dilluns, 22 d’agost de 2011

Hui destaquem: el millor de la literatura italiana



Per a aquest estiu us proposem un viatge literari a la Itàlia contemporània. Estàs preparat?

La triple vida de Michele Sparacino està protagonitzada per un home nascut al punt de la mitjanit entre el tres i el quatre de gener de 1898. La incertesa en l’existència de Michele Sparacino comença amb aquest dubte: en quin dia ha nascut, si el rellotge de l’ajuntament acostuma a avançar-se deu minuts? Però encara s’hi afegeix un altre factor, i és que un periodista mentider s’inventarà la figura d’un Michele Sparacino fictici que esdevindrà un agitador de masses i instigarà una revolta obrera. Ple d’enginy i humor, aquest relat és la història d’un home marcat per un destí immerescut. A més, aquest volum es completa amb una conversa entre Andrea Camilleri i Francesco Piccolo, on es revelen alguns dels trucs de l’ofici de dos dels escriptors italians més estimats.

Andrea Camilleri (Sicília, 1925) ha treballat com a guionista i director teatral i televisiu, a més de publicar assajos, cròniques i diverses narracions ambientades a Sicília. Però és amb la creació de la sèrie protagonitzada pel comissari Montalbano que esdevé un escriptor d’èxit. Les seues obres són conegudes arreu del món i han estat traduïdes a més de vint llengües.

El pes de la papallona és un relat breu i poètic, amb dos protagonistes ben diferents, les trajectòries dels quals estan a punt de convergir. D’una banda, tenim el rei dels isards, solitari i orgullós, qui fa anys que ha imposat la seua supremacia al ramat i ara se sent molt cansat. Potser ha arribat el moment perquè algú més jove ocupe el seu lloc. De l’altra, hi ha el caçador que l’abatrà, un home anomenat també «el rei dels isards» per tots els que ha caçat en el passat. Amb els anys, s’ha establert un enfrontament silenciós entre els dos. I ara ha arribat l’hora del duel definitiu.

Erri de Luca (Nàpols, 1950) és poeta, escriptor i traductor, i va ser qualificat pel crític literari del Corriere della Sera, Giorgio De Rienzo, com «l’escriptor del decenni». Va ser dirigent del moviment d’extrema esquerra Lotta Continua i no va ser fins als quaranta anys que va iniciar la seua carrera literària amb Non ora, non qui, una evocació de la seua infantesa a Nàpols. La seua prolífica obra ha estat traduïda a les principals llengües europees. Col·labora amb diferents mitjans, tant en temes polítics com d’alpinisme, disciplina de la qual és un gran aficionat.