divendres, 20 de desembre de 2013

Andrea Camilleri, guanyador del Pepe Carvalho

http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/el-moviment-del-cavall.htmlL’escriptor italià Andrea Camilleri ha sigut distingit amb el IX Premi Pepe Carvalho que es lliurarà en febrer en el marc de la Barcelona Negra. El jurat ha destacat que Camilleri és hui un dels genuïns representants de la novel·la negra mediterrània. El personatge protagonista de les seues novel·les negrecriminals, Salvo Montalbano, és un dels més coneguts pels seguidors del gènere.

Justament a Bromera trobareu la novetat El moviment del cavall, on Camilleri ens trasllada a la Sicília del segle XIX per oferir-nos una trama de manipulacions i corrupció que malauradament troba similituds en l’actualitat. Sense renunciar a l’escenari per excel·lència de les seues novel·les, Vigata, ens presenta ara l’inspector d’Hisenda Giovanni Bovara.

Voleu saber-ne més? Ací trobareu tota la  informació.

dimarts, 17 de desembre de 2013

La paraula de la setmana


 



birbar

La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar. Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar.


Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap del bancal, birbant junces. El van deixar per impossible.

 

Pel que fa a l’etimologia, birbar ve de minvar, amb una alteració fonètica de la ene en erre per influència del castellà mermar –usat en els parlars occidentals– i amb l’assimilació de la primera consonant, ja que tant la eme com la ve són consonants labials.

No és gens difícil, ara que ho sabem, relacionar el significat de birbar amb el de minvar. Al cap i a la fi, quan birbem, reduïm o minvem la quantitat de competidors per tal que la planta que hem sembrat reïsca sobre les altres. Ara que arribem al 2014, pegueu un bon birbó i persevereu tant com els bons llauradors per a aconseguir els vostres propòsits.

David Morell 

dijous, 12 de desembre de 2013

Aquest Nadal guanya amb Bromera

A Bromera tens 01346 oportunitats per a enriquir la teua ment i gaudir de bones històries. No obstant això, hem preparat una acurada selecció de les millors lectures per a aquest Nadal. Deixa que la màgia dels llibres et captive i sorprén els qui més t'estimes.

Regala emoció, aventura, misteri. Regala passió, rialles, històries d’amor, intriga. Regala llibres, regala Bromera.

Descarrega't ací la carta als Reis Mags. A més de l'espai per a escriure a Ses Majestats, hi trobaràs alguns suggeriments i bons consells per a escollir els títols més adients segons l'edat del lector.








dimarts, 10 de desembre de 2013

La paraula de la setmana




trapatroles

Aquesta setmana dediquem la secció al nom trapatroles, que s’aplica a aquelles persones que no miren davant, que actuen sense reflexió i poden arribar a empastrar-ho tot. És probable que a algú li vinga al cap la imatge d’algun polític. Però no, el terme en qüestió s’atribueix, generalment, a infants, ja que l’embolcall de la innocència (o ingenuïtat) és necessari perquè la paraula funcione. Altrament, optarem per mots com trapella i trapasser, que comencen igual però comporten un cert grau de maldat.

N’il·lustrem l’ús amb aquest fragment:


Tot i que estaven acostumats al rebombori que movia la família Julivert, amb deu fills i quatre filles, una baralla com aquella no era cosa corrent... Els plors de la senyora Julivert es deixaven sentir amb tota claredat des del cor de l’arbre, i més clarament encara se sentien els crits desaforats del senyor Julivert.

–Un borinot! Això és el nostre fill! Un borinot i un cudol! Un cudol i un tararot! Un tararot i un destrellatat! Un destrellatat i un trompellot! Un trompellot i un trapatroles! Un trapatroles i un... i un... i un...



D’origen incert, es considera que la paraula és onomatopeica, a partir del so «trap» que fan les coses en caure, com s’observa més clarament en el mot sinònim trapalatrop. En el cas de trapatroles, a més, es podria adduir la influència del terme castellà trola (‘engany, falsedat, mentida’), tenint en compte que «trap» també està present en la formació de trapassa (‘embolic, artifici enganyós’) o tràpala (‘mentider, embolicador’). 


Amb el desig que mireu on poseu els peus i cavil·leu abans d’errar-la, us animem a continuar llegint els nostres apunts lingüístics.



David Morell

dijous, 5 de desembre de 2013

Adéu a Joana Raspall




Ahir, 4 de desembre, ens va deixar Joana Raspall. Enguany havia fet cent anys i li havien dedicat un seguit d’homenatges que van culminar fa pocs dies en un acte de cloenda al qual va assistir, amb l’amabilitat que sempre la caracteritzà, la mateixa escriptora. Coneguda sobretot per la seua poesia infantil i juvenil, Joana Raspall va desplegar una intensa activitat de foment de la lectura i la creació literària, que la va portar a fer nombroses visites a escoles i biblioteques. També va publicar alguns llibres de narrativa i de poesia per a adults, a més de tres reculls lexicogràfics molt emprats en tots els nivells de l’ensenyament, en particular el Diccionari de sinònims i frases fetes que va escriure amb Joan Martí.

La tristesa de l’adéu es compensa, en aquest cas més que mai, amb la constatació d’una vida llarga, plena i dedicada als altres.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Ja tenim la carta als Reis!

La lectura, com el joc, és un entreteniment. Per aquest motiu, de la mateixa manera que demanem joguets als Reis, demanem-los també llibres, que, a més d’omplir el nostre temps d’oci, ens traslladen a altres mons i
a altres cultures i ens permeten viure altres vides.


Què hi ha millor que seure al sofà un dia de pluja amb un llibre a les mans? O prendre el solet en un banc del parc immersos en les pàgines d’unes aventures trepidants? El Nadal és un bon moment per a fer la tria dels
llibres que ens agraden, perquè les editorials ofereixen moltes novetats en els seus catàlegs.


De moment, nosaltres et convidem a descarregar la carta als Reis Mags de Bromera. A més de l'espai per a escriure a Ses Majestats, hi trobareu alguns suggeriments i bons consells per a escollir els títols més adequats. I recrodeu, en valencià molt millor!.




http://www.bromera.com/tl_files/pdfs/reis/CartaReis2014.pdf

dilluns, 2 de desembre de 2013

La paraula de la setmana





atrotinat -ada

Amb aquest apunt lingüístic, encetem una secció de Bromera de lletres dedicada a una de les funcions no poc importants de la literatura: donar veu a mots o construccions que, per raons vàries, són difícils de trobar en el registre estàndard. La paraula d’aquesta setmana és atrotinat -ada:


Volare, oh, oh!



Melodies amables en nits de gesmils

on uns ballaven i altres miraven,

i els músics tocaven i el món girava

mentre els xiquets jugaven i corrien

atrotinats entre les taules dels bars.




Tant el DIEC com el GDLC li atorguen els sentits de ‘fet malbé’ i ‘mancat de salut o de fortuna’, però el segon, a més, arreplega el significat d’‘irreflexiu’. Per la seua banda, el DCVB amplia el ventall d’accepcions amb ‘retut de cansament’ i ‘entremaliat, malèvol’. Però per a trobar el sentit que té en el poema de Piera i, segurament, el més general en l’àmbit valencià, hem d’anar a la definició d’atrotinar-se del mateix DCVB: ‘accelerar-se massa, precipitar-se’, que com a verb no reflexiu equival, poc dalt o baix, a atabalar.


La paraula té l’origen en el terme trot, que és la manera ràpida de caminar del cavall i altres quadrúpedes –igual que quan ens atrotinem–, del qual prové la paraula trotí i, més modernament, trotó, que és l’equí que té la característica de ser un bon trotador.


Amb el desig de no haver-vos atrotinat en excés, us animem a continuar llegint els nostres apunts lingüístics.