dimarts, 10 de desembre de 2013

La paraula de la setmana




trapatroles

Aquesta setmana dediquem la secció al nom trapatroles, que s’aplica a aquelles persones que no miren davant, que actuen sense reflexió i poden arribar a empastrar-ho tot. És probable que a algú li vinga al cap la imatge d’algun polític. Però no, el terme en qüestió s’atribueix, generalment, a infants, ja que l’embolcall de la innocència (o ingenuïtat) és necessari perquè la paraula funcione. Altrament, optarem per mots com trapella i trapasser, que comencen igual però comporten un cert grau de maldat.

N’il·lustrem l’ús amb aquest fragment:


Tot i que estaven acostumats al rebombori que movia la família Julivert, amb deu fills i quatre filles, una baralla com aquella no era cosa corrent... Els plors de la senyora Julivert es deixaven sentir amb tota claredat des del cor de l’arbre, i més clarament encara se sentien els crits desaforats del senyor Julivert.

–Un borinot! Això és el nostre fill! Un borinot i un cudol! Un cudol i un tararot! Un tararot i un destrellatat! Un destrellatat i un trompellot! Un trompellot i un trapatroles! Un trapatroles i un... i un... i un...



D’origen incert, es considera que la paraula és onomatopeica, a partir del so «trap» que fan les coses en caure, com s’observa més clarament en el mot sinònim trapalatrop. En el cas de trapatroles, a més, es podria adduir la influència del terme castellà trola (‘engany, falsedat, mentida’), tenint en compte que «trap» també està present en la formació de trapassa (‘embolic, artifici enganyós’) o tràpala (‘mentider, embolicador’). 


Amb el desig que mireu on poseu els peus i cavil·leu abans d’errar-la, us animem a continuar llegint els nostres apunts lingüístics.



David Morell