En la XXXI edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, el Premi Blai Bellver de Narrativa, dotat amb 9.000 €, ha sigut per a Esperança Camps per la novel·la Mirau aquesta dona. D’altra banda, el Premi Ibn Hazm de Poesia, amb una dotació de 4.000 €, ha sigut per a La llum garbellada, de Josep Maria Balbastre. Ambdues obres seran publicades per Edicions Bromera. El jurat, presidit per M. José Pla, ha estat format per Alfred Aranda, Enric Salom i Pep Castellano –guanyador de l’edició anterior–, pel que fa al Premi de Narrativa; i Vicent Soriano, Antoni Martínez i Natividad Soler –Premi Ibn Hazm 2010–, en el cas del Premi de Poesia. El Premi Carlos Sarthou d’Assaig i Investigació, dotat amb 4.000 €, ha sigut declarat desert en aquesta edició.
L’acte de lliurament va tindre lloc divendres 28 d’octubre a l’antic convent de Sant Doménech de Xàtiva, on també es presentaren les obres guanyadores de l’edició anterior: la novel·la Raons de sang i foc, de Pep Castellano, el llibre de poemes Les dents de la pluja, de Natividad Soler, i l’assaig La música a la col·legiata de Xàtiva al segle xvii, de Josep Antoni Alberola.
Mirau aquesta dona és la història de Cristina, una jove exdrogoaddicta i exprostituta que intenta refer-se d’aquests problemes a través de l’escriptura. Així, fuig de la ciutat per recloure’s en un alberg de muntanya amb una beca de creació per a escriure una novel·la. El dietari de Cristina i els diferents fragments de la novel·la que escriu s’entrecreuen en el text. Així, el lector coneix tot allò que acompanya a la protagonista: els seus records més o menys recents, i els personatges que es troba al refugi, a més de la història que escriu Cristina, una novel·la negra protagonitzada per Paco el Moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursal bancària.
Esperança Camps (Ciutadella de Menorca, 1964) fa més de vint anys que viu a València, on treballa de periodista. Com a narradora, ha publicat tres novel·les a Edicions Bromera: Enllà de la mar, Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians; Quan la lluna escampa els morts, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, i Eclipsi, Premi de Narrativa Vicent Andrés Estellés. Amb El cos deshabitat, va guanyar el Premi «El lector de l’Odissea». També cultiva la narrativa breu i ha publicat diversos relats en volums individuals o col·lectius. L’experiència més recent en aquest darrer gènere és la del col·lectiu Unai Siset, del qual forma part i que ha publicat el llibre de relats Subsòl.
El Premi Ibn Hazm de Poesia ha sigut per a La llum garbellada, de Josep Maria Balbastre. El poemari és una aproximació poètica al cos humà, no amb una actitud descriptiva, sinó més aviat vivencial i valorativa. El cos només pot ser viscut i valorat positivament des de la serenitat d’una nuesa que s’allunya tant de la negativitat de la història moral com de la fixació malaltissa de l’actual culte a la imatge. En oposició al maltractament a què ha estat sotmés el cos des d’ambdós posicionaments, l’autor proposa una mirada amorosa que el recupere per a la persona. El títol suggereix el procés, complex i sovint dolorós, d’eliminar els pòsits culturals i els sentiments apresos al llarg de la vida que impossibiliten al cos relluir amb la bellesa i bondat naturals que té per se.
Josep Maria Balbastre (Ròtova, 1964) ha treballat com a tècnic de promoció lingüística al DOGV i a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana. Actualment es dedica a la docència en un institut de Secundària. Per la seua obra literària ha rebut diferents guardons, entre els quals, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2009. Ha participat en els volums col·lectius Ponts de Paraules i Totes les baranes dels teus dits. Una petita mostra de la seua obra ha estat traduïda al castellà per Los Poetas del 5 Editora, i la revista digital brasilera Zunai.com prepara la traducció al portugués d’una altra selecció dels seus poemes. Forma part del col·lectiu Saforíssims, SL, i manté el blog lletrA nuA.
L’acte de lliurament va tindre lloc divendres 28 d’octubre a l’antic convent de Sant Doménech de Xàtiva, on també es presentaren les obres guanyadores de l’edició anterior: la novel·la Raons de sang i foc, de Pep Castellano, el llibre de poemes Les dents de la pluja, de Natividad Soler, i l’assaig La música a la col·legiata de Xàtiva al segle xvii, de Josep Antoni Alberola.
Mirau aquesta dona és la història de Cristina, una jove exdrogoaddicta i exprostituta que intenta refer-se d’aquests problemes a través de l’escriptura. Així, fuig de la ciutat per recloure’s en un alberg de muntanya amb una beca de creació per a escriure una novel·la. El dietari de Cristina i els diferents fragments de la novel·la que escriu s’entrecreuen en el text. Així, el lector coneix tot allò que acompanya a la protagonista: els seus records més o menys recents, i els personatges que es troba al refugi, a més de la història que escriu Cristina, una novel·la negra protagonitzada per Paco el Moix, un pinxo que planeja l’atracament a una sucursal bancària.
Esperança Camps (Ciutadella de Menorca, 1964) fa més de vint anys que viu a València, on treballa de periodista. Com a narradora, ha publicat tres novel·les a Edicions Bromera: Enllà de la mar, Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians; Quan la lluna escampa els morts, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, i Eclipsi, Premi de Narrativa Vicent Andrés Estellés. Amb El cos deshabitat, va guanyar el Premi «El lector de l’Odissea». També cultiva la narrativa breu i ha publicat diversos relats en volums individuals o col·lectius. L’experiència més recent en aquest darrer gènere és la del col·lectiu Unai Siset, del qual forma part i que ha publicat el llibre de relats Subsòl.
El Premi Ibn Hazm de Poesia ha sigut per a La llum garbellada, de Josep Maria Balbastre. El poemari és una aproximació poètica al cos humà, no amb una actitud descriptiva, sinó més aviat vivencial i valorativa. El cos només pot ser viscut i valorat positivament des de la serenitat d’una nuesa que s’allunya tant de la negativitat de la història moral com de la fixació malaltissa de l’actual culte a la imatge. En oposició al maltractament a què ha estat sotmés el cos des d’ambdós posicionaments, l’autor proposa una mirada amorosa que el recupere per a la persona. El títol suggereix el procés, complex i sovint dolorós, d’eliminar els pòsits culturals i els sentiments apresos al llarg de la vida que impossibiliten al cos relluir amb la bellesa i bondat naturals que té per se.
Josep Maria Balbastre (Ròtova, 1964) ha treballat com a tècnic de promoció lingüística al DOGV i a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana. Actualment es dedica a la docència en un institut de Secundària. Per la seua obra literària ha rebut diferents guardons, entre els quals, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2009. Ha participat en els volums col·lectius Ponts de Paraules i Totes les baranes dels teus dits. Una petita mostra de la seua obra ha estat traduïda al castellà per Los Poetas del 5 Editora, i la revista digital brasilera Zunai.com prepara la traducció al portugués d’una altra selecció dels seus poemes. Forma part del col·lectiu Saforíssims, SL, i manté el blog lletrA nuA.
Comentaris