trapatroles
Aquesta setmana dediquem la secció al nom trapatroles, que s’aplica a aquelles
persones que no miren davant, que actuen sense reflexió i poden arribar a
empastrar-ho tot. És probable que a algú li vinga al cap la imatge d’algun
polític. Però no, el terme en qüestió s’atribueix, generalment, a infants, ja
que l’embolcall de la innocència (o ingenuïtat) és necessari perquè la paraula
funcione. Altrament, optarem per mots com trapella
i trapasser, que comencen igual però
comporten un cert grau de maldat.
N’il·lustrem l’ús amb aquest fragment:
Tot i que estaven acostumats al
rebombori que movia la família Julivert, amb deu fills i quatre filles, una
baralla com aquella no era cosa corrent... Els plors de la senyora Julivert es
deixaven sentir amb tota claredat des del cor de l’arbre, i més clarament
encara se sentien els crits desaforats del senyor Julivert.
–Un borinot! Això és el nostre
fill! Un borinot i un cudol! Un cudol i un tararot! Un tararot i un
destrellatat! Un destrellatat i un trompellot! Un trompellot i un trapatroles! Un trapatroles i un... i un... i un...
D’origen incert, es considera que la paraula és onomatopeica,
a partir del so «trap» que fan les coses en caure, com s’observa més clarament
en el mot sinònim trapalatrop. En el
cas de trapatroles, a més, es podria
adduir la influència del terme castellà trola
(‘engany, falsedat, mentida’), tenint en compte que «trap» també està present
en la formació de trapassa (‘embolic,
artifici enganyós’) o tràpala
(‘mentider, embolicador’).
Amb el desig
que mireu on poseu els peus i cavil·leu abans d’errar-la, us animem a continuar llegint els nostres apunts
lingüístics.
David
Morell
Comentaris