Bromera de Lletres

Una nova crítica de Plagis , l'obra d' Urbà Lozano que guanya adeptes per minuts, confirma, una vegada més, la qualitat del relat. Vicent Usó ha escrit d'ella en el suplement cultural del periòdic castellonenc Mediterráneo : "estem davant d’una novel·la divertida i intel·ligent, amb una galeria de personatges certament impagable, capaç de conjugar, a un temps, l’agilitat narrativa i el rigor estilístic. Una obra, a més, que inaugura vies poc transitades pels autors valencians. Mèrits més que suficients per no perdre de vista la trajectòria futura d’Urbà Lozano". (Llig la notícia sencera ací )

En el suplement cultural d' El País apareix una crítica del Premi Enric Valor de Novel·la, El soroll de la resta , de Francesc Bodí, "un dels autors més solvents" del nostre panorama literari. L'obra, segons el crític, "juga amb el lector, a favor del lector". I és que la prosa precisa i seductora de Bodí construeix uns personatges que no deixen indiferent a qui el llegeix. En la web de Bromera podeu llegir un fragment d'aquesta novel·la sobre la maduresa i el pas del temps. Una de les millors fòrmules que garanteix l'èxit d'una publicació és el boca-orella. Això és el que està passant amb Plagis , d' Urbà Lozano . La comunitat blocaire és un exemple en aquest cas, perquè no deixen d'aparéixer recomanacions entusiastes del llibre. L'última en " La vida diferida ", d'Emili Morant: "L’humor, la sensualitat, la intriga i el plaer del joc verbal que he gaudit gràcies a Plagis són manifestacions de la intel·ligència d...

«Una autèntica obra de marqueteria, que juga amb la intel·ligència de l'autor i el fa partícip d'unes històries i uns personatges d'allò més semblants a personatges reals.(...) Deu històries que ens situen al llindar que separa la realitat de la ficció, la veritat de la mentida, el plagi de la reinterpretació i, en definitiva, la literatura de la vida mateixa.» Així ha definit Margarida Sanz, d'El Punt, la darrera obra d'Urbà Lozano, Plagis. Tota una invitació a la lectura.

El suplement de cultura del Diari de Balears s'ha fer ressó de dues publicacions recents de Bromera: La batalla de Tebes , de Naghib Mahfuz i Plagis , d' Urbà Lozano . La secció de "Parada de llibres" fa una sèrie de recomanacions per a poder encarar aquesta recta final de l'any, marcada per la bogeria nadalenca, i entre ells, trobareu aquests dos títols. La batalla de Tebes "és una de les obres més interessants del premi Nobel egipci (...) amb una narració molt àgil i esquitada de sucosos diàlegs", segons el suplement. D'altra banda, el llibre de Lozano està "destinat a vendre molts exemplars i segurament, farà les delícies de tots aquells que viuen el món literari intensament". Cliqueu damunt la imatge per a llegir l'article sencer.

" Plagis no és una novel·la fàcil en cap sentit, tret d’un que és el que la fa gran. M’explique. Plagis no és fàcil d’escriure (...). Plagis no és una novel·la fàcil d’etiquetar (perquè, què és?, una novel·la policíaca?, no, tot i que hi ha morts i policies; un relat històric? no!!! però hi ha escenaris temporals del nostre passat recent; una novel·la eròtica? tampoc, encara que hi ha molt nyigui-nyogui, és a dir el soroll que fa el llit quan hi coincideixen dues persones i passa allò que sol passar, ja m’enteneu). Quin tipus de novel·la és, doncs, Plagis ? Doncs, no ho sé i supose que Urbà tampoc. Plagis tampoc no és una novel·la fàcil de comprendre en tota la seua dimensió i requereix algunes relectures. (...). Ara bé, Plagis , i això la fa gran —ja ho he dit— justament per tot el que he assenyalat ara mateix, és una novel·la de fàcil lectura. I això és difícil de fer." Açò és un extracte del que va comentar l'escriptor Vicent Borràs en la presentació de Plagis dive...

La setmana que ve es presentarà a Alginet Plagis , l'obra d'Urbà Lozano que us estem recomanant molt els últims dies perquè paga la pena realment. L'acte tindrà lloc el proper divendres, 26 de setembre, a les 20 hores, a la Casa de la Cultura d'Alginet i, a més de l'autor, hi intervindrà l'escriptor Vicent Borràs. Us convidem a que s'acosteu a aquesta primera presentació on podreu conéixer l'autor i descobrir detalls d'aquesta obra que estem segurs que us agradarà. Com a mostra dels que us trobareu al llibre, us passem un fragment ben irònic: – Bona tarda. Sóc Narcís Sobregrau. (...) –Director en cap de Perfil Llibres. (...) –Li trucava per veure si, d’alguna manera, podríem solucionar el problema que, desafortunadament, se’ns ha presentat al premi de Calamfrares. La Txell Coromines m’ha informat que ja n’han estat parlant, i ella mateixa me n’ha fet cinc cèntims. Eficient sens dubte, la regidora. Li havien faltat cametes per passar el comunicat a qu...

Aprofitem l'actualitat de la publicació de Plagis , guanyadora del 2007 del Constantí Llombart de narrativa , per a recordar-vos que el termini de la convocatòria d'enguany dels premis Ciutat de València acaba el dia 30 d'aquest mes. Hi ha tres modalitats: narrativa, poesia i teatre. L'any passat la modalitat lírica quedà deserta, i, de la dramàtica ( Hikikomori , de Jordi Faura.), en sentireu parlar ben prompte a Bromera de lletres.

Aquesta és la coberta de Plagis , Premi de Narrativa Ciutat de València; la darrera obra (a Bromera ha publicat també el recull de contes Femení singular ) d'un dels exponents més prometedors de les nostres lletres: Urbà Lozano. Us recomanem que no perdeu de vista la seua trajectòria literària, pequè té molt a dir; una bona mostra és aquesta obra que s'ha posat a la venda hui mateix . Plagis conté fragments d’autors com ara Italo Calvino, de Santiago Rusiñol, Manuel Baixauli, de Quim Monzó o de Martí Domínguez. A més, Urbà Lozano juga a combinar, amb èxit, diversos gèneres i tècniques narratives (contes, guions cinematogràfics, novel·les de lladres i serenos...) per acabar confegint una novel·la original, tot i que el títol jugue a despistar-nos. Tot aquest poti-poti metaliterari, ben administrat i molt ben travat, dóna com a resultat un relat que atrau des de la primera pàgina, sorprenent i divertit. El protagonista de Plagis és Carles Llorenç, professor i escriptor, que guan...