divendres, 19 de maig de 2017

Fins i tot els morts... lligen novel·la negra

La novel·la negra és un gènere que enamora, i a Bromera ho sabem molt bé, ja que el noir ens té enlluernats. Amb autors com Pierre Lemaitre o Benjamin Black al nostre catàleg, no ens falten lectures trepidants i plenes de suspens. Per això, aquesta setmana ens ha emocionat especialment la notícia que Benjamin Black ha estat guardonat amb el Premi Best Novel en la cinquena edició del Festival VLC Negra per Fins i tot els morts, l’última entrega de la sèrie protagonitzada pel prosector Quirke.

El fet que aquest títol haja rebut un guardó que reconeix la millor obra internacional de gènere noir publicada al llarg d’aquest any ens anima a continuar cultivant el gènere negre i a seguir comptant amb autors de nivell al nostre catàleg. Si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir Fins i tot els morts, ací us n’oferim un tast que de segur us deixarà amb ganes de més:

Un matí gloriós en ple juny, a en David Sinclair se li acudí que s’havia equivocat de feina. Tenia trenta-quatre anys ara; després de passar vuit anys preparant-se, feia cua per a la plaça de cap de servei d’autòpsies a l’Hospital de la Sagrada Família, per succeir el seu cap, en Quirke, que estava de baixa mèdica ampliada i, si existia la justícia, permanent. En aquells vuit anys, o això li semblava, no s’havia aturat ni una sola vegada per preguntar-se si de debò volia ser prosector. Ni tampoc recordava haver decidit, en els temps d’estudiant, que volgués passar la vida fent allò: llescant les panxes de cossos morts, retallant-ne les costelles i serrant-ne els estèrnums, amb els narius plens d’aquelles olors terribles, les mans gomoses de sang coagulada. Què era el que acostumava a dir en Quirke? A baix entre els morts. De debò aquell era un lloc on passar una vida?

La sala d’autòpsies era una caverna sense finestres al soterrani. Les bancades de fluorescents del sostre emetien un brum lleu i incessant que avui li produïa dolor a les temples. Sabia que a l’exterior lluïa el sol del matí. Tot de noies amb vestits de tirants passejaven per la vora del riu, i hi havia cignes a l’aigua, i onejaven banderes en la brisa tèbia, i al carrer Grafton es devia sentir aquella intensa olor bruna de grans de cafè torrant-se que sortia del portal obert de la Cafeteria Oriental Bewley, i els repartidors de diaris devien cridar els últims titulars, i es devia sentir el soroll de les ferradures dels cavalls sobre les llambordes, i els crits de les floristes a les parades. Estiu. Gentada. Vida.”


Si vols acabar de llegir el primer capítol de la novel·la, fes clic ací.

divendres, 12 de maig de 2017

L'encisadora mèdium de Silvestre Vilaplana

Aquesta setmana hem rebut una molt bona notícia, ja que la novel·la La mèdium, del reconegut escriptor Silvestre Vilplana, ha estat distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil, guardó organitzat per la revista Serra d’Or, una de les publicacions més antigues en la nostra llengua.

Per això, aquesta setmana tornem a parlar de literatura juvenil al nostre bloc, en concret, d’aquesta fascinant obra de l’escriptor alcoià que, si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir, us recomanem encaridament. La mèdium és un thriller que atrapa des de la primera pàgina amb una intensitat narrativa que va creixent a mesura que acompanyem la protagonista en la seua cursa per la supervivència.

Layza és una nena amb un poder extraordinari per a predir el futur. Aquesta virtut ha condicionat la seva vida des de petita, davant la incomprensió de la gent que l’envolta. Però quan la premsa coneix aquest poder, i, per tant, passa al domini públic, es veurà obligada a emprendre una cursa contra rellotge per tal de sobreviure. Diferents grups poderosos la persegueixen per controlar i treure profit del que la nena atresora. Cada cop, els reptes seran més grans i els entrebancs més difícils de superar. Com podrà una nena enfrontar-se a tants i tan poderosos enemics?


Si us pica la curiositat i teniu ganes de llegir-la, nosaltres us n’oferim un tast.

I, si ja heu llegit La mèdium i us agrada l'estil de l'autor, per què no feu una ullada a la resta dels seus títols a Bromera?

dijous, 4 de maig de 2017

Taula rodona al voltant de la literatura infantil i juvenil

Aquesta setmana, la literatura infantil i juvenil serà la protagonista del nostre bloc, ja que Bromera ha organitzat una taula rodona al voltant de la LIJ per a presentar les obres guanyadores i finalistes del XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, el XXI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i el I Premi Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna. L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura d’Alzira (c/Escoles Pies, 4) el pròxim dimarts 9 de maig a partir de les 19.30 h.

Maite Monar, Secretària Tècnica del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, serà la moderadora d’aquest col·loqui, en el qual també participaran Silvestre Vilaplana, escriptor d’El triangle rosa, Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, Carles Cano, amb El desbaratat conte dels fesols màgics, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, Toni Cabo, autor d’El llarg viatge de Nanuq, Premi Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna i els finalistes del Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, Lluís Miret, amb Vampirs, friquis i tacons d’agulla, i Pep Castellano amb Diari d’unes vacances avorrides, respectivament.

Us oferim un tast de les obres que es presentaran perquè aneu obrint boca:



Dani menteix. Menteix molt bé. Però ho fa per pura supervivència. Perquè no es comprén a ell mateix, perquè no s’accepta com és, perquè té por de l’entorn que l’envolta, perquè poden més els prejudicis que els sentiments. Fins que un dia la xarxa de mentides comença a trencar-se i per fi s’enfronta a una veritat que li fa mal, però que l’alliberarà. Sense dramatismes i amb bona cosa d’humor, assistim al descobriment de l’opció sexual d’un adolescent.




Tots els veïns del poble consideren que Bru és un autèntic babau, fins i tot sa mare. Quan un dia Bru ven l’únic porc de la família a canvi d’un grapat de fesols, tot es complica. Però el titellaire que li’ls va vendre li havia promés que eren màgics. Potser sí que són uns fesols màgics, però donen uns poders desbaratats!




Es tracta d’un relat que narra el creixement personal de l’osset protagonista fruit de la pèrdua dels éssers volguts i que promou el gust per la lectura i l’adquisició de valors ètics i socials.



La família Carranza descobreix que pateix una maledicció centenària que afecta les filles majors de cada dues generacions. Gràcies a les investigacions històriques del pare, sabran que estan a punt de ser víctimes de l’atac d’un vampir que els ha jurat venjança eterna. A pesar de la desgràcia que suposa saber-se la sisena víctima, Lorena, una jove despreocupada i superficial, no pensa estar-se quieta esperant l’atac vampíric. Tampoc la seua germana, que intentarà que el destí no es complisca amb l’ajuda d’un company de classe molt friqui. Aconseguiran salvar-la?





Marta se’n va de vacances amb sa mare, a contracor, a una casa rural perduda a la muntanya on no hi ha connexió a Internet ni tele. I per si fóra poc, s’ha deixat la tablet. Allí es troba amb un amic, i allò que en un principi havien de ser unes vacances avorrides sense res a fer, acaba convertint-se en el millor estiu de la seua vida.