Abisme i ocell, de Ramon Guillem, premi de poesia de l'AELC

El jurat dels premis que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ha escollit Abisme i ocell (Bromera, 2010) com a millor poemari d'aquesta edició dels. Abisme i ocell és un bell i commovedor llibre que suposa un gir en la seua producció. A més, l'obra ha estat guardonada amb el premi Vicent Andrés Estellés.

Us deixem una crítica de Xavier Aliaga (El País) que resumeix molt bé el treball de Guillem:

"Poesia diàfana i encoratjadora que comunica i transmet sense renunciar a ornamentar les paraules i imatges amb llampurneig d'insòlita bellesa".

Per la seua banda, Enric Sòria, s'ha emportat el premi dels escriptors valencians en la categoria d'assaig; Raquel Ricart i Andreu Sevilla guanyen en narrativa i Francesc Adrià Cucarella en teatre. Els XXI Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians es lliuraran en un acte que tindrà lloc el proper 27 de maig a les nou de la nit a l'Hotel Astoria Palace de València.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

Més informació

La paraula de la setmana

birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Més informació

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.

Més informació

Bromera de Lletres

Cercar en aquest blog