dijous, 9 de març de 2017

Dones amb una habitació pròpia

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona i, a Bromera, ens agrada celebrar-lo des d’una perspectiva literària, dedicant l’entrada d’aquesta setmana al paper que han jugat i juguen les dones en la literatura.

Durant segles, les escriptores van trobar una llarga sèrie d’impediments per dedicar-se a la seua passió. Amb el pas del temps, però, van anar desenvolupant una sèrie de mecanismes i estratègies per sortejar aquests obstacles: masculinitzar els seus noms per aconseguir publicar els seus treballs, crear una literatura estrictament femenina que no es desviara ni un mil·límetre del cànon imperant o, tot just el contrari, descriure a les seues novel·les dones impròpies o marginals, per tal que les seues obres no foren catalogades com a “literatura de salonet”.

És molt important reconéixer el paper d’aquestes pioneres de la literatura ja que, sense el seu esforç i la seua rebel·lia, ara resultaria impossible trobar les prestatgeries de les llibreries i biblioteques atapeïdes de noms femenins. L’atreviment d’aquestes dones ha permés i facilitat que les escriptores contemporànies hagen pogut convertir la literatura en la seua professió i hagen aconseguit, en paraules de Virginia Wolf, una habitació pròpia. Només cal fer una ullada al catàleg de novetats d’editorials com Bromera per adonar-nos-en de la importància que han adquirit les autores en el món del llibre:

L’estil directe i sense embuts de Leïla Slimani
Fa uns mesos, Leïla Slimani va guanyar el Premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses, per la seua segona novel·la, Una dolça cançó. Abans de ser guardonada però, l’obra s’havia convertit en un èxit de vendes a França.

El fet no resulta sorprenent si tenim en compte l’estil directe i amb tocs poètics de l’autora que, en només tres línies, endinsa el lector en un suspens fascinant i audaç sobre les relacions de dominació o els prejudicis de classe i culturals. Un relat magnífic i esfereïdor, carregat de tensió i molt potent.


Myriam decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, qui conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.



Maria Carme Roca: feminisme a la Segona República
L’autora ens endinsa en els conflictes de la Barcelona dels anys 30 a través dels ulls de la jove protagonista de La noia del club. Maria Carme Roca ens acosta amb mestria els anhels i somnis Flora i les dificultats per fer-los realitat, alhora que ens permet acostar-nos a la història i conèixer una època convulsa que es debat entre l’esperança i l’immobilisme.
Es tracta d’un relat ben travat amb un transfons històric que quasi arriba a convertir-se en un personatge més de la novel·la. Amb prop de cinquanta llibres publicats, Roca continua sorprenent-nos amb la seua capacitat per analitzar la nostra història recent.

Des de ben jove, la Flora ha volgut ser nadadora. Tot i que la seva família li fa costat, no ho té gens fàcil. No tenen gaire diners i ha de compaginar el treball amb l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona República donen ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la il·lusió de destacar en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de dones que aspiren a transformar la realitat des de l’art, la literatura o el periodisme, com ara Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Annà Murià o Mercè Rodoreda.


L’expedició de María Solar
La reconeguda escriptora gallega María Solar és l’autora d’una apassionant novel·la que narra la primera expedició sanitària internacional de la història. Al llarg del relat desfilen figures imprescindibles de la història de la medicina, així com els vint-i-dos xiquets i xiquetes, injustament invisibilitzats, que, amb el seu sacrifici, van fer possible una gran fita històrica.
Tanmateix, els orfes que protagonitzaren l’expedició no són els únics personatges reivindicats en aquesta obra a cavall entre la novel·la història i la d’aventures. En ella es recorda també el decisiu paper d’Isabel Zendal, la rectora de l’orfenat, sense la qual aquesta aventura no s’haguera pogut portar a terme.
A més, aquesta aventura increïble tindrà la seua versió cinematogràfica aquest 2017 amb «22 ángeles».

 L’any 1803 el vaixell Maria Pita va emprendre un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos xiquets orfes inoculats amb el virus de la verola amb l’objectiu de transportar la vacuna enllà de l’oceà i salvar així la vida de milers de xiquets. El doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir aquesta aventura filantròpica que semblava impossible. I així hauria estat si no fos per la valentia i el sacrifici dels orfes i, especialment, de la rectora de l’orfenat, Isabel Zendal. De fet, el seu paper esdevindria fonamental per dur endavant aquesta expedició.

Jèssica Fortuny i l’ombra del maltractament
L’actriu i escriptora Jèssica Fortuny ens ofereix Nora, un text teatral que aborda des d’una perspectiva íntima i emocionant el maltractament de la seua protagonista. En el context econòmic actual, Nora decideix donar un gir a la seua situació i presentar-se a una entrevista de treball en el seu supermercat habitual. L’espera i una freda habitació seran les causants del canvi, una transformació que es projectarà inconscientment en la seua vida.
A través del personatge, es reflecteixen algunes senyals que reconeguem –o no- en una situació de maltractament psicològic.


 Nora és una dona jove, amb estudis i una gran il·lusió per menjar-se el món. De sobte, però, tot canvia. És el moment en què decideix unir la seua vida a la de Tomeu. Llavors Nora desapareix. Es converteix en una ombra, maltractada, reclosa a casa. Un dia, la mala situació econòmica l’obliga a eixir-ne i acudir a una entrevista de treball. A la sala d’espera comença un viatge que li capgirarà la vida inesperadament.]



La tendresa de Rocio Bonilla
Rocio Bonilla s’atreveix amb tot: des d’àlbums il·lustrats que rendeixen un merescut homenatge a les mares, fins a històries que defensen el valor de l’amistat o relats que pretenen transmetre als més menuts la màgia de la lectura. La il·lustradora catalana ha estat un èxit de vendes gràcies a De quin color són els besos?, la seua obra estrela, amb més de 35.000 exemplars venuts en un any.
Des que va canviar el món de la publicitat per l’editorial, Bonilla ha publicat mitja dotzena d’àlbums infantils, històries tendres i divertides, perfectes per a llegir en família i per a treballar conceptes com l’amistat, l’amor o la imaginació. Ara, Bromera reedita una de les seues primeres obres, La muntanya de llibres més alta del món, amb un nou disseny de coberta i un mesurador de regal.

 Enric estava convençut que havia nascut per a volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tota mena, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però no funcionava res... Un dia, sa mare li va contar que hi havia altres maneres de fer realitat el seu somni i li va posar un llibre a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, Enric va començar a volar...




Com veieu, arreu del món comptem amb un nombre molt important de dones que escriuen i conreen la literatura en tots els seus vessants: novel·la, poesia, teatre, assaig, àlbum il·lustrat... Esperem que, si sou tan addictes a la literatura com nosaltres, ho celebreu llegint les seues obres i, per descomptat, no només el 8 de març sinó al llarg de tot l’any.