dimarts, 25 d’abril de 2017

Vine a conéixer els teus autors i autores predilectes!

Arribem a l’equador de la Fira del Llibre carregats d’energia i amb un fum d’activitats i signatures programades per a l’últim cap de setmana de la mostra literària. Ara teniu l’oportunitat d’assistir a tallers, concerts i presentacions i, sobretot, de conéixer als vostres autors i autores preferits i poder intercanviar opinions amb ells.


Ja sabeu qui voleu que vos signe un llibre? Nosaltres som incapaços de triar-ne només un! 

Podeu consultar el calendari complet de signatures ací.


dimecres, 12 d’abril de 2017

#FinançamentJust

La recent presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 ha fet evident que els valencians i valencianes rebrem la menor inversió per habitant de tot l’Estat, una despesa que suposa un 6,9% de la inversió durant el 2017 i s’allunya de l’11% que representa la població valenciana. Una xifra que, a més, suposa una reducció del 33% de les inversions per a 2017 i la relegació de la nostra autonomia com el territori amb menys inversió si tenim en compte la població. Mentre que el projecte preveu una inversió mitjana a tot l’estat de 185 euros per habitant, a València, Alacant i Castelló la quantitat baixa fins als 119 euros.

Així, la inversió de 2017 en les nostres comarques serà de 589 milions d’euros davant dels 879 que es van assignar als comptes de  2016, el que suposa una baixada de 290 milions d’euros.

Aquesta conjuntura posa d’actualitat, precisament, un dels títols publicats a la col·lecció «Bromera Actual» fa només un parell d’anys. Es tracta de l’obra El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari, de Vicent Cucarella, tècnic d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i recentment nomenat Síndic Major de Comptes. Un llibre imprescindible per a entendre la situació que vivim i l’origen de l’infrafinançament valencià.

Sense perdre de vista una adequada documentació i una acurada anàlisi, Cucarella explica de manera entenedora quina transcendència té per als ciutadans l’actual sistema de finançament i com hem arribat a ser l’única comunitat que, amb un PIB per capita inferior a la mitjana, aporta més del que rep.

Per què som l’autonomia pitjor finançada de l’Estat? Des de quan es manté aquesta situació de greuge? Es tracta d’un maltractament permanent que exigeix solucions de consens, un pacte social per a forçar la revisió de l’actual sistema de finançament. Per això, a més d’analitzar la situació, l’obra recull una sèrie de propostes per al canvi, més necessari que mai.


Si voleu saber més sobre el finançament valencià i sobre l’obra de Vicent Cucarella, vos recomanem que feu una ullada als següents vídeos que expliquen d’una manera molt senzilla la situació de les finances públiques valencianes:




dijous, 30 de març de 2017

Fem-nos grans amb els llibres!

El 2 d’abril se celebra en tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, una festivitat que es va instaurar en 1967 per a commemorar el naixement de l’escriptor danés Hans Christian Andersen i que té l’objectiu de promocionar la lectura entre els més menuts. Per això, a Bromera ens agradaria sumar-nos a aquesta celebració fent un repàs als beneficis que comporta la lectura en els infants.


Temàtica
Els llibres infantils solen tractar temes importants en la vida, com l’amistat o la pèrdua, de manera propera i amena. Així, els infants tenen un primer acostament positiu a aquests assumptes i descobreixen com fer front als conflictes.
D’altra banda, els protagonistes d’aquestes obres s’enfronten a situacions quotidianes i a problemes similars als que viuen els xiquets i les xiquetes, per la qual cosa ells s’hi identifiquen fàcilment i aprenen a reaccionar i a comportar-se en aquestes circumstàncies. A mesura que cataloguen les seues emocions mitjançant la seua identificació amb els personatges, les comencem a comprendre i s’ensenyen a relacionar-se amb els altres i a moure’s en la societat.

Humor
L’humor sempre està present en les obres infantils, tant si es tracta de relats d’aventures, d’amor, de terror... o d’altres històries més quotidianes. La rialla i la metàfora són les millors maneres d’acostar tot tipus de situacions als més menuts i d’aconseguir que estimen la lectura.

Llenguatge
Els àlbums per a xiquets i xiquetes empren un llenguatge senzill i entenedor per a facilitar la seua comprensió. D’aquesta forma, els infants van adquirint vocabulari a poc a poc, ampliant-lo amb cada nova lectura. Així, també aprenen les normes ortogràfiques i de redacció, sense haver de realitzar un esforç conscient per a fer-ho.

Vincles afectius
És bo que els pares, mares, oncles, germanes, cosins o iaies dediquen una estona al dia a llegir o contar contes en veu alta amb els més menuts de la casa. Amb aquest costum es crea un vincle afectiu amb els infants que, alhora, aprenen a escoltar i a estar atents. La lectura en veu alta els permet adquirir nous coneixements i utilitzar noves eines de comprensió. És un moment únic en el qual interactuen de manera íntima i afectuosa amb els éssers estimats.

Autoestima
La lectura permet que els xiquets i xiquetes desenvolupen la seua imaginació i creativitat, però no només això: si llegint es diverteixen, aquesta diversió crearà una sensació d’alegria i felicitat que millorarà la seua autoestima i els ajudarà a guanyar confiança en ells mateixos. Això sí, per a aconseguir-ho cal que recordem sempre oferir-los llibres adequats a la seua edat i al seu nivell de lectura ja que, si tractem d’interessar-los en relats massa complicats per a ells, només aconseguirem l’efecte contrari: perdran tot l’interés per la literatura.


Després de descobrir la importància de la literatura infantil per als xiquets i xiquetes, de segur que vos ve de gust regalar algun llibre als més menuts de la casa. Per això, us deixem amb algunes idees ben divertides:





dijous, 23 de març de 2017

Llegeix, prem el REC... i guanya!

Amb aquest lema, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya i Catorze convoquen el 4t Concurs de Booktràilers per a joves de 14 a 18 anys, en el qual col·labora també l’editorial Bromera. Encara que l’objectiu final del concurs és dinamitzar les biblioteques i incentivar la lectura entre els joves, el certamen suposa també una oportunitat perfecta per a unir dues grans passions: la lectura i l’audiovisual.

Participar en el concurs és molt senzill: només cal formar un grup de quatre persones entre 14 i 18 anys, escollir un llibre que us apassione –una novel·la, un poemari, un assaig... tot és vàlid!- i pensar un guió per a elaborar un booktràiler que done a conèixer el llibre. Podeu gravar el vídeo tant amb una càmera com amb un mòbil però heu de tindre en compte que el producte acabat no pot superar els 90 segons de durada.

Per últim, haureu d’inscriure-vos al formulari del web del concurs i penjar el booktràiler a YouTube o a Vimeo, la plataforma que més us agrade. Això sí, no us oblideu de fer fotografies del procés de gravació per a compartir-les a Instagram amb l’etiqueta #booktrailerscat i el títol del vostre booktràiler, perquè l’equip que millor il·lustre el making of del seu treball té una sorpresa reservada.

Com que el concurs es divideix en quatre categories, teniu quatre oportunitats d’emportar-vos un premi a casa pel Millor booktràiler, el Millor guió, el Booktràiler més creatiu o el Booktràiler més votat pel públic. A més a més, els grups que aconseguisquen arribar a la final gaudiran d’un taller amb un guionista professional i cadascun dels membres dels quatre equips guanyadors rebran una subscripció a Filmin durant sis mesos i un lot de llibres.


Animeu-vos a deixar volar la vostra imaginació i explicar en un booktràiler què fa que el vostre llibre preferit siga tan especial!

dijous, 16 de març de 2017

La primavera es vesteix de negre

Març s’ha convertit en un mes negre, almenys a les terres de l’Ebre, on tenen lloc diversos festivals dedicats a aquest gènere. D’una banda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull Kosmopolis, una trobada literària biennal que se celebra des de l'any 2012 a la Ciutat Comtal. La literatura, en totes les seues vessants, es converteix en la protagonista absoluta d’aquesta mostra on s’aposta per un concepte de literatura amplificada que engloba totes les manifestacions de la paraula: tant oral com impresa o electrònica.


Escriptors, poetes, filòsofs, científics, músics, cineastes, dramaturgs, conta-contes, dibuixants, guionistes, periodistes, actors, bibliotecaris i editors formen part d’aquest projecte a través de debats i xarrades sobre temes d’actualitat literària, sempre amb la participació dels lectors i assistents.
La desena edició de la mostra se celebrarà del 22 al 26 de març i comptarà amb la intervenció de dos escriptors de talla mundial que a Bromera coneguem molt bé: John Banville i Pierre Lemaitre. Els autors, que ocupen un lloc destacat a l’Olimp de la novel·la criminal, participaran el pròxim 24 de març en el cicle de “Diàlegs K”, una sèrie de trobades entre referents culturals.

Banville i Lemaitre, que es reuneixen per primer cop, parlaran sobre literatura i política en temps difícils i sobre el fet d’escriure en dos gèneres. Poden els llibres canviar el món? De quina manera la literatura mostra la realitat? Com és possible escriure en dos gèneres? Per què és interessant fer-ho? Quin és el paper social del «crim»? Per què la novel·la negra és tan popular a Occident?



A més, l’escriptor francès presentarà la seua darrera novetat, Recursos inhumans, una nova incursió en la novel·la negra que denuncia el costat més immoral del món empresarial.

D’altra banda, John Banville participarà també el 25 de març a EL VI FA SANG, el Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, que tindrà lloc a L’Espluga de Francolí i on rebrà el Premi Internacional EL VI FA SANG. La mostra servirà també d’escenari per a la presentació del seu últim treball: Fins i tot els morts.


Si sou tan amants de la literatura criminal com nosaltres, aquesta primavera negra plena de cites ineludibles us enamorarà.

dijous, 9 de març de 2017

Dones amb una habitació pròpia

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona i, a Bromera, ens agrada celebrar-lo des d’una perspectiva literària, dedicant l’entrada d’aquesta setmana al paper que han jugat i juguen les dones en la literatura.

Durant segles, les escriptores van trobar una llarga sèrie d’impediments per dedicar-se a la seua passió. Amb el pas del temps, però, van anar desenvolupant una sèrie de mecanismes i estratègies per sortejar aquests obstacles: masculinitzar els seus noms per aconseguir publicar els seus treballs, crear una literatura estrictament femenina que no es desviara ni un mil·límetre del cànon imperant o, tot just el contrari, descriure a les seues novel·les dones impròpies o marginals, per tal que les seues obres no foren catalogades com a “literatura de salonet”.

És molt important reconéixer el paper d’aquestes pioneres de la literatura ja que, sense el seu esforç i la seua rebel·lia, ara resultaria impossible trobar les prestatgeries de les llibreries i biblioteques atapeïdes de noms femenins. L’atreviment d’aquestes dones ha permés i facilitat que les escriptores contemporànies hagen pogut convertir la literatura en la seua professió i hagen aconseguit, en paraules de Virginia Wolf, una habitació pròpia. Només cal fer una ullada al catàleg de novetats d’editorials com Bromera per adonar-nos-en de la importància que han adquirit les autores en el món del llibre:

L’estil directe i sense embuts de Leïla Slimani
Fa uns mesos, Leïla Slimani va guanyar el Premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses, per la seua segona novel·la, Una dolça cançó. Abans de ser guardonada però, l’obra s’havia convertit en un èxit de vendes a França.

El fet no resulta sorprenent si tenim en compte l’estil directe i amb tocs poètics de l’autora que, en només tres línies, endinsa el lector en un suspens fascinant i audaç sobre les relacions de dominació o els prejudicis de classe i culturals. Un relat magnífic i esfereïdor, carregat de tensió i molt potent.


Myriam decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, qui conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.



Maria Carme Roca: feminisme a la Segona República
L’autora ens endinsa en els conflictes de la Barcelona dels anys 30 a través dels ulls de la jove protagonista de La noia del club. Maria Carme Roca ens acosta amb mestria els anhels i somnis Flora i les dificultats per fer-los realitat, alhora que ens permet acostar-nos a la història i conèixer una època convulsa que es debat entre l’esperança i l’immobilisme.
Es tracta d’un relat ben travat amb un transfons històric que quasi arriba a convertir-se en un personatge més de la novel·la. Amb prop de cinquanta llibres publicats, Roca continua sorprenent-nos amb la seua capacitat per analitzar la nostra història recent.

Des de ben jove, la Flora ha volgut ser nadadora. Tot i que la seva família li fa costat, no ho té gens fàcil. No tenen gaire diners i ha de compaginar el treball amb l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona República donen ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la il·lusió de destacar en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de dones que aspiren a transformar la realitat des de l’art, la literatura o el periodisme, com ara Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Annà Murià o Mercè Rodoreda.


L’expedició de María Solar
La reconeguda escriptora gallega María Solar és l’autora d’una apassionant novel·la que narra la primera expedició sanitària internacional de la història. Al llarg del relat desfilen figures imprescindibles de la història de la medicina, així com els vint-i-dos xiquets i xiquetes, injustament invisibilitzats, que, amb el seu sacrifici, van fer possible una gran fita històrica.
Tanmateix, els orfes que protagonitzaren l’expedició no són els únics personatges reivindicats en aquesta obra a cavall entre la novel·la història i la d’aventures. En ella es recorda també el decisiu paper d’Isabel Zendal, la rectora de l’orfenat, sense la qual aquesta aventura no s’haguera pogut portar a terme.
A més, aquesta aventura increïble tindrà la seua versió cinematogràfica aquest 2017 amb «22 ángeles».

 L’any 1803 el vaixell Maria Pita va emprendre un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos xiquets orfes inoculats amb el virus de la verola amb l’objectiu de transportar la vacuna enllà de l’oceà i salvar així la vida de milers de xiquets. El doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir aquesta aventura filantròpica que semblava impossible. I així hauria estat si no fos per la valentia i el sacrifici dels orfes i, especialment, de la rectora de l’orfenat, Isabel Zendal. De fet, el seu paper esdevindria fonamental per dur endavant aquesta expedició.

Jèssica Fortuny i l’ombra del maltractament
L’actriu i escriptora Jèssica Fortuny ens ofereix Nora, un text teatral que aborda des d’una perspectiva íntima i emocionant el maltractament de la seua protagonista. En el context econòmic actual, Nora decideix donar un gir a la seua situació i presentar-se a una entrevista de treball en el seu supermercat habitual. L’espera i una freda habitació seran les causants del canvi, una transformació que es projectarà inconscientment en la seua vida.
A través del personatge, es reflecteixen algunes senyals que reconeguem –o no- en una situació de maltractament psicològic.


 Nora és una dona jove, amb estudis i una gran il·lusió per menjar-se el món. De sobte, però, tot canvia. És el moment en què decideix unir la seua vida a la de Tomeu. Llavors Nora desapareix. Es converteix en una ombra, maltractada, reclosa a casa. Un dia, la mala situació econòmica l’obliga a eixir-ne i acudir a una entrevista de treball. A la sala d’espera comença un viatge que li capgirarà la vida inesperadament.]



La tendresa de Rocio Bonilla
Rocio Bonilla s’atreveix amb tot: des d’àlbums il·lustrats que rendeixen un merescut homenatge a les mares, fins a històries que defensen el valor de l’amistat o relats que pretenen transmetre als més menuts la màgia de la lectura. La il·lustradora catalana ha estat un èxit de vendes gràcies a De quin color són els besos?, la seua obra estrela, amb més de 35.000 exemplars venuts en un any.
Des que va canviar el món de la publicitat per l’editorial, Bonilla ha publicat mitja dotzena d’àlbums infantils, històries tendres i divertides, perfectes per a llegir en família i per a treballar conceptes com l’amistat, l’amor o la imaginació. Ara, Bromera reedita una de les seues primeres obres, La muntanya de llibres més alta del món, amb un nou disseny de coberta i un mesurador de regal.

 Enric estava convençut que havia nascut per a volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tota mena, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però no funcionava res... Un dia, sa mare li va contar que hi havia altres maneres de fer realitat el seu somni i li va posar un llibre a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, Enric va començar a volar...




Com veieu, arreu del món comptem amb un nombre molt important de dones que escriuen i conreen la literatura en tots els seus vessants: novel·la, poesia, teatre, assaig, àlbum il·lustrat... Esperem que, si sou tan addictes a la literatura com nosaltres, ho celebreu llegint les seues obres i, per descomptat, no només el 8 de març sinó al llarg de tot l’any.

dimarts, 28 de febrer de 2017

Les Falles més literàries

Entrem en març i, amb aquest mes, arriba també una de les festes més tradicionals de les nostres terres: les Falles. Només falten unes setmanes perquè ens submergim en l’efervescència fallera que a més, enguany esperem amb més il·lusió que mai perquè, finalment, la nostra festa ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Les Falles, però, estan molt lligades a altres expressions culturals valencianes, com l’art i la literatura. Per això, aquesta setmana hem decidit imbuir-nos de l’esperit faller i dedicar el nostre bloc a les obres literàries més flamígeres de Bromera!

Comencem per un clàssic en la nostra llengua: Joan Fuster. Potser vos sorprendrà trobar entre la bibliografia de Fuster, un iconoclasta hostil als tòpics, un llibre sobre les Falles, l'espectacle que més tòpics concentra de tot el folklore valencià. Combustible per a falles, però, no és ni un pamflet ni un libel irreverent i despietat contra les Falles, sinó un recull d'escrits, a manera de breus apunts sociològics, que tracten d'explorar, a través del motiu faller, el caràcter i la mentalitat dels valencians.

L'autor, amb el seu estil àgil i incisiu, ens parla dels ingredients i de la significació de les Falles, una manifestació festiva que pot ser tant una mostra innocent del barroquisme valencià com també un poderós instrument de reprovació moral.

Si voleu començar aquest lectura, feu clic ací.


Per als més menuts...

Tanmateix, els adults no som els únics que podem gaudir de la literatura fallera. Els lectors més joves tenen al seu abast un llibre molt divertit on les Falles són protagonistes: l’obra de teatre Empar Fallera major infantil, de Fani Grande.

Empar és una xiqueta vital i optimista que vol ser fallera major infantil de la seua comissió. Però a casa no van molt bé les coses i son pare i sa mare no ho veuen gens clar. Empar pensa una solució i demana ajuda a amics i veïns per a aconseguir el seu somni. Sabrem si aconsegueix el seu propòsit al final d’aquesta deliciosa obra sobre l’amistat, la il·lusió...  i les Falles!

Feu clic ací per llegir-ne el primer capítol.

dijous, 16 de febrer de 2017

El jurat més estricte tria la literatura més divertida

Un any més, torna el Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. El que converteix aquest guardó en quelcom especial no són els llibres seleccionats per al concurs –encara que sempre contenen tant de nivell com diversió–, sinó el nivell d’exigència del seu jurat.


Per què? Doncs perquè els encarregats de valorar aquestes obres literàries són, ni més ni menys, els seus lectors i lectores. El Premi Atrapallibres es desmarca així, deixant que siguen els lectors reals d’aquestes històries els qui decidisquen quina n’és la millor i mereix el seu reconeixement. Una fita molt complicada d’aconseguir per a qualsevol llibre, ja que no hi ha cap jurat més exigent que el format per aquests xiquets i xiquetes que tenen molt clar el que els agrada i el que detesten.

Com que l’objectiu del guardó és aconseguir que el major nombre possible d’infants lligen els llibres seleccionats, els exemplars es fan arribar al centres de primària i les biblioteques de Balears, Catalunya i el País Valencià, on els alumnes es constitueixen com a jurat. Així, han de presentar i defensar les seues obres preferides davant dels seus companys i, entre tots, han d’anomenar el que consideren millor. Es tracta d’una manera molt encertada de fer sentir la veu dels infants, donant-los l’oportunitat de funcionar com un jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i la biblioteca.

Enguany, a més, a Bromera estem d’enhorabona ja que la novel·la El noi que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat, ha estat seleccionada en la categoria d’11-12 anys. Creuem els dits!


A més, com que s’acosta el veredicte del jurat, els amics de la llibreria infantil i juvenil La Petita i la Biblioteca Manuel Arranz Poblenou han preparat una festa molt divertida per ajudar els xiquets i les xiquetes a decidir el seu vot. Si encara no teniu clar qui votareu, podeu passar-vos per la biblioteca el divendres 17 de febrer a partir de les 18 h, on trobareu els autors i autores de les tres obres seleccionades en aquesta categoria. És una oportunitat única per a xerrar amb ells i tindre una gran trobada lectora. Els escriptors intentaran defensar els seus títols però, convenceran el jove jurat? Encara haurem d’esperar unes setmanes per descobrir-ho!

dijous, 9 de febrer de 2017

Un certamen educavisual per a tots els públics

Ha nascut el certamen Proyecta Alc, un espai de convivència entre l’educació i l’audiovisual amb l’objectiu d’afavorir la inclusió de les noves tecnologies en els centres educatius de les comarques del sud. Fins ara, aquest festival havia estat vinculat a la Mice, la Mostra Internacional de Cine Educatiu però, en aquesta edició, per primera vegada, el certamen ha preferit tindre una identitat pròpia. Igual que el Mice, del que fa poc vos parlàvem, aquest projecte busca possibilitar l’adaptació dels centres escolars a la nova realitat on la imatge és el principal mitjà de comunicació, sobretot entre els més joves.

El certamen naix amb uns objectius molt definits, entre ells, informar de la importància de l’educació en el llenguatge audiovisual, generar inquietuds entre els més joves, afavorir el coneixement de la professió audiovisual i acostar als professors els avantatges de l’ús de ferramentes i narrativa audiovisual en la transmissió de missatges.  Tanmateix, Proyecta Alc es crea, sobretot, per a difondre i promocionar la cultura en totes les seues manifestacions i també per a donar suport a la difusió del producte educatiu valencià en les comarques del sud. La iniciativa està dirigida a un púbic molt divers: xiquets i xiquetes, joves, estudiants del grau en comunicació audiovisual o de FP audiovisual, professionals de l’educació en tots els nivells i també dels mitjans de comunicació, pares i mares.

Des de Bromera també hem volgut col·laborar en el certamen, concretament en el concurs de booktràilers que han organitzat. I és que ens sembla important promoure aquest moviment a favor d’integrar la lectura amb el llenguatge audiovisual. Seguint la estela marcada pel Consell Escolar de la Generalitat Valenciana, que fa poc posava en marxa un concurs de Tràilers de lectura, al Proyecta Alc han convocat una competició de booktràilers. Els vídeos participants s’han pogut visualitzar i votar a la pàgina de Facebook del festival i, de fet, ja es coneixen els guanyadors: un grup d’estudiants de l’IES Fajardo Mendoza, de Benidorm, que han basat el seu treball en El Quijote de Miguel de Cervantes. Enhorabona!

Proyecta-Alc se celebrarà del 13 al 18 de febrer i compta amb un exhaustiu programa farcit de projeccions, formacions al professorat, xarrades, tallers, concursos i exposicions. La primera d’aquestes activitats serà la projecció als cinemes Kinèpolis d’Alacant del documental La història de Jan, del director Bernardo Moll. La inesperada notícia de que Jan tenia síndrome de Down va fer que el seu pare es decidira a escriure un bloc i a gravar al seu fill per a poder així compartir i superar les seues pors. El documental ens narra, des de la intimitat, una història de superació i acceptació. A través del sentit de l’humor, l’esforç i l’amor per Jan, els seus pares busquen normalitzar i donar visibilitat a aquest món desconegut.


Podeu consultar el programa complet de Proyecta Alc en aquest enllaç.

dijous, 2 de febrer de 2017

Princeses flatulentes, valentes i inconformistes

De segur que molts sabeu que a Bromera ens agraden, i molt, les princeses. Personatges gràcils i bells, vestits amb sumptuosos vestits engalanats amb qualsevol variant del color rosa. Tanmateix, heu de saber que les nostres princeses són molt  especials. Encara que vesteixen de rosa i són bellíssimes i elegantíssimes, també  fan coses com tirar-se pets o torcar-se el nas.

Perquè les princeses que més ens agraden són com tu i com jo, tenen virtuts i defectes, i no es conformen amb els contes de fades. Més bé al contrari: volen descobrir la veritat i llegiran tot el que estiga al seu abast per a trobar-la.

Fa un temps vos presentàrem Laura i el seu pare, qui li va descobrir l’anomenat “Llibre secret de les princeses”. Junts, van llegir un secret amagat durant segles: les princeses es tiren pets! I no sempre saben com dissimular-ho! L’olor corporal és una cosa que també afecta a la reialesa...

Ara, vos convidem a seguir investigant altres misteris amagats en els contes tradicionals i que recull aquest enigmàtic volum. En El llibre secret de les princeses que tambées tiren pets (continuació de l’àlbum il·lustrat Les princeses també es tiren pets), Laura s’ha fet gran, però continua tan curiosa com sempre. Ara ja sap llegir i descobrirà per ella mateixa un dels secrets millor guardats de la història: per què els malvats dels contes de fades són com són? Per què són dolents i gaudeixen fent patir els protagonistes de la història?

Durant la seua aventura literària, Laura es creuarà amb bruixes perverses i gegants ressentits, però, com a bona princesa valenta, no deixarà de llegir fins que sàpia la veritat. T’atreveixes a descobrir-la amb ella? 


Després de l’èxit de Les princeses també es tiren pets, arriba a les llibreries El llibre secret de les princeses que tambées tiren pets, la seua divertida continuació. Un àlbum il·lustrat vestit de rosa que trenca amb tots els estereotips i ens demostra que les princeses boniques i delicades poden ser atrevides i valentes. Un missatge llançat amb molta força gràcies a les seues esbojarrades situacions.

A més a més, aquest àlbum té una miqueta més de text que l’anterior i és perfecte per als lectors que, com Laura, també han crescut una miqueta des que van llegir el primer. Per això, és una lectura recomanable per a xiquets i xiquetes a partir de 7 anys.

Si voleu començar a llegir-lo, només heu de fer clic ací.

dijous, 26 de gener de 2017

Isabel-Clara Simó, 40 anys de literatura en femení


Isabel-Clara Simó acaba de ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural i que serveix de reconeixement a la seua extensa trajectòria, tant en la producció literària com en la seua tasca intel·lectual. El guardó està més que justificat si pensem en els més de quaranta anys que l’escriptora alcoiana ha dedicat a la literatura en català, un camp que ella considera «no com un útil, sinó com un art».

L’àmbit d’actuació d’Isabel-Clara Simó no s’ha reduït a l’escriptura, però. Com a intel·lectual, ha estat estretament vinculada a les lluites per la llibertat nacional, de les dones i de la infància. Les seues històries estan escrites des d’un punt de vista de dona i, sovint, transgressor, que ens fa reflexionar sobre la societat en la que vivim i qüestionar-nos la quotidianitat en la que estem immersos. Potser per això, l’alcoiana és una de les figures més populars de la literatura actual en català, i una de les escriptores amb una trajectòria literària més sòlida. La seua obra, de fet, ha estat constantment reeditada i traduïda a diversos idiomes, com l’alemany, l’anglès, el basc, el gallec, el francès, l’hongarès, l’italià, el neerlandès, el suec o el turc.

Al llarg d’una carrera intensa i ferma, l’estil d’Isabel-Clara Simó ha anat evolucionant amb el temps, aprofundint-se i embellint-se. Tanmateix, la seua prosa no ha perdut mai força i els seus personatges continuen traspuant vida, impregnats de magnetisme. Si voleu comprovar-ho, només heu de rellegir algunes de les seues primeres novel·les, com Júlia, un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània, i comparar-les amb els seus darrers treballs, com L’amant de Picasso, publicada en 2015.


Per sort per als lectors, l’autora ha declarat la seua voluntat de no jubilar-se encara ja que afirma que, si deixara d’escriure, se sentiria morta. Així doncs, el seu desig d’escriure continua tan viu com els seus personatges i les seues històries, que podrem gaudir durant molts anys més. 

dimarts, 17 de gener de 2017

L’audiovisual i la literatura es donen la mà al MICE 2017

En una societat en la que vivim envoltats de pantalles i dispositius tecnològics (ordinadors, mòbils, televisors, tablets...), la cultura audiovisual ho envaeix tot i es converteix en quelcom quotidià i imprescindible. No obstant això, l’entrada d’aquests agents culturals i aquestes noves formes d’oci a l’escola és molt gradual i avança lentament. És per això que, des de fa més de tres anys, l'Associació cultural "Jordi el Mussol" porta a terme una magnífica iniciativa entre la població estudiantil amb l’objectiu de propiciar aquesta obertura educativa.



La Mostra Internacional de Cinema Educatiu –que enguany celebra la seua tercera edició- vol fomentar la difusió i promoció de la cultura audiovisual en totes les seues manifestacions i propiciar l’intercanvi d’idees entre els estudiants de primària, secundària i universitaris. El festival, però, no només s’adreça als xiquets i les xiquetes, sinó que també ho fa als professionals de l’educació en tots els seus nivells, als estudiosos del cinema i l’educació audiovisual, als professionals del cinema i els mitjans de comunicació, i als pares i mares.

Així, la MICE pretén implicar al major nombre d’agents culturals per tal que els més menuts aprenguen els codis que, en un futur, els permetran desentranyar de manera crítica els missatges i imatges enviats pels mitjans. I, la millor manera de fer-ho, és a través de l’educació en l’ús de les noves tecnologies. Cada any, els i les alumnes realitzen centenars de pel·lícules educatives o realitzades en un entorn d’aprenentatge que es projecten al Teatre El Musical, amb entrada lliure. A més, aquestes projeccions s’acompanyen d’activitats com xerrades i tallers a l’abast de tothom.

Enguany, com a novetat, la mostra incorpora una categoria dedicada als book trailers, i a Bromera hem tingut la sort de servir de font d’inspiració d'un bon grapat de participants. És el cas de l'IES Ravatxol de València, que ha basat el seu treball en l’obra Menjaré bollycaos per tu, de Pasqual Alapont; l’Institut Broch i Llop de Vila-Real, que ha decidit reflectir la història que es narra a Cartes d’hivern, d’Agustín Fernández-Paz; l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat, amb Quan Hitler va robar el conill rosa, de Judith Kerr; el Col·legi Palma La Canyada, amb Raquel té por, d'Agustín Fernández-Paz; el CEIP Ciutat Artista Faller de València, amb Empar, fallera major infantil, de Fani Grande o el CEIP Teodor Llorente de València amb L'hivernacle del terror, de Jenny Nimmo.

Des de Bromera us convidem a entrar al canal de youtube del festival i visualitzar els increïbles vídeos que hi apareixen. Recordeu que els guanyadors es decidiran segons el número de visualitzacions que ha obtingut cada treball, així que teniu una oportunitat magnífica per a recolzar els  vostres book trailers preferits.






dilluns, 9 de gener de 2017

Un 2017 ple de literatura

El 2016 va ser un any carregat de llibres excepcionals, de la mà tant d’autors estrangers com de la nostra terra. A Bromera, ens agradaria que aquest any que acabem d’encetar estiguera encara més ple de literatura per a tots els gustos. Per això, tenim preparades moltes sorpreses que anirem desvelant a poc a poc.

Si voleu fer un primer tast del que ens espera aquest 2017, feu una ullada a tres de les novetats de primavera que ja s’estan cuinant a l’editorial:

El retorn de Lluís-Anton Baulenas

Amics per sempre és l’obra amb què Lluís-Anton Baulenas va aconseguir el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2016. Es tracta d’una novel·la subtil i irònica, plena de matisos, que presenta una galeria de personatges inoblidables i una trama apassionant, que manté la curiositat fins a la darrera pàgina:

«Ferran Simó s’ha convertit en un gos. La guerra dels Balcans, on s’ha vist immers gairebé per atzar, ha reduït la seua voluntat a la d’un animal i ho ha assumit. Només la sort el salvarà de morir i podrà tornar a casa, a una Barcelona eufòrica a punt d’inaugurar els Jocs Olímpics. Gràcies a la proposta insòlita d’un amic, canviarà d’identitat i coneixerà dues xiques amb qui mantindrà una relació que podria canviar la seua vida si les ombres del passat no li ho impedeixen».

Un dels darrers títols de Dario Fo

El premi Nobel de literatura ens deixava fa uns mesos, però el recordarem a través dels seus escrits. Aquesta primavera podreu gaudir amb De sang gitana, una obra ambientada en l’Alemanya dels anys 30 i protagonitzada per Johann Trollmann, un pugilista que veurà truncada la seua carrera a causa de l’ascens del nazisme:
«La vida de Johann Trollmann s’accelera des que de menut descobreix la boxa i puja al ring acompanyat dels valors i la tradició de la seua gent, els gitanos. Suma victòries, cadascuna més emocionant que l’anterior, amb el públic en èxtasi. Però un gitano no és com els altres alemanys: com pot representar la Gran Alemanya a les Olimpíades del 1928? Els camins cap a l’èxit prompte es veuen barrats, el clima polític empitjora i el nazisme ho controla tot, fins i tot la seua vida i la de la seua família. Tant fa que Johann siga el millor: malgrat que l’haja guanyat al ring, li negaran el títol de campió dels pesos semipesants i la seua vida esdevindrà impossible».

Una nova aventura de Quirke
Benjamin Black és el pseudònim amb què John Banville ha esdevingut un referent en el gènere de la novel·la negra. Especialment addictiva és la seua sèrie protagonitzada pel patòleg Quirke, resident al Dublín dels anys 50. Enguany presentarem Fins i tots els morts, una nova entrega de la saga protagonitzada per l’astut forense:
«Una nit d’estiu a Dublín, un cotxe s’estavella contra un arbre i esclata en flames. Mentre tots assumeixen que és un accident o un suïcidi, Quirke arriba a una conclusió distinta. Al mateix temps, la seua filla Phoebe rep la visita d’una coneguda, que està embarassada i poc després desapareix. Phoebe recorre a son pare, i Quirke busca ajuda en el seu amic l’inspector Hackett. En poc de temps es troben enmig d’una cadena perversa de fets en què un dels personatges més poderosos de la ciutat utilitza la tapadora de la política i la religió per a obtenir beneficis obscens».

* Si no podeu deixar de llegir els casos de Quirke, teniu sort, perquè John Banville visitarà Catalunya el 24 i el 25 de març amb motiu de la trobada amb Pierre Lemaitre al CCCB (Kosmopolis) i per a recollir el Premi Internacional «El Vi Fa Sang» a l’Espluga de Francolí.

dilluns, 2 de gener de 2017

Per Nadal, un llibre és el millor regal

Només falten uns dies perquè els Reis Mags arriben a les nostres cases carregats de regals i, a Bromera, apostem per convertir el llibre en el millor obsequi d’aquestes festes.

La lectura, com el joc, és un entreteniment. Per aquest motiu, de la mateixa manera que demanem joguets als Reis, demanem-los també llibres, que, a més d’omplir el nostre temps d’oci, ens traslladen a altres mons i a altres cultures i ens permeten viure milers de vides. Per això, hem preparat una acurada selecció on trobareu lectures per a tots els gustos i totes les edats. Pots consultar-la ací.

El Nadal i la lectura, en valencià
D'altra banda, enguany hem llançat una campanya perquè feliciteu el Nadal en valencià, distribuint vora 30.000 felicitacions entre totes les llibreries valencianes. Hi ha quatre models diferents que podreu trobar a la vostra llibreria habitual. Demaneu la vostra felicitació abans que s’esgoten!

A més, ja podeu descarregar-vos la tradicional carta per a escriure a Ses Majestats els Reis d'Orient ací.