Salta al contingut principal

Entrades

Durant la setmana negra, regalem un llibre cada dia

Amb motiu de la celebració de la BCNegra, del 30 de gener al 8 de febrer, us regalem un llibre cada dia. És molt fàcil. A partir de demà, anirem penjant al mur alguna nota relacionada amb la narrativa més negra de Bromera. Entre tots els qui ho compartiu o ho repiuleu, sortejarem un llibre de novel·la negra de la col·lecció «L’Eclèctica». Voleu saber quins? 30 de gener, La vida sense ell , d’Isabel-Clara Simó 31 de gener, El moviment del cavall , d’Andrea Camilleri 1 de febrer, Crònica negra , de Juli Alandes 2 de febrer, Venjança , de Benjamin Black 3 de febrer, Cita a la matinada , d’Àngels Moreno 4 de febrer, Esquivant la mort , de Josh Bazell 5 de febrer, El Lèmur , de Benjamin Black 6 de febrer, De tot cor , d’Andreu Martín 7 de febrer, Els turmentats , de John Connolly 8 de febrer, Les escopinades del escarabats , d’Andreu Martín Molta sort!

El mes negre de la novel·la

Els mesos de gener i febrer s’han consolidat com una cita destacada per al gènere de la novel·la negra en català. La ficció més negra envaeix els aparadors de les llibreries, els murs de Facebook, les recomanacions literàries... I és que la BCNegra s’ha convertit en una trobada on s’hi apleguen més de 50 autors, periodistes, crítics i professionals vinculats al gènere. Durant una setmana (del 30 de gener al 8 de febrer), els lectors més negrots podran assistir a un munt d’activitats i gaudir de tertúlies i debats que van molt més enllà de l’àmbit estrictament literari. Perquè la literatura no pot esdevenir aliena a tots els esdeveniments que sotraguen la nostra societat. I també els autors de novel·la negra com Andrea Camilleri, Màrkaris o, ara, Andreu Martín, miren de retratar de manera crítica els temps que vivim. Però no només tenim la BCNegra, cal destacar també enguany la segona edició de Tiana Negra , el festival de novel·la negra catalana que tindrà lloc el 24 i 25 de gener....

La paraula de la setmana: xalar

xalar La literatura, com totes les altres manifestacions culturals, proporciona, a banda de coneixements a manta, entreteniment, diversió, gaudi, goig, fruïció o... xalera, que és allò que u sent quan xala. Amb el verb xalar passa com amb altres paraules vives en la parla col·loquial. Per més sinònims que busque l’usuari, no n’hi ha cap que li faça el pes. Verb ben viu en el valencià septentrional i el tortosí, significa passar-s’ho bé, gojar, gaudir o –més politicolingüísticament incorrecte– disfrutar. Procedent del llatí exhalare , ‘respirar, esplaiar-se’, és probable que xalar haja arribat al català des de l’italià scialare , ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, tal com mostra l’ús de la paraula en aquest fragment de la magnífica novel·la d’Urbà Lozano La trampa del desig : Perquè ja em diràs, quan Daniel començà a fer-se fadrí, amb tanta usurpadora solta; amb tanta lloba desitjosa d’apoderar-se del que tenim, per xalar sense haver junyit; per c...

Andrea Camilleri, guanyador del Pepe Carvalho

L’escriptor italià Andrea Camilleri ha sigut distingit amb el IX Premi Pepe Carvalho que es lliurarà en febrer en el marc de la Barcelona Negra. El jurat ha destacat que Camilleri és hui un dels genuïns representants de la novel·la negra mediterrània. El personatge protagonista de les seues novel·les negrecriminals, Salvo Montalbano, és un dels més coneguts pels seguidors del gènere. Justament a Bromera trobareu la novetat El moviment del cavall , on Camilleri ens trasllada a la Sicília del segle XIX per oferir-nos una trama de manipulacions i corrupció que malauradament troba similituds en l’actualitat. Sense renunciar a l’escenari per excel·lència de les seues novel·les, Vigata, ens presenta ara l’inspector d’Hisenda Giovanni Bovara. Voleu saber-ne més? Ací trobareu tota la  informació.

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Aquest Nadal guanya amb Bromera

A Bromera tens 01346 oportunitats per a enriquir la teua ment i gaudir de bones històries. No obstant això, hem preparat una acurada selecció de les millors lectures per a aquest Nadal. Deixa que la màgia dels llibres et captive i sorprén els qui més t'estimes. Regala emoció, aventura, misteri. Regala passió, rialles, històries d’amor, intriga. Regala llibres, regala Bromera. Descarrega't ací la carta als Reis Mags. A més de l'espai per a escriure a Ses Majestats, hi trobaràs alguns suggeriments i bons consells per a escollir els títols més adients segons l'edat del lector.

La paraula de la setmana

trapatroles Aquesta setmana dediquem la secció al nom trapatroles , que s’aplica a aquelles persones que no miren davant, que actuen sense reflexió i poden arribar a empastrar-ho tot. És probable que a algú li vinga al cap la imatge d’algun polític. Però no, el terme en qüestió s’atribueix, generalment, a infants, ja que l’embolcall de la innocència (o ingenuïtat) és necessari perquè la paraula funcione. Altrament, optarem per mots com trapella i trapasser , que comencen igual però comporten un cert grau de maldat. N’il·lustrem l’ús amb aquest fragment: Tot i que estaven acostumats al rebombori que movia la família Julivert, amb deu fills i quatre filles, una baralla com aquella no era cosa corrent... Els plors de la senyora Julivert es deixaven sentir amb tota claredat des del cor de l’arbre, i més clarament encara se sentien els crits desaforats del senyor Julivert. –Un borinot! Això és el nostre fill! Un borinot i un cudol! Un cudol i un tararot!...