MIQUEL ÀNGEL VIDAL (Binissalem, 1962) és professor, escriptor i crític literari. Ha publicat les novel·les El batec de la fosca (2001), L’escriptora de best sellers (Bromera, 2003), Encara que sents com creix la nit (2005) i El jardí de les Hespèrides (2008), els aplecs de contes Distàncies curtes (2003), Cal·ligrafies agòniques (2004), La mesura de les coses (2005) i Traïcions (2008), les obres de teatre El conyac de Voltaire (2004) i Sang aliena (2010), i els reculls d’articles El fill del segle i Res no és el que sembla (2006 i 2008). També ha tingut cura de l’edició i estudi de les Memòries literàries (2004), Hispania Citerior (2006), El fogó dels jueus (2006) i Panegírics blancs (2006) de Llorenç Moyà. És col·laborador assidu de diaris (Última Hora, Diari de Mallorca i Balears) i de revistes culturals (Lluc, Serra d’Or, Randa...).
La nit de glòria d'AM
Cinc companys d’estudis es troben vint anys després d’haver acabat COU. Tots estan més preocupats per aparentar i fer creure als altres una biografia òptima que per contar la veritat. Però la veritat sura i posa en evidència i en conflicte tots els personatges. Les tensions i les històries inacabades del passat tornen a aparèixer en un present on res no és exactament el que sembla. Amb els fracassos, els desitjos, els somnis i les mentides d’uns personatges molt ben definits, en aquesta comèdia amarga trobem també diverses sorpreses i una bona dosi de crítica.
Declaracions de Miquel Àngel Vidal
«La nit de glòria d’AM és la meva tercera obra de teatre. Les dues anteriors, El conyac de Voltaire i Sang aliena, que aconseguiren els premis Teatre Principal i Llorenç Moyà, són també drames socials amb una forta càrrega crítica. M’interessa el teatre de conflicte, que sacsegi l’espectador i el faci reflexionar. Un teatre d’argument, amb una arquitectura complexa i amb inclinació a la narrativitat. Un teatre fet per ser representat, però que també pugui ser llegit. En aquest sentit, crec que La nit de glòria d’AM compleix els objectius que em proposo i és fidel a la meva manera d’entendre el gènere dramàtic.»
Comentaris