Vicent Andrés Estellés escriu a la seua dona en aquestos versos:
"em permeteu, encara, un orgull personal.
he estat pobre,
açò m'ha deparat, passats mesos i llàgrimes,
moltes fondes felicitats.
ara com ara em veig al costat d'una dona,
fill, com jo, del poble,
nascuda a gandia,
pels carrers de valència en uns passeigs interminables.
m'he l'he estimada molt.
me l'estime molt més que els versos de virgili o horaci,
criatures secretes que em proporcionaven alegria.
véiem davallar el crepuscle.
es despenjava de les teulades,
queia sobre els balcons,
enterbolia vidres.
ens estimàvem molt, tots dos."
Antologia poètica (Bromera)
"em permeteu, encara, un orgull personal.
he estat pobre,
açò m'ha deparat, passats mesos i llàgrimes,
moltes fondes felicitats.
ara com ara em veig al costat d'una dona,
fill, com jo, del poble,
nascuda a gandia,
pels carrers de valència en uns passeigs interminables.
m'he l'he estimada molt.
me l'estime molt més que els versos de virgili o horaci,
criatures secretes que em proporcionaven alegria.
véiem davallar el crepuscle.
es despenjava de les teulades,
queia sobre els balcons,
enterbolia vidres.
ens estimàvem molt, tots dos."
Antologia poètica (Bromera)
Comentaris