Salta al contingut principal

Adéu a Josep Lluís Bausset



Des d’Edicions Bromera ens volem sumar a les moltíssimes mostres de condol per la mort, als 101 anys, de Josep Lluís Basset, polític, activista i mestre que mai no abandonà la lluita i el compromís amb la lleNgua, la cultura i la societat valenciana. La seua llarga trajectòria li ha valgut el reconeixement de moltes entitats com la Universitat de València, la Fundació Huguet, la Fundació Ernest Lluch, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana o l’Ajuntament de l’Alcúdia, poble d’adopció on ha passat bona part de la seua vida.
 

 (fotografia de Levante-EMV)
Bausset va nàixer a Paiporta l’any 1910 i tot i que es va llicenciar en Farmàcia a Madrid, prompte seria reconegut com un ferm defensor de la llengua i apareix com a signant de les Normes de Castelló de 1932 en representació de l’Agrupació Valencianista Escolar. Joan Fuster el definiria com «un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià», i amb ell compartiria les tertúlies més conegudes i animades del valencianisme.

Fou un dels fundadors de l’Agrupació Valencianista La Senyera i de l’Agrupació Valencianista Escolar, del Partit Socialista de l’Alcúdia (1973), de l’Assemblea Democràtica de la Ribera (1976) i d’Acció Cultural del País Valencià (1979). També fou impulsor de les revistes Parlem, Vencill i L’Andana, i hi intervingué en el I Congrés d’Història del País Valencià (1971), alhora que organitzà tota mena de campanyes, actes culturals i conferències per difondre la idea de país.

Amb la desaparició de Bausset desapareix un referent cultural per al País Valencià i per a una comarca, La Ribera, que ha tingut el privilegi de comptar entre els seus veïns amb un lluitador compromés  que creia en la seua terra, en una societat lliure i sobirana. No obstant això, Bausset deixa una empremta inesborrable en la història del nostre país, una empremta a través de la qual el seu record es mantindrà viu sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.