Salta al contingut principal

Quan Banville és Black

Punxa damunt la imatge per a llegir l'article sencer.

Al suplement de cultura del Diari de Balears Sebastià Bennasar ha dedicat una àmplia ressenya a L'altre nom de Laura, de Benjamin Black. Ja sabeu que aquest és el pseudònim de l'escriptor inrlandés John Banville, a qui Benassar qualifica sense embuts "com una de les millors plomes en llengua anglesa, que es consolida en el gènere amb aquesta nova aportació". No hi podem estar més d'acord.
Amb aquesta segona incursió de Banville en la novel·la negra, l'autor demostra la força creativa del seu alter ego Black, capaç de recrear excepcionalment els barris marginals de les ciutats: "digne de figurar en les millors antologies de la literatura. Gairebé s'hi pot sentir l'olor d'aquells carrers, de les cases compartides per una munió de persones, d'aquella suor rància que no és més que olor a pobresa i que es queda impregnada fins i tot a l'imaginari col·lectiu. És de gran mestre de la literatura".
"Dosis d'altíssima literatura", "bona mestria en l'ofici" o "llibre imprescindible" són alguns qualificatius que mereix l'obra per a Bennasar. No trobem millor manera per a seguir recomanant aquesta obra, que els amants del gènere no es poden perdre.
Et convidem a llegir un fragment entrant ací en l'apartat dedicat a L'altre nom de Laura .

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.