Passa al contingut principal

La paraula de la setmana





atrotinat -ada

Amb aquest apunt lingüístic, encetem una secció de Bromera de lletres dedicada a una de les funcions no poc importants de la literatura: donar veu a mots o construccions que, per raons vàries, són difícils de trobar en el registre estàndard. La paraula d’aquesta setmana és atrotinat -ada:


Volare, oh, oh!



Melodies amables en nits de gesmils

on uns ballaven i altres miraven,

i els músics tocaven i el món girava

mentre els xiquets jugaven i corrien

atrotinats entre les taules dels bars.




Tant el DIEC com el GDLC li atorguen els sentits de ‘fet malbé’ i ‘mancat de salut o de fortuna’, però el segon, a més, arreplega el significat d’‘irreflexiu’. Per la seua banda, el DCVB amplia el ventall d’accepcions amb ‘retut de cansament’ i ‘entremaliat, malèvol’. Però per a trobar el sentit que té en el poema de Piera i, segurament, el més general en l’àmbit valencià, hem d’anar a la definició d’atrotinar-se del mateix DCVB: ‘accelerar-se massa, precipitar-se’, que com a verb no reflexiu equival, poc dalt o baix, a atabalar.


La paraula té l’origen en el terme trot, que és la manera ràpida de caminar del cavall i altres quadrúpedes –igual que quan ens atrotinem–, del qual prové la paraula trotí i, més modernament, trotó, que és l’equí que té la característica de ser un bon trotador.


Amb el desig de no haver-vos atrotinat en excés, us animem a continuar llegint els nostres apunts lingüístics.

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt ben raonat!

Entrades populars d'aquest blog

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

L'encisadora mèdium de Silvestre Vilaplana

Aquesta setmana hem rebut una molt bona notícia, ja que la novel·la La mèdium , del reconegut escriptor Silvestre Vilplana, ha estat distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil, guardó organitzat per la revista Serra d’Or , una de les publicacions més antigues en la nostra llengua. Per això, aquesta setmana tornem a parlar de literatura juvenil al nostre bloc, en concret, d’aquesta fascinant obra de l’escriptor alcoià que, si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir, us recomanem encaridament. La mèdium és un thriller que atrapa des de la primera pàgina amb una intensitat narrativa que va creixent a mesura que acompanyem la protagonista en la seua cursa per la supervivència. Layza és una nena amb un poder extraordinari per a predir el futur. Aquesta virtut ha condicionat la seva vida des de petita, davant la incomprensió de la gent que l’envolta. Però quan la premsa coneix aquest poder, i, per tant, passa al domini públic, es veurà obligada a emprendre una cursa c...