El 8 de març es commemora el Dia
Internacional de la Dona i, a Bromera, ens agrada celebrar-lo des d’una
perspectiva literària, dedicant l’entrada d’aquesta setmana al paper que han
jugat i juguen les dones en la literatura.
Durant segles, les escriptores
van trobar una llarga sèrie d’impediments per dedicar-se a la seua passió. Amb
el pas del temps, però, van anar desenvolupant una sèrie de mecanismes i
estratègies per sortejar aquests obstacles: masculinitzar els seus noms per
aconseguir publicar els seus treballs, crear una literatura estrictament
femenina que no es desviara ni un mil·límetre del cànon imperant o, tot just el
contrari, descriure a les seues novel·les dones impròpies o marginals, per tal
que les seues obres no foren catalogades com a “literatura de salonet”.
És molt important reconéixer el
paper d’aquestes pioneres de la literatura ja que, sense el seu esforç i la
seua rebel·lia, ara resultaria impossible trobar les prestatgeries de les
llibreries i biblioteques atapeïdes de noms femenins. L’atreviment d’aquestes
dones ha permés i facilitat que les escriptores contemporànies hagen pogut
convertir la literatura en la seua professió i hagen aconseguit, en paraules de
Virginia Wolf, una habitació pròpia. Només cal fer una ullada al catàleg de
novetats d’editorials com Bromera per adonar-nos-en de la importància que han
adquirit les autores en el món del llibre:
L’estil directe i sense embuts de Leïla Slimani
Fa uns mesos, Leïla Slimani va
guanyar el Premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses, per la
seua segona novel·la, Una dolça cançó.
Abans de ser guardonada però, l’obra s’havia convertit en un èxit de vendes a
França.
El fet no resulta sorprenent si
tenim en compte l’estil directe i amb tocs poètics de l’autora que, en només
tres línies, endinsa el lector en un suspens fascinant i audaç sobre les
relacions de dominació o els prejudicis de classe i culturals. Un relat
magnífic i esfereïdor, carregat de tensió i molt potent.
Myriam
decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit,
després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a
cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, qui
conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc
central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es
tancarà de manera tràgica.
Maria Carme Roca: feminisme a la Segona República
L’autora ens endinsa en els
conflictes de la Barcelona dels anys 30 a través dels ulls de la jove
protagonista de La noia del club.
Maria Carme Roca ens acosta amb mestria els anhels i somnis Flora i les dificultats
per fer-los realitat, alhora que ens permet acostar-nos a la història i
conèixer una època convulsa que es debat entre l’esperança i l’immobilisme.
Es tracta d’un relat ben travat
amb un transfons històric que quasi arriba a convertir-se en un personatge més
de la novel·la. Amb prop de cinquanta llibres publicats, Roca continua
sorprenent-nos amb la seua capacitat per analitzar la nostra història recent.
Des de
ben jove, la Flora ha volgut ser nadadora. Tot i que la seva família li fa
costat, no ho té gens fàcil. No tenen gaire diners i ha de compaginar el
treball amb l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona
República donen ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la
il·lusió de destacar en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de
dones que aspiren a transformar la realitat des de l’art, la literatura o el
periodisme, com ara Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Annà Murià o Mercè
Rodoreda.
L’expedició de María Solar
La reconeguda escriptora gallega
María Solar és l’autora d’una apassionant novel·la que narra la primera
expedició sanitària internacional de la història. Al llarg del relat desfilen
figures imprescindibles de la història de la medicina, així com els vint-i-dos
xiquets i xiquetes, injustament invisibilitzats, que, amb el seu sacrifici, van
fer possible una gran fita històrica.
Tanmateix, els orfes que
protagonitzaren l’expedició no són els únics personatges reivindicats en
aquesta obra a cavall entre la novel·la història i la d’aventures. En ella es
recorda també el decisiu paper d’Isabel Zendal, la rectora de l’orfenat, sense
la qual aquesta aventura no s’haguera pogut portar a terme.
A més, aquesta aventura increïble
tindrà la seua versió cinematogràfica aquest 2017 amb «22 ángeles».
Jèssica Fortuny i l’ombra del maltractament
L’actriu i escriptora Jèssica
Fortuny ens ofereix Nora, un text
teatral que aborda des d’una perspectiva íntima i emocionant el maltractament
de la seua protagonista. En el context econòmic actual, Nora decideix donar un
gir a la seua situació i presentar-se a una entrevista de treball en el seu
supermercat habitual. L’espera i una freda habitació seran les causants del
canvi, una transformació que es projectarà inconscientment en la seua vida.
A través del personatge, es reflecteixen algunes
senyals que reconeguem –o no- en una situació de maltractament psicològic.
Nora
és una dona jove, amb estudis i una gran il·lusió per menjar-se el món. De
sobte, però, tot canvia. És el moment en què decideix unir la seua vida a la de
Tomeu. Llavors Nora desapareix. Es converteix en una ombra, maltractada,
reclosa a casa. Un dia, la mala situació econòmica l’obliga a eixir-ne i acudir
a una entrevista de treball. A la sala d’espera comença un viatge que li
capgirarà la vida inesperadament.]
La tendresa de Rocio Bonilla
Rocio Bonilla s’atreveix amb tot:
des d’àlbums il·lustrats que rendeixen un merescut homenatge a les mares, fins
a històries que defensen el valor de l’amistat o relats que pretenen transmetre
als més menuts la màgia de la lectura. La il·lustradora catalana ha estat un
èxit de vendes gràcies a De quin color
són els besos?, la seua obra estrela, amb més de 35.000 exemplars venuts en
un any.
Des que va canviar el món de la publicitat per
l’editorial, Bonilla ha publicat mitja dotzena d’àlbums infantils, històries
tendres i divertides, perfectes per a llegir en família i per a treballar
conceptes com l’amistat, l’amor o la imaginació. Ara, Bromera reedita una de
les seues primeres obres, La muntanya de
llibres més alta del món, amb un nou disseny de coberta i un mesurador de
regal.
Enric
estava convençut que havia nascut per a volar. Mirava els avions, intentava
fabricar-se ales de tota mena, fins i tot va demanar poder volar com a regal
per a Nadal! Però no funcionava res... Un dia, sa mare li va contar que hi
havia altres maneres de fer realitat el seu somni i li va posar un llibre
a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, Enric va començar a volar...
Com veieu, arreu del món comptem
amb un nombre molt important de dones que escriuen i conreen la literatura en
tots els seus vessants: novel·la, poesia, teatre, assaig, àlbum il·lustrat... Esperem
que, si sou tan addictes a la literatura com nosaltres, ho celebreu llegint les
seues obres i, per descomptat, no només el 8 de març sinó al llarg de tot l’any.
Comentaris