones en la literatura.

Durant segles, les escriptores van trobar una llarga sèrie d’impediments per dedicar-se a la seua passió. Amb el pas del temps, però, van anar desenvolupant una sèrie de mecanismes i estratègies per sortejar aquests obstacles: masculinitzar els seus noms per aconseguir publicar els seus treballs, crear una literatura estrictament femenina que no es desviara ni un mil·límetre del cànon imperant o, tot just el contrari, descriure a les seues novel·les dones impròpies o marginals, per tal que les seues obres no foren catalogades com a “literatura de salonet”.

És molt important reconéixer el paper d’aquestes pioneres de la literatura ja que, sense el seu esforç i la seua rebel·lia, ara resultaria impossible trobar les prestatgeries de les llibreries i biblioteques atapeïdes de noms femenins. L’atreviment d’aquestes dones ha permés i facilitat que les escriptores contemporànies hagen pogut convertir la literatura en la seua professió i hagen aconseguit, en paraules de Virginia Wolf, una habitació pròpia. Només cal fer una ullada al catàleg de novetats d’editorials com Bromera per adonar-nos-en de la importància que han adquirit les autores en el món del llibre:

L’estil directe i sense embuts de Leïla Slimani
Fa uns mesos, Leïla Slimani va guanyar el Premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses, per la seua segona novel·la, Una dolça cançó. Abans de ser guardonada però, l’obra s’havia convertit en un èxit de vendes a França.

El fet no resulta sorprenent si tenim en compte l’estil directe i amb tocs poètics de l’autora que, en només tres línies, endinsa el lector en un suspens fascinant i audaç sobre les relacions de dominació o els prejudicis de classe i culturals. Un relat magnífic i esfereïdor, carregat de tensió i molt potent.


Myriam decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, qui conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.



Maria Carme Roca: feminisme a la Segona República
L’autora ens endinsa en els conflictes de la Barcelona dels anys 30 a través dels ulls de la jove protagonista de La noia del club. Maria Carme Roca ens acosta amb mestria els anhels i somnis Flora i les dificultats per fer-los realitat, alhora que ens permet acostar-nos a la història i conèixer una època convulsa que es debat entre l’esperança i l’immobilisme.
Es tracta d’un relat ben travat amb un transfons històric que quasi arriba a convertir-se en un personatge més de la novel·la. Amb prop de cinquanta llibres publicats, Roca continua sorprenent-nos amb la seua capacitat per analitzar la nostra història recent.

Des de ben jove, la Flora ha volgut ser nadadora. Tot i que la seva família li fa costat, no ho té gens fàcil. No tenen gaire diners i ha de compaginar el treball amb l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona República donen ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la il·lusió de destacar en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de dones que aspiren a transformar la realitat des de l’art, la literatura o el periodisme, com ara Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Annà Murià o Mercè Rodoreda.


L’expedició de María Solar
La reconeguda escriptora gallega María Solar és l’autora d’una apassionant novel·la que narra la primera expedició sanitària internacional de la història. Al llarg del relat desfilen figures imprescindibles de la història de la medicina, així com els vint-i-dos xiquets i xiquetes, injustament invisibilitzats, que, amb el seu sacrifici, van fer possible una gran fita històrica.
Tanmateix, els orfes que protagonitzaren l’expedició no són els únics personatges reivindicats en aquesta obra a cavall entre la novel·la història i la d’aventures. En ella es recorda també el decisiu paper d’Isabel Zendal, la rectora de l’orfenat, sense la qual aquesta aventura no s’haguera pogut portar a terme.
A més, aquesta aventura increïble tindrà la seua versió cinematogràfica aquest 2017 amb «22 ángeles».

 L’any 1803 el vaixell Maria Pita va emprendre un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos xiquets orfes inoculats amb el virus de la verola amb l’objectiu de transportar la vacuna enllà de l’oceà i salvar així la vida de milers de xiquets. El doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir aquesta aventura filantròpica que semblava impossible. I així hauria estat si no fos per la valentia i el sacrifici dels orfes i, especialment, de la rectora de l’orfenat, Isabel Zendal. De fet, el seu paper esdevindria fonamental per dur endavant aquesta expedició.

Jèssica Fortuny i l’ombra del maltractament
L’actriu i escriptora Jèssica Fortuny ens ofereix Nora, un text teatral que aborda des d’una perspectiva íntima i emocionant el maltractament de la seua protagonista. En el context econòmic actual, Nora decideix donar un gir a la seua situació i presentar-se a una entrevista de treball en el seu supermercat habitual. L’espera i una freda habitació seran les causants del canvi, una transformació que es projectarà inconscientment en la seua vida.
A través del personatge, es reflecteixen algunes senyals que reconeguem –o no- en una situació de maltractament psicològic.


 Nora és una dona jove, amb estudis i una gran il·lusió per menjar-se el món. De sobte, però, tot canvia. És el moment en què decideix unir la seua vida a la de Tomeu. Llavors Nora desapareix. Es converteix en una ombra, maltractada, reclosa a casa. Un dia, la mala situació econòmica l’obliga a eixir-ne i acudir a una entrevista de treball. A la sala d’espera comença un viatge que li capgirarà la vida inesperadament.]



La tendresa de Rocio Bonilla
Rocio Bonilla s’atreveix amb tot: des d’àlbums il·lustrats que rendeixen un merescut homenatge a les mares, fins a històries que defensen el valor de l’amistat o relats que pretenen transmetre als més menuts la màgia de la lectura. La il·lustradora catalana ha estat un èxit de vendes gràcies a De quin color són els besos?, la seua obra estrela, amb més de 35.000 exemplars venuts en un any.
Des que va canviar el món de la publicitat per l’editorial, Bonilla ha publicat mitja dotzena d’àlbums infantils, històries tendres i divertides, perfectes per a llegir en família i per a treballar conceptes com l’amistat, l’amor o la imaginació. Ara, Bromera reedita una de les seues primeres obres, La muntanya de llibres més alta del món, amb un nou disseny de coberta i un mesurador de regal.

 Enric estava convençut que havia nascut per a volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tota mena, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però no funcionava res... Un dia, sa mare li va contar que hi havia altres maneres de fer realitat el seu somni i li va posar un llibre a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, Enric va començar a volar...




Com veieu, arreu del món comptem amb un nombre molt important de dones que escriuen i conreen la literatura en tots els seus vessants: novel·la, poesia, teatre, assaig, àlbum il·lustrat... Esperem que, si sou tan addictes a la literatura com nosaltres, ho celebreu llegint les seues obres i, per descomptat, no només el 8 de març sinó al llarg de tot l’any.