Passa al contingut principal

La paraula de la setmana


 



birbar

La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar. Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar.


Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap del bancal, birbant junces. El van deixar per impossible.

 

Pel que fa a l’etimologia, birbar ve de minvar, amb una alteració fonètica de la ene en erre per influència del castellà mermar –usat en els parlars occidentals– i amb l’assimilació de la primera consonant, ja que tant la eme com la ve són consonants labials.

No és gens difícil, ara que ho sabem, relacionar el significat de birbar amb el de minvar. Al cap i a la fi, quan birbem, reduïm o minvem la quantitat de competidors per tal que la planta que hem sembrat reïsca sobre les altres. Ara que arribem al 2014, pegueu un bon birbó i persevereu tant com els bons llauradors per a aconseguir els vostres propòsits.

David Morell 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una nova experiència de lectura

En Bromera hem posat en marxa una nova experiència lectora en la qual volem implicar tota la comunitat educativa: tant famílies com alumnat i professors. Es tracta d’Emociona’t , un projecte que incorpora una sèrie de recursos innovadors que giren entorn del concepte Lectura activa i que pretén oferir un projecte de lectura complet. Si no el conegueu, ara vos el presentem! Encomanar la passió pels llibres és un dels grans reptes de l’escola i de la societat actual. Un repte que, els darrers anys, ha provocat un bon grapat de reflexions i estudis de pedagogs, educadors i també d’institucions públiques. A Bromera, volem aportar el nostre granet d’arena amb Emociona’t , una finestra oberta a la innovació i a la creativitat, ja que incorpora noves metodologies i recursos per a despertar l’interés i la curiositat per la lectura. D’una banda, hem intentant incorporar al projecte aquelles estratègies que s’ha demostrat que tenen un efecte positiu en el foment pel gust de la lectu

#FinançamentJust

La recent presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 ha fet evident que els valencians i valencianes rebrem la menor inversió per habitant de tot l’Estat, una despesa que suposa un 6,9% de la inversió durant el 2017 i s’allunya de l’11% que representa la població valenciana. Una xifra que, a més, suposa una reducció del 33% de les inversions per a 2017 i la relegació de la nostra autonomia com el territori amb menys inversió si tenim en compte la població. Mentre que el projecte preveu una inversió mitjana a tot l’estat de 185 euros per habitant, a València, Alacant i Castelló la quantitat baixa fins als 119 euros. Així, la inversió de 2017 en les nostres comarques serà de 589 milions d’euros davant dels 879 que es van assignar als comptes de  2016, el que suposa una baixada de 290 milions d’euros. Aquesta conjuntura posa d’actualitat, precisament, un dels títols publicats a la col·lecció «Bromera Actual» fa només un parell d’anys. Es tracta de l’