Salta al contingut principal

El jurat més estricte tria la literatura més divertida

Un any més, torna el Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. El que converteix aquest guardó en quelcom especial no són els llibres seleccionats per al concurs –encara que sempre contenen tant de nivell com diversió–, sinó el nivell d’exigència del seu jurat.


Per què? Doncs perquè els encarregats de valorar aquestes obres literàries són, ni més ni menys, els seus lectors i lectores. El Premi Atrapallibres es desmarca així, deixant que siguen els lectors reals d’aquestes històries els qui decidisquen quina n’és la millor i mereix el seu reconeixement. Una fita molt complicada d’aconseguir per a qualsevol llibre, ja que no hi ha cap jurat més exigent que el format per aquests xiquets i xiquetes que tenen molt clar el que els agrada i el que detesten.

Com que l’objectiu del guardó és aconseguir que el major nombre possible d’infants lligen els llibres seleccionats, els exemplars es fan arribar al centres de primària i les biblioteques de Balears, Catalunya i el País Valencià, on els alumnes es constitueixen com a jurat. Així, han de presentar i defensar les seues obres preferides davant dels seus companys i, entre tots, han d’anomenar el que consideren millor. Es tracta d’una manera molt encertada de fer sentir la veu dels infants, donant-los l’oportunitat de funcionar com un jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i la biblioteca.

Enguany, a més, a Bromera estem d’enhorabona ja que la novel·la El noi que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat, ha estat seleccionada en la categoria d’11-12 anys. Creuem els dits!


A més, com que s’acosta el veredicte del jurat, els amics de la llibreria infantil i juvenil La Petita i la Biblioteca Manuel Arranz Poblenou han preparat una festa molt divertida per ajudar els xiquets i les xiquetes a decidir el seu vot. Si encara no teniu clar qui votareu, podeu passar-vos per la biblioteca el divendres 17 de febrer a partir de les 18 h, on trobareu els autors i autores de les tres obres seleccionades en aquesta categoria. És una oportunitat única per a xerrar amb ells i tindre una gran trobada lectora. Els escriptors intentaran defensar els seus títols però, convenceran el jove jurat? Encara haurem d’esperar unes setmanes per descobrir-ho!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.