Dissecció del panorama audiovisual

Vicent Usó ha publicat un apunt en el seu bloc sobre l'última obra del periodista i sociòleg Toni Mollà, Quina televisió pública?, "una reflexió imprescindible per a qui vulga aproximar-se a la realitat actual del panorama audiovisual, dels reptes que planteja i del paper que hi han de jugar les televisions de titularitat pública".

El llibre és especialment oportú en un moment amb moltes incerteses davant del nou escenari digital: l'apagada analògica, les possibilitats encara per explorar de la televisió digital terrestre, del cable o dels telèfons mòbil, i l'augment de l'oferta televisiva a través d'Internet... "La televisió pública es troba en una cruïlla decisiva i, si la política no s'ocupa de reformular el seu model amb paràmetres de futur, serà el mercat que li'l configure", apunta Usò referint-se a les reflexions del llibre de Toni Mollà.

Us convidem a llegir el comentari sencer (publicat també al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo) en el seu bloc "El rastre de Clarisse".

Novetats i noves editorials a Edi.cat

Aquest matí s'han presentat a Barcelona les novetats més importants pel que fa a Edi.cat, la plataforma pionera del llibre digital en català. En primer lloc, s'ha anunciat la incorporació de nou segells al projecte que van impulsar en 2008 Bromera, Angle i Cossetània. Es tracta de Fragmenta, Meteora, Abadia de Montserrat, Tàndem, Octaedro, Pagès, El Cep i la Nansa, Alpina i La Galera. Amb la incorporació d'aquestes editorials, el portal Edi.cat assolirà la xifra de 250 títols disponibles durant la campanya de Nadal, amb continguts variats que abracen narrativa, poesia, assaig, ciència, cuina, erotisme, etc.

Edi.cat també ha posat en línia una nova web. El nou portal amplia funcions i formats de descàrrega i inclou una nova plataforma de comercialització de llibres digitals en castellà: www.edibooks.com, amb continguts dels segells Angle, Algar, Lectio Ediciones, Inde, Milenio, Octaedro, Edimater i El Serbal.

A més d’una imatge renovada, Edi.cat oferirà continguts en tres formats (pdf, epub i mobi), esdevenint així la primera plataforma multiformat de l’Estat espanyol que ofereix e-books en els tres formats. Els continguts de la plataforma se comercialitzaran també, en un parell de mesos aproximadament, en Apple Store, les tendes on-line d'Apple, i seran, per tant, els primers continguts en català que s'oferiran en aquesta botiga.

Sens dubte, aquest Nadal tindrem una oportunitat immillorable per a acostar-nos a aquest nou format que, cada vegada més, consolida la seua presència. Podeu llegir alguns dels articles que s'han publicat en premsa al voltant de les novetats d'Edi.cat:

Qué

Abc

Dia Internacional Contra la Violència de Gènere

Des de Bromera volem fer la nostra modesta aportació en el Dia Internacional contra la Violència de Gènere recordant un parell de títols amb els quals intentem implicar els lectors més menuts per a combatre aquest problema des de la infantesa. Una de les últimes novetats de la col·lecció "El Micalet Galàctic" és Hola, estúpid monstre pelut, de Fina Casalderrey, un relat recomanat per a llegir i comentar en grup, i extraure tot un ventall d’ensenyaments cívics i socials per als ciutadans i les ciutadanes del futur. La revista d'Escola Catalana va publicar recentment una ressenya molt interessant al voltant d'aquest relat, i ofereix a més, algunes propostes temàtiques per a treballar a classe. Podeu llegir l'article sencer ací.

L'infern de Marta, de Pasqual Alapont, és la segona proposta que us volem comentar. Convertida en tot un clàssic que ja han llegit milers de joves lectors, aquesta obra ha esdevingut un llibre molt útil que conjumina una novel·la emocionant plena de suspens i un pràctic llibre d’autoajuda, per tant, una eina molt valuosa per als professors que treballen amb adolescents.

Els Nobels a Bromera

El catàleg de Bromera reuneix el gruix de l’obra de tres Premi Nobel de Literatura: l’egipci Naguib Mahfuz, el turc Orhan Pamuk, i ara, la romanesa descendent de la minoria suàbia del seu país Herta Müller. Tots tres són representants d’una literatura arrelada als seus orígens, presents d’una o altra manera en el seu treball, i lloats precisament per exercir de cronistes excepcionals de les societats que representen. A més, en el catàleg de l’editorial també trobem títols d’altres guanyadors del Nobel, com ara Dario Fo o Harold Pinter.

La publicació d’aquests autors evidencia la nostra voluntat per fer arribar al públic el més destacat del panorama internacional, sense deixar de potenciar la literatura feta a casa nostra, per a poder llegir el bo i millor de les lletres en la nostra llengua.

Un dels darrers títols publicats és, com ja hem comentat amb anterioritat, El museu de la innocència, d'Orhan Pamuk, un viatge encisador per la Turquia dels darrers anys, de la mà d'una història d'amor única. Bellver, el suplement literari del Diari de Mallorca, ha dedicat un reportatge a Istanbul i al llibre marcant la dualitat inseparable entre l'autor i aquesta ciutat:

El llibre de "La Marató"

La Marató de TV3 ja té el disc i el llibre que recaptaran diners per a la investigació de les malaties minoritàries. Aquestes afeccions són les que centraran el programa d'enguany que s'emetrà el 13 de desembre i que ahir es va presentar en roda de premsa amb la participació de la majoria dels col·laboradors.

El compacte ha comptat amb la participació de 27 artistes entre els quals es troben José Mercé, Luis Eduardo Aute, Paul Carrack, Lucrecia o Jarabe de Palo, que han posat veu a 19 composicions.

D'altra banda, en el llibre de La Marató, editat conjuntament per Bromera, Angle Editorial i Cossetània, han col·laborat nou escriptors de reconegut prestigi: Quim Monzó, Andreu Martín, Esperança Camps, Jordi Sierra i Fabra, Manuel Bauxauli, Rafael Vallbona, Eloi Vila, Lolita Bosch i Màrius Serra, molts d'ells presents en l'acte, com també Josep Gregori, editor de Bromera. Aquest llibre tindrà també la seua versió digital en la plataforma Edi.cat, formada per aquestes tres editorials.

La Marató compta amb una trajectòria sòlida i singular avalada pels seus 19 anys d'existència. El seu objectiu és el foment i la promoció de la recerca biomèdica d'excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu la Marató de TV3, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació. Els resultats són any rere any extraordinaris. La campanya de l'any passat, per exemple, va recaptar quasi 7 milions d'euros que seran destinats a 26 projectes d'investigació sobre les malalties mentals.

Un dels millors llibres de l'any

Esquivant la mort guanya adeptes amb cada nova lectura. En el bloc Llegir en cas d'incendi s'assegura amb vehemència que aquest és "uno de los mejores libros de este año, con muchos puntos para convertirse en la revelación del 2009 […] Sencillamente delicioso". I és que és difícil resistir-se a Peter Brown, el seductor metge protagonista amb un passat bastant tacat de sang que ens deixa sense alè amb el seu llenguatge directe i gens indulgent.

Per als qui escrivim aquest bloc, no podem deixar d'admetre que es tracta d'un llibre totalment absorbent i vertiginós. Us recomanem que quan el comenceu, ho feu amb unes hores lliures per si de cas no podeu resistir la temptació de continuar llegint. Qui s'anima a donar la seua opinió? Per cert, no oblideu que Josh Bazell està preparant la continuació d'aquesta primera part, que promet mantenir el ritme i ser encara més trepidant...

Un heroi de l'època victoriana

L'autor anglés Philip Pullman

"En l’època victoriana, abans que la gent sentira parlar de Superman i de Batman, hi havia un altre heroi que combatia el mal i ajudava els desvalguts: era Jack Peusalats". Així comença el darrer títol publicat per Bromera de Philip Pullman, el conegut escriptor de la famosa trilogia de La matèria obscura. Estem parlant de Jack Peusalats, qui, vestit com el mateix dimoni, és capaç de saltar les parets més altes per tal de rescatar la gent i capturar els criminals. Una fantàstica aventura, molt visual, amb una estètica pròxima al còmic, narrada a mitges entre les paraules escrites i les vinyetes.

Sens dubte, es tracta d'un ferm candidat per als regals d'aquest Nadal, que cal anar pensant-ho ja! Els àvids lectors joves gaudiran d'un relat ben entretingut amb un format molt curiós. Ací us oferim una mostra per conéixer aquest heroi intrèpid.

Cliqueu damunt de la imatge per a visualitzar algunes pàgines.

Els Ciutat d'Alzira ja tenen guanyadors

D’esquerra a dreta: Abelard Saragossà,
Amador Menéndez, Pep Castellano, Maria Carme Roca,
Antoni Prats i Joan Pons.

Divendres passat va tindre lloc el tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, un acte ja ineludible en l'escenari cultural del nostre territori, al qual asistiren més de 900 persones, entre les quals s'hi trobaven destacats representants del món de la política, l'economia i la cultura valenciana.

L'acte va començar cap a les 9 de la nit, moment en el qual es van lliurar els premis que ja es coneixien:
- IV Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca per a l'obra Mans quietes!, de Piti Español.

- XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per Bernat, un científic enamorat, de Pep Castellano.

- XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per a Fantasfrizy, de Maria Carme Roca.

Va ser després del saborós sopar quan es desvelaren els premis que quedaven per conéixer:
- IV Premi de Poesia IBn Jafadja per La joia, de Toni Prats.

- XI Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per a El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic, d’Abelard Saragossà.

- XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General per a Una revolución en miniatura. Nanotecnología y disciplinas convergentes, de l'ovetense Amador Menéndez.

- XXI Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per a La casa de gel, del menorquí afincat a Barcelona Joan Pons.

Una vetllada agradable al voltant del món de les lletres, que reivindicà la literatura feta en la nostra llengua i la importància del foment de la lectura que fa de nosaltres uns ciutadans més lliures. L'actor Sergio Caballero va ser el brillant mestre de cerimònies, aconseguint posar-se a la butxaca el públic assistent. A més, l'acte va ser amenitzat pel Rumbau Grup de Metalls.

Trobareu més informació a la nostra web. Us deixem amb alguna de les cròniques aparegudes en premsa i alguns comentaris que arriben des de l'univers blocaire:

• LEVANTE-EMV
• LEVANTE-EMV Cultura
• EL PAÍS
• AVUI
• EL PUNT
• ÚLTIMA HORA MENORCA
• EL DEMA.CAT
• LA NUEVA ESPAÑA

Blocs:
Esperança Camps
A l'ombra del prat
Les tres ben tocades
Els primers gestos del verd...
Uendos, greixets i marenostres
80 grams
Més content que un gínjol
Pica'm

Només unes hores per a conéixer els guanyadors

Ja resten només unes hores per a saber els guanyadors dels XXI Premis Literaris Ciutat d'Alzira en les modalitats de novel·la, poesia, divulgació científica i assaig, ja que el hi ha tres categories els veredictes de les quals ja s’han fet públics: el Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el Bancaixa de Narrativa Juvenil i el de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. Abans de saber quins seran els guanyadors, ací teniu els finalistes de cadascuna de les modalitats que coneixerem aquesta nit en l'acte que tindrà lloc en el tradicional sopar de lliurament a la Sala Rex Natura i que serà conduït per l'actor Sergio Caballero amb l’acompanyament musical de Rumbau Grup de Metalls.

Pel que fa a narrativa, les obres finalistes aborden temes d’actualitat com la immigració i ofereixen narracions que amaguen secrets i misteris. El jurat del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha destacat una obra que repassa històricament l’aventura espacial de l’espècie humana; una altra que analitza com apareix la complexitat dins del marc de l’evolució, i una altra que mostra els últims avanços en nanotecnologia.

D'altra banda, el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta es decidirà entre un text sobre l’originalitat en el món de l’art, una obra que repassa el valencià de Bernat i Baldoví i un títol que aborda el valencianisme poètic com a moviment polític a través de l’anàlisi dels jocs florals. I per últim, entre els poemaris amb més possibilitats de guanyar el Premi de Poesia Ibn Jafadja hi ha una obra vitalista, que exalça l’alegria i la vida per damunt de la mort; un poemari sincer que fa referència a la vida pròpia; i un recull de poemes sobre la quotidianitat, que retraten escenes del dia a dia.

Més informació

Informació a la premsa de hui:

Article d'El País

LEVANTE
VILAWEB

Arriben els Premis Ciutat d'Alzira

Fa uns dies Levante-EMV publicava una entrevista amb Joan Carles Girbés, director de publicacions de Bromera. Joan Carles acabava d'aterrar de Frankfurt, la fira del llibre més important del món, i tenia la ferma convicció que també es poden llegir els grans autors de la literatura en la nostra llengua. Aquest plantejament, amb el qual Girbés ha treballat sempre, s'ha fet palesa en donar a conéixer la notícia que Bromera publicarà el gruix de l'escriptora Herta Müller, la recent Premi Nobel de Literatura, la primera oportunitat de llegir a l'autora en la nostra llengua i la tercera Nobel que aplega la col·lecció "L'Eclèctica", juntament amb Orhan Pamuk i Naguib Mahfuz (El museu de la innocència i Miramar, són les darrres incorporacions d'ambdós autors, respectivament).

Igualment, l'editorial segueix parant especial atenció i potenciant la literatura feta a casa nostra. Bona prova d'açò són els Premis Literaris Ciutat d'Alzira que es lliuren hui i dels quals se'n parla també a l'entrevista. Aquests premis, com comenta Joan Carles, "tenen una llarga trajectòria en la qual s'han premiat autors desconeguts que més tard s'han consolidat, i també autors de prestigi que en el seu dia decidiren apostar per aquests premis".

(Animació lectora a càrrec de Francesc Gisbert en l'acte de l'anunci del veredicte dels premis infantil i juvenil)

Aquesta nit, doncs, coneixerem en el tradicional sopar de lliurament els guanyadors de les distintes modalitats dels guardons, excepte el Premi de Teatre Palanca i Roca, que va guanyar Mans quietes, de Piti Espanyol, i que es va donar a conéixer als Encontres de Teatre a l'estiu; i el Premi Bancaixa de Narrativa Infantil i Juvenil i l'infantil Vicent Silvestre de Narrativa que es van conéixer divendres 6 de novembre i que van recaure en Bernat, un científic enamorat, de Pep Castellano, Fantasfrizy, de M. Carme Roca, respectivament, juntament amb La violinista de Paris, de Joan Pla, que va quedar finalista del Bancaixa.

Tot està a punt per a aquesta festa de la literatura, només queda conéixer els guardonats i gaudir d'una nit plena de lletres, paraules i llibres en la nostra llengua.

Quina coberta t'agrada més per a "La bèstia del cor"?

Us volem proposar que col·laboreu en un dels procesos pels quals passa el llibre abans de ser publicat. Es tracta de la tria de la coberta d'entre les propostes que es preparen. Sembla una tasca senzilla però cal pensar que ha de resultar atractiva i suggerent per als lectors i a més, ha de respondre al text que acompanya. El llibre en qüestió és el de La bèstia del cor, de la Nobel Herta Müller, i volem saber la vostra opinió per a aquesta important publicació.

Ací teniu les diferents propostes. Només cal que voteu la imatge que més vos agrada en la xicoteta enquesta del final. Us agraïm per avançat la vostra participació!

Ací teniu la sinopsi perquè us ajude a decidir:

Ambientada a Romania en el moment més àlgid de la dictadura, La bèstia del cor ens endinsa en l’experiència d’un grup de joves que abandonen els pobres dominis on viuen i opten per l’exili, a la recerca d’un futur millor. Però les seues esperances són devastades per l’evidència que en aquest nou escenari tampoc és possible fugir de la mirada omnipresent de la dictadura. Per a molts, l’única sortida serà el suïcidi, davant d’un estat totalitari que domina totes les esferes de la vida i on fins i tot els més forts sucumbeixen o resisteixen fins que queden anul·lats.

Quina coberta t'agrada més?

• 
  
  Mà


• 
  
  Porta


• 
  
  Silueta


• 
  
  Teulades


• 
  
  Túnel

view results
Free vote poll

Una gran notícia

(article a El País)

La premsa s'ha fet ressó de la publicació en Bromera del gruix de l'obra de la recent Premi Nobel Herta Müller (al final de la nota trobareu els enllaços). Us recordem que fins ara estava inèdita en la nostra llengua. La publicació de Müller permet als lectors acostar-se al treball d'aquesta autora, gran desconeguda per tots abans de la concessió del premi, que demostra un domini extraordinari del llenguatge, amb descripcions acurades, minimalistes, però d'una gran potència lírica.

La seua és una història difícil, traumàtica, sota la dictadura comunista de Ceaucescu, per la qual va haver d'emigrar a Alemanya en sofrir la persecució de la policia política del règim com a representant de la minoria alemanya a Romania. Les seues circumstàncies personals no solament han marcat la seua experiència vital. La seua obra està fortament compromesa amb els oblidats per la Història, amb tots el qui no van sobreviure: «la meua escriptura sempre està relacionada amb el fet d'emprendre un viatge amb terra baix les ungles», ha afirmat. Precisament, l'acadèmia sueca li atorgava el 8 d'octubre passat el Premi Nobel de Literatura perquè els seues relats: «dibuixen els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesia i l’objectivitat de la prosa».

Müller escriu en alemà perquè aquesta és la seua llengua materna però empra el romanés (del qual es confessa fascinada), molt més sensual i metafòric, per a projectar la seua mirada en els llibres. Un exemple que posa la mateixa autora és el gir que dóna títol a una de les seues obres -una de les primeres que publicarà Bromera-, L'home és un gran faisà en el món, que prové del romanés. En aquesta cultura el faisà representa la imatge de l'home perdut, fracasat, perquè aquest animal, en no poder volar, es converteix en presa fàcil per als depredadors. Tot el contrari que per a la cultura alemanya, o fins i tot, la nostra, on el faisà representa la imatge d'un home orgullós i prepotent.

Cal parar especial atenció a aquesta veu que acabem de descobrir però que ja porta una llarga i reconeguda carrera a les esquenes. De moment, ací teniu les notícies aparegudes hui en premsa al voltant d'aquesta publicació i, a més, us recomanem que visiteu Vilaweb ja que ofereix la possibilitat de llegir un fragment de L'home és un gran faisà en el món per a començar a endinsar-se en l'univers de Herta Müller.

AVUI

EL PUNT

VILAWEB

ADN

EUROPA PRESS

DIARIO SIGLO XXI

TERRA

Bromera publicarà l'obra de la Nobel Herta Müller

Tenim una molt bona notícia que anunciar i és que Bromera ha contractat l’obra de la recent Premi Nobel de Literatura 2009 Herta Müller, inèdita fins ara en la nostra llengua. Per a la concessió del guardó, el 10 de desembre, estaran disponibles a les llibreries els dos primers títols de l’autora que l’editorial publicarà en la col·lecció «L’Eclèctica»: L’home és un gran faisà en el món i La bèstia del cor (Premi IMPAC). Per a la primavera del 2010, Bromera té previst publicar En terres baixes i Atemschaukel, el darrer títol de l'escriptora descencent de la minoria suàbia de Romania, considerada per la crítica internacional l’obra més poderosa de l’autora.

L’escriptora Herta Müller ha sigut la gran sorpresa dels Nobel d’enguany per ser una autora desconeguda fins ara per al gran públic. El passat 8 d’octubre l’acadèmia sueca feia públic el veredicte del Premi Nobel de Literatura, que era atorgat a l’autora germanoromanesa, la dotzena dona a rebre el guardó, perquè les seues novel·les «dibuixen els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesia i l’objectivitat de la prosa».

La literatura d’aquesta autora està impregnada de vivències personals, com ella mateixa ha explicat: «tot el que he escrit està relacionat amb el que em va tocar viure durant trenta anys sota una dictadura». La seua prosa ha estat descrita com combativa, per ser una de les últimes veus que demana justícia per als desemparats i oblidats per la Història, en defensa de les minories i contra els totalitarismes, dura, lúcida i mordaç, amb fortes dosis de lirisme.

Us anirem anunciant totes les novetats respecte la incorporació de les obres d'aquesta autora en el catàleg de Bromera. Precisament, l'editorial recull amb l'escriptora romanesa el gruix del treball de tres Premis Nobel com són Naguib Mahfuz, Orhan Pamuk i ara, Müller, a més d'obres dels també guardonats Harold Pinter i Dario Fo.

"L'abellerol mort" es presenta a València

La Casa del Llibre de València va acollir ahir la presentació de l'últim llibre de Vicent Josep Escartí, L'abellerol mort, Premi Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva. Escartí, que ahir estava acompanyat per molts coneguts i interessats en la seua obra, ens proposa amb aquesta novel·la un suggeridor viatge al segle de la Il·lustració, gràcies a la minuciosa i acurada ambientació i a la riquesa del llenguatge.

El protagonista de L'abellerol mort és el noble Arcàngel Gabriel de Sant Esteve obligat a fugir de l’illa de Xipre, seguint el camí de l’exili que ja va patir son pare. Això el portarà a terres valencianes, on el seu progenitor va morir assassinat el 1764. L’objectiu vital de don Arcàngel Gabriel serà trobar-ne el culpable, i per això viatjarà a Xàtiva, escenari del crim. Però poc després d’arribar-hi, coneix Dolcina, una dona enigmàtica que es converteix en la seua amant i que sap molt més del que diu. Enmig d’un drama personal i familiar, el noble sap que només ella podrà retornar a la vida un simbòlic abellerol mort.

Trobareu més informació de l'obra i l'autor en la web de Bromera.

Ja tenim guanyadors d'infantil i juvenil dels Ciutat d'Alzira

Aquest matí s'ha fet públic, en un acte que tingut lloc a la seu de la Biblioteca Valenciana, el nom dels guanyadors dels guardons juvenil i infantil dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2009. El jurat ha guardonat Fantasfrizy, de Maria Carme Roca amb el XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, i Bernat, un científic enamorat, de Pep Castellano, amb el XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, mentre que ha distingit com a finalista del Premi Bancaixa La violinista de París, de Joan Pla.

Tot i que el veredicte s’ha donat a conéixer hui en aquest acte -al qual ha seguit una animació lectora a càrrec de Francesc Gisbert, guanyador de la darrera edició, en la modalitat juvenil-, els guanyadors rebran el guardó el pròxim 13 de novembre, en la tradicional gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira.

Fantasfrizy és una novel·la que homenatja l’escriptora anglesa Helen Beatrix Potter. La seua protagonista, Hannah Potter, apareix fotografiada al costat d’un fantasma. Qui era aquell fantasma? Prompte descobriran que hi ha una relació entre aquesta parenta i el fantasma, que malda per personificar-se sense massa èxit. El germà menut de Hannah, Harry, creu que deu ser perquè és un espectre friki i crazy, un autèntic fantasfrizy.

La violinista de París, de Joan Pla, és una història d’amor entre un jove estudiant de Belles Arts i la violinista de la Place du Tertre, que desembocarà en una aventura trepidant per terres de Bretanya.

Per últim, Bernat, el científic enamorat, de Pep Castellano, és un relat senzill, actual i divertit, protagonitzat per una xiqueta futbolista, un científic boig i un seguit d’amics i familiars que tots plegats saben amanir un còctel d’embolics divertits.

La setmana que ve podrem anunciar els guanyadors de la resta de modalitats, excepte el Premi de Teatre Ciutat d’Alzira, que ja té guanyador, Piti Español, amb Mans quietes!, que es va fer públic al juliol en el decurs dels Encontres de Teatre a l’Estiu d’Alzira.

Un viatge literari al nord d'Europa

Vicent Borràs ja ha tornat de Lituània, on va assistir a un festival literari europeu, carregat de d'impressions i una bona experiència. Com ja us vam avançar, The European literary days of Šiiauliai (ciutat del nord de Lituània i un dels principals centres culturals del país) és un festival de narrativa amb una trajectòria reconeguda que apropa al públic el treball d’autors procedents de Lituània i d’altres països europeus.

Borràs i els altres convidats al Festival (Sílvia Alcántara (Olor de colònia) i l’autor basc Unai Elorriaga (Premi Nacional de Narrativa per Un tranvía en SP)) van llegir fragments del text original en diferents actes -a Vílnius , la capital del país, i a Šiiauliai- que després es traduïa al lituà. Aquest viatge "literari" li ha permés conéixer un país bastant desconegut encara per a nosaltres i apropar-se a un esdeveniment cultural diferent.

A més, mentre estava a Lituània, el Levante-EMV va publicar una entrevista de Borràs sobre la publicació d'aquest conjunt de relats, premiats amb el Premi Constantí Llombart de narrativa.

Per altra banda, demà tindrà lloc a l'Escola Universitària de Magisteri un diàleg amb Vicent Borràs i els alumnes al voltant de Lennon i Anna. Serà al Saló d'actes de l'Escola, de 15 a 17 hores. A més, l'obra es presentarà divendres que ve a al Conservatori Professional de Música de Torrent. Per a més detalls, consulteu la nostra agenda.

Lectures de risc, per Màrius Serra

Recentment, Màrius Serra va escriure un article d'opinió per a la seua columna de La Vanguardia on feia referència a una de les promocions posades en marxa per Bromera al voltant d'Esquivant la mort, de Josh Bazell.

En concret, es referia al concurs "nadar amb taurons" que sortejava una experiència aquàtica única amb aquest animals. Us recomanen que llegiu la seua anàlisi, ben curiosa, pel que fa a les estratègies creatives que acompanyen les promocions de llibres. Ací us deixem l'article sencer, paga la pena.