Salta al contingut principal

Celebrem el Dia de les Lletres Valencianes




El 20 de novembre de 1490, eixia d'una impremta valenciana la primera edició del Tirant lo Blanc, la novel·la cavalleresca de Joanot Martorell considerada una de les obres cabdals de la literatura universal.
Des de la primera edició, són moltes les editorials que hem fet possible que les aventures, conspiracions i batalles del Tirant continuen despertant l’admiració d’aquells que s’endinsen en les seues pàgines. 
Hui, Dia de les Lletres Valencianes, en homenatge a Joanot Martorell i a la seua obra més universal, Tirant lo Blanc, us encoratgem a conéixer les seues aventures a partir de les distintes edicions, versions i recreacions del mite de Tirant que ha editat Bromera. En són un fum!
Tirant lo Blanc (adaptació teatral infantil de Pasqual Alapont)
Tirant lo Blanc (versió infantil de Josep Franco) 
Tirant lo Blanc (versió de Josep Palomero il·lustrada per Manuel Boix)
Tirant lo Blanc (versió de Francesc Machirant per a Els Nostres Autors)
Amor i erotisme al Tirant (selecció de fragments d'Albert Hauf)
Jo Tirant, tu Carmesina (recreació infantil del mite de Tirant a càrrec d'Enric Lluch) 
El triomf de Tirant (versió operística de Rodolf i Josep Lluís Sirera)
Tirant lo Tirant (una comèdia escrita per Rafel Santapau)
Introducció al Tirant lo Blanc (aproximació documentada a la novel·la de Martorell) 
Joanot Martorell, un cavaller sense fronteres (llibre de gran format sobre l'autor del Tirant lo Blanc)
Les cendres del cavaller (la biografia novel·lada de l'autor del Tirant lo Blanc)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.