Lennon i Anna acaba d'encetar la segona edició que confirma l'excel·lent acollida d'aquest llibre de relats escrits per Vicent Borràs on la música de John Lennon i la seua tràgica desaparició marquen el ritme.
Aprofitant aquesta nova edició, l'autor ha volgut introduir una petita correcció i per això, ha reescrit el text que dóna nom al recull, aportant també un nou final. Per tant, si encara no s'heu pogut acostar a aquesta obra, guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat de València, ara ho podeu fer i gaudir del nou relat que dota a aquesta segona edició d'una significació especial. Si ja heu pogut descobrir aquests magnífics relats, ara teniu l'oportunitat de llegir una nova versió i un final alternatiu. En definitiva, una ocasió perfecta per a llegir o rellegir Lennon i Anna.
Ací teniu les paraules que Vicent Borràs ens ha fet arribar en les quals ens explica el perquè d'aquests canvis. A més, ens llança una proposta a tots els lectors, s'atreviu?
"De vegades quan repasses les galerades d’un llibre, caus en la temptació d’incloure matissos d’última hora, però si no estàs alerta i amb tots els sentits sobre el que fas pots cometre alguns errors simpàtics. I això em va ocórrer mentre corregia amb un ull les galerades del relat que justament dóna títol al llibre Lennon i Anna. Una patinada de campionat, un anacronisme com una catedral gòtica al bell mig de l’imperi romà. I jo sóc dels qui no torne a llegir el meus llibres quan ja han estat publicats, tret del primer; però, preparant algun dels textos de presentació, vaig ensopegar amb un sintagma (preposicional per a més pistes) impossible per la cosa de la versemblança temporal. Un anacronisme, però, que només havia vist jo i que encara ningú no m’ha comunicat que ha detectat. Tot i allò a mi em feria la vista només recordar que hi era, per això vaig preguntar al pacient editor si hi havia possibilitat, cas que arribara fer-se una segona edició, de retocar el text i eliminar la clavada de pota. Davant les facilitats que em va dispensar Bromera, a part de canviar aquell sintagma anacrònic, vaig optar per reescriure novament el text (tocant ací i allà), sobretot aquell final inicial (malgrat l’aparent paradoxa) que sempre vaig considerar provisional que no m’acabava de fer el pes i que no vaig saber refer quan calia.
Ara, la notícia de la publicació de la segona edició, no només em dóna la satisfacció de comprovar que la primera s’ha esgotat quan encara no ha fet ni un any de vida, sinó que a més em permet presentar un nou Lennon i Anna (igual, però diferent) just en aquest any 2010, que és també l’any Lennon (70 anys del seu naixement i 30 de la seua mort).
I l’anacronisme de la 1a edició? Us encoratge a trobar-lo!"
Comentaris