Bromera de Lletres

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona i, a Bromera, ens agrada celebrar-lo des d’una perspectiva literària, dedicant l’entrada d’aquesta setmana al paper que han jugat i juguen les dones en la literatura. Durant segles, les escriptores van trobar una llarga sèrie d’impediments per dedicar-se a la seua passió. Amb el pas del temps, però, van anar desenvolupant una sèrie de mecanismes i estratègies per sortejar aquests obstacles: masculinitzar els seus noms per aconseguir publicar els seus treballs, crear una literatura estrictament femenina que no es desviara ni un mil·límetre del cànon imperant o, tot just el contrari, descriure a les seues novel·les dones impròpies o marginals, per tal que les seues obres no foren catalogades com a “literatura de salonet”. És molt important reconéixer el paper d’aquestes pioneres de la literatura ja que, sense el seu esforç i la seua rebel·lia, ara resultaria impossible trobar les prestatgeries de les llibreries i bibliote...

Entrem en març i, amb aquest mes, arriba també una de les festes més tradicionals de les nostres terres: les Falles. Només falten unes setmanes perquè ens submergim en l’efervescència fallera que a més, enguany esperem amb més il·lusió que mai perquè, finalment, la nostra festa ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les Falles, però, estan molt lligades a altres expressions culturals valencianes, com l’art i la literatura. Per això, aquesta setmana hem decidit imbuir-nos de l’esperit faller i dedicar el nostre bloc a les obres literàries més flamígeres de Bromera! Comencem per un clàssic en la nostra llengua: Joan Fuster . Potser vos sorprendrà trobar entre la bibliografia de Fuster, un iconoclasta hostil als tòpics, un llibre sobre les Falles, l'espectacle que més tòpics concentra de tot el folklore valencià.   Combustible per a falles , però, no és ni un pamflet ni un libel irreverent i despietat contra les Falles, sinó un ...

Els Hikikimori són adolescents o joves que es veuen superats per la societat japonesa i se senten incapaços d’acomplir els rols socials que s’espera d’ells. Generalment reaccionen aïllant-se a la seva habitació durant mesos o anys. Es converteixen en adults i es neguen a abandonar la casa dels seus pares. Aquesta tendència, però, és exclusiva dels joves japonesos? Aquesta web et convida a descobrir el teu nivell de "hikikomori" i aconseguir així descomptes del 50% per veure el muntatge de Hikikomori , del jove dramaturg Jordi Faura, al teatre La Villarroel de Barcelona (en cartell fins el 25 de gener). El Periódico ha publicat una crítica sobre l'espectacle i l'ha qualificat de "teatre de rabiosa actualitat que invita a la reflexió": "La peça, d'àgil escriptura, mostra a l'espectador el fracàs d'una societat capitalista massa competitiva que deixa de banda qualsevol valor que no sigui el de buscar una posició d'avantatge. I a ser pos...

Notícia de l'estrena a ADN, Abc Catalunya i El Periódico. Punxa damunt de les imatges per a llegir els articles. Dissabte, dia 20, es va estrenar Hikikomori a la sala Villarroel , l'obra de teatre amb què Jordi Faura va guanyar el Premi de Teatre Ciutat de València, i que Bromera ha publicat recentment. Hikikomori és un drama existencial ambientat al Tokio actual. Les vides de tres joves, Akane, Hikari i Kasumi, sucumbeixen a la pressió social, al fracàs i al buit vital que els assetja. Amb un llenguatge directe, sense embuts, i una narració molt àgil, l'obra ens capbussa en una realitat que ens és totalment al·liena: l’univers dels hikikomoris, adolescents que reaccionen amb un complet aïllament social per a evitar tota pressió exterior. L'obra estarà en cartell fins al 25 de gener de 2009 i està dirigida pel propi Faura i per Abel Coll. El protagonista és un personatge absent al voltant del qual gira tota l’acció. Mingo Ràfols i Àngels Poch són els seus pares i...

El jove autor Jordi Faura ha sigut el guanyador del III Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca, amb la seua obra Cerberus , escollida entre els 40 originals que es van presentar. El jurat va elegir per majoria aquest text teatral pel mèrit que té de fer reviure un succés que aquesta primavera sacsejà Europa: el cas de segrest i incest perpetrat per Josef Fritzl, el monstre de Viena, a la seua filla, durant 24 anys. El text recrea una realitat transformada en la qual no importen els fets, sinó l’univers emocional que els envolta. Jordi Faura, tot i la seua juventut, no és un desconegut en el món de la dramatúrgia. Autor de cinc obres de teatre, és, a més, actor i director escènic. Aquest és el segon guardó que obté Faura al País Valencià en pocs mesos: al desembre passat va rebre el Premi Eduard Escalante Ciutat de València amb l’obra Hikikomori , que Bromera publicarà a la tardor. Sens dubte, cal parar atenció a la trajectòria d'aquest jove exponent del teatre en la no...

Hui en el «Quadern» d’ El País , eixim per partida doble. L ’Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés i No puges a l’andana , de Teresa Broseta són noticia. L’antologia ha estat extensament ressenyada pel també poeta Enric Sòria. Afirma que «la publicació d’una nova antologia del poeta de Burjassot, feta per Juli Capilla i editada per Bromera, ha de ser benvinguda. Ho és perquè està ben feta, i perquè l’autor la necessita.» «Estellés és un poeta admirable. Ja als anys 70 vam descobrir que no solament era el més gran poeta que havia parit aquesta terra des d’Ausias March, sinó que era un gran poeta, més enllà de qualsevol adscripció territorial o lingüística.»

Com que el proper dissabte és el dia de la dona i, per extensió,  aquesta és la setmana de la dona, aprofitarem per a recomanar-vos que assistiu a alguna de les representacions que la companyia de teatre L'últim Toc realitzarà  adaptant alguns contes de Femení Singular , d' Urbà Lozano . Dimecres 5 serà a les 18.30 h en la cafeteria de la Casa de la Cultura d'Almussafes, i dijous 6, a les 20 hores al Centre Social Bernat i Baldoví de Sueca. El dimecres, a més,  l'autor del llibre participarà en l'acte.