La paraula de la setmana

atrotinat -ada

Amb aquest apunt lingüístic, encetem una secció de Bromera de lletres dedicada a una de les funcions no poc importants de la literatura: donar veu a mots o construccions que, per raons vàries, són difícils de trobar en el registre estàndard. La paraula d’aquesta setmana és atrotinat -ada:

Volare, oh, oh!

Melodies amables en nits de gesmils

on uns ballaven i altres miraven,

i els músics tocaven i el món girava

mentre els xiquets jugaven i corrien

atrotinats entre les taules dels bars.

Josep Piera, El temps trobat

Tant el DIEC com el GDLC li atorguen els sentits de ‘fet malbé’ i ‘mancat de salut o de fortuna’, però el segon, a més, arreplega el significat d’‘irreflexiu’. Per la seua banda, el DCVB amplia el ventall d’accepcions amb ‘retut de cansament’ i ‘entremaliat, malèvol’. Però per a trobar el sentit que té en el poema de Piera i, segurament, el més general en l’àmbit valencià, hem d’anar a la definició d’atrotinar-se del mateix DCVB: ‘accelerar-se massa, precipitar-se’, que com a verb no reflexiu equival, poc dalt o baix, a atabalar.

La paraula té l’origen en el terme trot, que és la manera ràpida de caminar del cavall i altres quadrúpedes –igual que quan ens atrotinem–, del qual prové la paraula trotí i, més modernament, trotó, que és l’equí que té la característica de ser un bon trotador.

Amb el desig de no haver-vos atrotinat en excés, us animem a continuar llegint els nostres apunts lingüístics.