Salta al contingut principal

La premsa es fa ressò del 25è aniversari de Bromera

Edicions Bromera ha començat els actes de celebració del seu 25é aniversari amb la presentació de la reedició de L’últim roder, de Josep Franco, la primera novel·la publicada per l’editorial l’any 1986, que es convertí en best-seller. L’auditori de la Casa de Cultura d’Alzira acollí aquest acte, en el qual, a més de l’autor, intervingueren Josep Gregori, president de Bromera; Salvador Bataller, membre del Consell Assessor de l’editorial, i Josep Antoni Fluixà, director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Entre els assistents, cal destacar la presència d’escriptors i gent de la cultura de la comarca de la Ribera que volgueren sumar-se a aquesta celebració.

Josep Gregori va fer un repàs de la trajectòria de Bromera, de les inquietuds que el portaren a fundar un projecte editorial com aquest, d’algunes de les anècdotes més destacades d’aquests 25 anys, i es referí també al futur. El neguit davant la falta de material escrit que poguera servir com a complement per a l’aprenentatge del valencià i el compromís amb la llengua foren clau en el naixement de l’editorial. El president de Bromera agraí el suport del professorat, ja que «sense ells Bromera no existiria», i la confiança dipositada pels escriptors, i comparà l’empresa amb un vaixell al qual encara li queden moltes travessies i ports per visitar.

De la seua banda, Josep Franco destacà la importància vital que tenia aquest acte per a ell, ja que amb la publicació de L’últim roder aconseguí fer realitat una quimera: «ser escriptor en uns temps vertaderament difícils, de transicions mediocres i autoritarismes però també de joves esperançats i disposats a construir el futur que havíem somiat». Per a l’autor, és un miracle que vora 100.000 persones hagen fet seues les històries del frare Eugeni al llarg d’aquests anys i, sobretot, és una gran satisfacció que L’últim roder es convertira en «la clau que va obrir la porta a molta gent a la normalització de llegir en la seua llengua». Franco va fer palesa la falta de suport de les institucions i reivindicà la riquesa i la varietat de la nostra llengua en un discurs en què lloà també el treball empresarial que hi ha hagut darrere de Bromera, «una editorial que ha sabut navegar en temps de crisi, que ha superat les pressions dels grans grups, i que és encara un segell independent i lliure», afegí l’escriptor suecà.




Ací et deixem alguns articles apareguts a la premsa:



Agència Catalana de notícies: vídeo + notícia





Levante. Posdata

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.