Passa al contingut principal

Mor una vida, es trenca un amor: renovar-se i no morir

Amb motiu de la 36 edició del llibre Mor una vida, es trenca un amor, de Joan Pla, compartim aquest article de Núria Ivars Bertomeu.

Quins elements fan que una novel·la que té 33 anys de vida continue reeditant-se i sent un èxit de vendes? Doncs, que és especial. Mor una vida, es trenca un amor, publicada per primera vegada el 1981, continua triomfant entre els més joves, dins del circuit de lectura escolar.

Com diu Lluís Messeguer al pròleg del llibre, el relat no és fàcil d’encasellar perquè és «una novel·la que conta una història d’amor i de mort, però no és una “novel·la rosa”. Conté referències al paisatge mediterrani del país, però no és una contalla costumista. Aporta moltes dades socials de trenta o quaranta anys enrere, però no és una crònica  estrictament realista. Explica una fugida de casa d'una parella de joves, però no és una obra d’aventures. Tracta d’incorporar ací i allà elements formals de la modernitat, però no és en absolut cap boutade avantguardista... I fins i tot, encara que es fa llegir tenint en compte els esquemes que sol comportar la narrativa juvenil, o la narrativa escrita per a joves, certament pretén o pareix ser una mica “rosa”, un poc costumista, un xic realista, amb algunes aventures i voluntat de modernitat» (2010: 22). D’aquesta manera, Mor una vida... no la podem adscriure a un gènere en concret, sinó a molts, per això és diferent, atractiva i, en definitiva, especial.

Els canvis i les millores en les portades, tant pel que fa a les imatges, com als textos que hi apareixen són trets que fan avançar l’obra en el temps i adaptar-se a l’actualitat, fet que la modernitza i que, encara que la història se situe en els anys de la dictadura franquista, siga d’interés per als joves d’ara. Així,  en les edicions de 1990, de 2010 o de 2013, de Bromera, apareix informació sobre l'autor del pròleg o l'il·lustrador de cada edició, o, fins i tot, el número d'edició, cosa que en les de 1981(Prometeo), 1984 (Consorci d'Editors Valencians) o 1997 (Columna), no. A més, veiem com en les últimes edicions (2010 i 2013, de Bromera), el nom de l'autor és igual o més visible que el títol de l'obra, cosa que mostra que el nom de l'autor guanya protagonisme en els cobertes a mesura que en guanya en la història de la literatura i, d'aquesta manera, el lector puga reconèixer-lo ràpidament en la portada i relacionar-lo. Però si ens centrem en el relat, només trobem un canvi després de la primera edició de l'obra: en la primera edició (la de 1981, de Prometeo) hi ha dos fragments que no estan en les edicions posteriors. Es tracta d'un paràgraf que fa una explicació detallada dels genitals de la dona i una oració en què el protagonista parla explícitament de les seues parts íntimes. L'autor ho elimina de cara a la lectura als instituts, perquè no ho considera important.

Cal destacar-ne el narrador, el personatge protagonista que conta els fets des de la seua perspectiva i crea així una major identificació entre el lector i la narració, perquè el lector i el narrador tenen aproximadament la mateixa edat. A més, com que cada capítol és contat per un dels dos personatges principals, Maria i Sergi, s’alterna la visió de l’adolescent femení i masculí. El diàleg ocupa bona part de la narració, d’aquesta manera, com apunten Lluch i Valriu (2013), «provoca la sensació que els fets s’esdevenen en temps real, aproximant la lectura al ritme característic de les narracions audiovisuals, en les quals tot ocorre davant els ulls de l’espectador» (2013: 42).

Per tant, actualment podem trobar Mor una vida, es trenca un amoral costat de les últimes novetats, ja que, encara que fa més de trenta anys que es va publicar per primera vegada, no ha passat a ser un llibre “antic” o “dels anys huitanta”, sinó un més dels que triomfen entre els més joves i fan que qualsevol adolescent d’ara siga capaç d’enganxar-se a llegir.



BIBLIOGRAFIA:
lluch, Gemma & valriu, Caterina (2013), La literatura per a infants i joves en català: anàlisi, gèneres i història, Alzira, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana: Bromera.
pla, Joan (2010), Mor una vida, es trenca un amor, Alzira: Bromera.

(1) Aquest article naix del TFG dirigit per Gemma Lluch en el Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una nova experiència de lectura

En Bromera hem posat en marxa una nova experiència lectora en la qual volem implicar tota la comunitat educativa: tant famílies com alumnat i professors. Es tracta d’Emociona’t , un projecte que incorpora una sèrie de recursos innovadors que giren entorn del concepte Lectura activa i que pretén oferir un projecte de lectura complet. Si no el conegueu, ara vos el presentem! Encomanar la passió pels llibres és un dels grans reptes de l’escola i de la societat actual. Un repte que, els darrers anys, ha provocat un bon grapat de reflexions i estudis de pedagogs, educadors i també d’institucions públiques. A Bromera, volem aportar el nostre granet d’arena amb Emociona’t , una finestra oberta a la innovació i a la creativitat, ja que incorpora noves metodologies i recursos per a despertar l’interés i la curiositat per la lectura. D’una banda, hem intentant incorporar al projecte aquelles estratègies que s’ha demostrat que tenen un efecte positiu en el foment pel gust de la lectu

La paraula de la setmana: xalar

xalar La literatura, com totes les altres manifestacions culturals, proporciona, a banda de coneixements a manta, entreteniment, diversió, gaudi, goig, fruïció o... xalera, que és allò que u sent quan xala. Amb el verb xalar passa com amb altres paraules vives en la parla col·loquial. Per més sinònims que busque l’usuari, no n’hi ha cap que li faça el pes. Verb ben viu en el valencià septentrional i el tortosí, significa passar-s’ho bé, gojar, gaudir o –més politicolingüísticament incorrecte– disfrutar. Procedent del llatí exhalare , ‘respirar, esplaiar-se’, és probable que xalar haja arribat al català des de l’italià scialare , ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, tal com mostra l’ús de la paraula en aquest fragment de la magnífica novel·la d’Urbà Lozano La trampa del desig : Perquè ja em diràs, quan Daniel començà a fer-se fadrí, amb tanta usurpadora solta; amb tanta lloba desitjosa d’apoderar-se del que tenim, per xalar sense haver junyit; per c

Engeguem motors per a la 35a Setmana del Llibre en Català

Un any més, Bromera participa en la Setmana del Llibre en Català, una fira que funciona com a punt de trobada entre les editorials i revistes que editen en català, les llibreries i els lectors. Amb els seus més de 150 expositors, aquesta cita constitueix una magnífica oportunitat per a trobar novetats, gaudir de lectures en veu alta amb reconeguts autors, assistir a taules rodones i gaudir de sopars literaris i espectacles familiars. En definitiva, una manera divertida i distesa d’acostar-se a la cultura i la literatura. Per això, per a aquesta edició que comença demà mateix i que es perllongarà fins el 17 de setembre, hem preparat una sèrie d’actes per a tots els gustos que us permetran gaudir de les nostres novetats editorials. Siga quin siga el teu gènere preferit, tenim una activitat per a tu: Per als fans de les històries plenes de secrets Diumenge 10 de setembre a les 11.00 h en l’Escenari 1. Presentació de Vindrà la mort i tindrà els teus ulls , d’Urbà Lozano, P