Salta al contingut principal

Pep Albanell, Premi de la Crítica Serra d’Or per "Les fantasies del nàufrag"

El reconegut escriptor ha rebut el guardó en la modalitat de narració d’aquesta 50a edició dels premis.

L’escriptor Pep Albanell ha sigut el guanyador del 50é Premi de la Crítica Serra d’Or, atorgat per la revista Serra d’Or, que premia obres de ficció i assaig publicades l’any anterior. El jurat ha decidit adjudicar el guardó en la modalitat de narració a l’obra Les fantasies del nàufrag, editada per Bromera en la col·lecció «Trànsit».

El Premi de la Crítica Serra d’Or –que enguany arriba a la 50a edició– es convoca anualment per a destacar les publicacions en la nostra llengua mereixedores de reconeixement per la seua qualitat i la seua contribució a la difusió de la cultura. Es tracta del guardó més antic de les lletres catalanes i el que reuneix quasi tots els àmbits de la creació. Després de cinc dècades d’existència, el premi ha assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català, reafirmant la necessitat de la seua continuïtat.

Amb la Seu d’Urgell del primer franquisme com a escenari, Albanell entreteixeix anècdotes de la infantesa per a crear un relat farcit d’emocions i ironia que es llegeix amb un somriure als llavis. El retrat del món sòpit i gris de la dècada dels cinquanta es fa a través de la mirada càndida d’un infant, però també del sedàs de la distància i, sobretot, de la literatura. I és que, abans de saber què era un nàufrag, Pep Albanell ja se’n sentia, com a nen solitari que s’espavilava per adaptar-se a una nova ciutat, on se sabia foraster, i a una nova escola, on notava que no l’estimaven. Partint de la memòria, Les fantasies del nàufrag és el text d’un gran narrador, que no és una altra cosa que un bon contador de mentides.

Pep Albanell (Vic, 1945) és un escriptor amb una gran i variada producció literària. Ha escrit poesia, narrativa i assaig però, principalment, teatre. La seua producció literària està composta per més de seixanta publicacions que combinen narrativa juvenil amb obres per a adults. En 1979 ja va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or de novel·la per Ventada de morts i també l’ha rebut en la modalitat infantil en tres ocasions. A Bromera ha publicat una bona mostra de la seua producció infantil amb el seu nom o sota el pseudònim Joles Sennell.

Més informació:




 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.