Passa al contingut principal

Canal 9, una oportunitat que no hauríem de perdre



El dia 5 de novembre de 2013 passarà a la història per l’anunci del tancament de la radiotelevisió pública dels valencians. Un anunci que encara no sabem a què conduirà: la sentència judicial que anul·lava l’ERO de Canal 9 va provocar una resposta ràpida del Consell, que va advertir que no tenia més alternativa que tancar RTVV, perquè no podia afrontar els pagaments derivats de la sentència. Aquest mateix matí el president de la Generalitat Valenciana, en compareixença pública, ha tornat a afirmar aquest extrem i s’ha mantingut fort en els arguments que, segons el govern, el justifiquen. 


El recorregut jurídic, administratiu i polític d’aquesta decisió no ha fet més que començar. Caldrà estar molt atents a tot el procés, entre altres raons perquè una opció seria la privatització total de RTVV, que se sumaria al procés de concentració de l’oferta audiovisual espanyola i satisfaria no pocs sectors d’opinió ben influents. Un horitzó sobre el qual reflexionava Toni Mollà al llibre Quina televisió pública?, publicat per Bromera fa quatre anys. Com siga, la solució serà complexa. Tant com ho ha sigut la trajectòria d’un mitjà de comunicació que, des del seu naixement, ha estat envoltat de diferents polèmiques, motivades per fets escandalosos que no han fet més que agreujar-se durant els últims anys. Diferents llibres han mirat d’explicar la situació: des del clàssic La televisió (im)possible fins al recent Adéu, RTVV. El biaix partidista dels serveis informatius ha sigut la punta de llança d’una programació molt marcada per la intervenció política, impròpia d’una televisió pública que tenia com a deure informar amb rigor, pluralitat i objectivitat. Uns informatius, a pesar d’això, que oferien una proximitat en la qual confiaven molts espectadors, per una raó tan legítima com comprensible: perquè era la seua.

No cal dir que també s’ha criticat la insuficiència de la programació en valencià. La creació de RTVV donava resposta a la necessitat i la voluntat d’una part de la societat de disposar d’un mitjà de comunicació en la seua llengua. En això, era coherent amb l’esperit de l’Estatut i el sentit de la Llei d’Ús i Ensenyament. Que no s’ha fet tot el que s’havia de fer, o el que es podia fer, és una realitat. Però també és cert que RTVV ha contribuït d’una manera important a la creació d’una modesta indústria audiovisual, que ara, amb el tancament de la televisió i la ràdio, contempla el seu futur amb estupefacció. On anirà a buscar faena el personal que no pot ser readmés o que podria ser acomiadat? Què passarà amb les empreses, com ara les de doblatge, que donaven serveis, prioritàriament, a la RTVV? I sobretot: quina opció els quedarà als valencians per a veure la televisió en la seua llengua? Programes recents com L’Alqueria Blanca (al voltant de la qual es feren dues campanyes de la Fundació Bromera), Autoindefinits o Trau la llengua van aconseguir dades d’audiència molt importants, que demostraven que hi havia un públic receptiu i delerós de propostes de qualitat en valencià. No es pot menystindre la incorporació de Bola de drac o de Joan Monleón a l’imaginari col·lectiu d’unes quantes generacions. La llarga trajectòria de Babalà, que donà lloc a una col·lecció de llibres infantils, és una altra prova del potencial enorme que ha tingut Canal 9 per a la normalització del valencià i el desenvolupament industrial i econòmic. Un potencial, clar, que no s’ha aprofitat mai com calia. Preguntar-nos per què ha succeït això és una tasca que s’imposa a hores d’ara, encara que puga semblar poc productiva.
 


El 9 d’octubre passat RTVV va presentar una imatge nova que, segons van declarar, havia d’anar lligada a un canvi substancial d’esperit. La declaració d’intencions era positiva, però insuficient. La radiotelevisió pública valenciana va proporcionar, proporciona i proporcionarà una oportunitat irrenunciable per a la nostra societat. Hem estat a punt de perdre-la moltes vegades. Aquesta no hauria de ser la definitiva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una nova experiència de lectura

En Bromera hem posat en marxa una nova experiència lectora en la qual volem implicar tota la comunitat educativa: tant famílies com alumnat i professors. Es tracta d’Emociona’t , un projecte que incorpora una sèrie de recursos innovadors que giren entorn del concepte Lectura activa i que pretén oferir un projecte de lectura complet. Si no el conegueu, ara vos el presentem! Encomanar la passió pels llibres és un dels grans reptes de l’escola i de la societat actual. Un repte que, els darrers anys, ha provocat un bon grapat de reflexions i estudis de pedagogs, educadors i també d’institucions públiques. A Bromera, volem aportar el nostre granet d’arena amb Emociona’t , una finestra oberta a la innovació i a la creativitat, ja que incorpora noves metodologies i recursos per a despertar l’interés i la curiositat per la lectura. D’una banda, hem intentant incorporar al projecte aquelles estratègies que s’ha demostrat que tenen un efecte positiu en el foment pel gust de la lectu

La paraula de la setmana: xalar

xalar La literatura, com totes les altres manifestacions culturals, proporciona, a banda de coneixements a manta, entreteniment, diversió, gaudi, goig, fruïció o... xalera, que és allò que u sent quan xala. Amb el verb xalar passa com amb altres paraules vives en la parla col·loquial. Per més sinònims que busque l’usuari, no n’hi ha cap que li faça el pes. Verb ben viu en el valencià septentrional i el tortosí, significa passar-s’ho bé, gojar, gaudir o –més politicolingüísticament incorrecte– disfrutar. Procedent del llatí exhalare , ‘respirar, esplaiar-se’, és probable que xalar haja arribat al català des de l’italià scialare , ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, tal com mostra l’ús de la paraula en aquest fragment de la magnífica novel·la d’Urbà Lozano La trampa del desig : Perquè ja em diràs, quan Daniel començà a fer-se fadrí, amb tanta usurpadora solta; amb tanta lloba desitjosa d’apoderar-se del que tenim, per xalar sense haver junyit; per c

Engeguem motors per a la 35a Setmana del Llibre en Català

Un any més, Bromera participa en la Setmana del Llibre en Català, una fira que funciona com a punt de trobada entre les editorials i revistes que editen en català, les llibreries i els lectors. Amb els seus més de 150 expositors, aquesta cita constitueix una magnífica oportunitat per a trobar novetats, gaudir de lectures en veu alta amb reconeguts autors, assistir a taules rodones i gaudir de sopars literaris i espectacles familiars. En definitiva, una manera divertida i distesa d’acostar-se a la cultura i la literatura. Per això, per a aquesta edició que comença demà mateix i que es perllongarà fins el 17 de setembre, hem preparat una sèrie d’actes per a tots els gustos que us permetran gaudir de les nostres novetats editorials. Siga quin siga el teu gènere preferit, tenim una activitat per a tu: Per als fans de les històries plenes de secrets Diumenge 10 de setembre a les 11.00 h en l’Escenari 1. Presentació de Vindrà la mort i tindrà els teus ulls , d’Urbà Lozano, P