Bromera de Lletres

Del 6 al 15 de maig se celebra a València la quarta edició de VLC Negra, el Festival de Gènere Negre de la capital del Túria. A Bromera estem d’enhorabona perquè, a banda de contar amb la presència de Pierre Lemaitre al festival, ens hem assabentat que  Un sepulcre de lletres minúscules , de Silvestre Vilaplana , ha estat nominada a Millor Novel·la Negra 2016. Les votacions estan obertes fins al pròxim 5 de maig i, per convèncer-vos de que aquesta obra mereix ser la guanyadora del guardó, volem fer-vos-en un tast. Un sepulcre de lletres minúscules   és una novel·la coral on s’alternen els punts de vista de vuit persones que no es coneixen i que coincideixen en una casa aïllada. Cada capítol està plantejat des del punt de vista d’un personatge diferent, en què anirem descobrint els motius que han portat cadascun d’ells a la seua situació actual. E ls vuit protagonistes estan en una situació vital desespe­rada. Tots han acceptat un tracte amb un misteriós personatge ...

El quadern de les vides perdudes , de Silvestre Vilaplana , ha sigut l’obra guardonada amb el prestigiós Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa , dotat amb 30.000 € per la Diputació de València. El jurat ha destacat que es tracta «d’una novel·la psicològica i d’intriga que arrossega el lector des de la primera pàgina». El protagonista, que pateix una progressiva degradació física i mental, es veu involucrat en una sèrie de crims. Les diferents trames narratives convergeixen en un final colpidor que impacta i captiva el lector. El quadern de les vides perdudes es publicarà la propera primavera en la col·lecció «L’Eclèctica». Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) conrea la narrativa, tant per a adults com per a joves, i la poesia. Per la seua obra, ha rebut els premis Ciutat d’Alzira, el de la Crítica Serra d’Or i el Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva, entre d'altres. Pel que fa al Premi Alfons el Magnànim València de Poesia , dotat amb 15.000 €, la guanyadora ha sigut Dolors M...

Ja tenim guanyadora del concurs que proposaven Bromera i la revista Sàpiens entorn de L’estany de foc . Adelaida Cardona serà finalment qui gaudirà de dues nits d’hotel a Carcassona per a capbussar-se en l’ambient medieval d’aquesta novel·la que combina magistralment realitat i ficció. Heu sigut molts els qui heu participat contestant a la pregunta que us vam llançar: com es veu obligat l’inquisidor Juan de Monasterio a ajusticiar Daniel Vives? La resposta correcta era, tal com ha enviat Adelaida, cremant la seua efígie davant de tot el poble. Moltes gràcies a tots els qui heu concursat. Si encara no has llegit L’estany de foc , et convidem a acostar-te a aquesta història apassionant que narra la persecució més gran feta mai contra una obra escrita i els seus posseïdors. Fes-ne un tast !

Per a aquest Nadal et volem fer una recomanació molt especial: Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres . Es tracta d'una obra de gran format, amb una acurada selecció d'imatges de l'època que ens permet endinsar-nos en la vida de l'autor del Tirant lo Blanc , obra cabdal del nostre segle d'or literari. Tal i com comenta l'autor, Silvestre Vilaplana, Joanot Martorell és un dels personatges "més injustament oblidats, tot i que la seua vida fou extraordinària". Aquesta biografia il·lustrada no només ens acosta els postulats de l'honor cavalleresc que van regir la vida de Martorell, sinó que també el context de la resplendent societat valenciana del segle XV i de les corts d'Anglaterra, Portugal o Nàpols. Alhora, ens ajuda a descobrir els elements autobiogràfics que l'autor va incorporar a Tirant lo Blanc. L'obra està disponible també en castellà. Llig el primer capítol ací , compra'l a través de la nostra web , o repassa el que h...

Al segle XIX, es va descobrir un Saltiri incunable imprés a Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia Valenciana. Es tenia notícies també de l'incunable desaparegut perquè Joan Baptista Civera el mencioava en la seua crònica Annales de la presente casa de Porta-Coeli del 1646. Segons Civera, amb gran sorpresa viscut Bonifaci Ferrer, un clergue de València li havia fet arribar quatre fulls d'un exemplar de la Bíblia assegurant-li que l'autor de la traducció era Ferrer. Aquest passatge de la crònica de Civera es va convertir en cèlebre i l'escriptor de Xàtiva, Jaume Villanueva, en el seu Viaje literario a las iglesias de España (Madrid, 1806) encara el citava a partir del llibre imprés. Mentrestant, el mateix original de la crònica de Civera, amb el pas del temps, s'havia extraviat també. Molts estudiosos valencians lamentaven aquesta pèrdua, fins que el manuscrit va ésser trobat en una alqueria de Bellver de Cerdanya a finals de XIX. Aquest exemplar de l...

La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en valencià, entre 1477 i 1478, i és la tercera del món en una llengua moderna, per davant de la llengua francesa, de l'anglesa i de la castellana entre d'altres. Les primeres bíblies van ser escrites en llatí (1456), alemany (1466) i italià(1471). Les notícies aportades per la documentació de la Inquisció publicada per J. Ventura, ens permeten reconstruir la persecució de què fou vícitma la Bíblia valenciana. El procés insquisitorial mostra que l'obra fou impulsada per dos conversos (Andreu Forcadell i Daniel Vives, protagonista de L'estany de foc ) i que algunes de les personalitats de l'església valenciana, com fra Jaume Borrell, i de la intel·lectualitat, com Joan Roís de Corella, no hi foren aliens. Però què ocorre amb la impressió i amb la versió de Bonifaci Ferrer? Els impressors Palmart i Fernández decidiren imprimir una Bíblia en "llemosí", català arcaic, que ha estat atribuïda a Bonifaci Ferrer...

L'estany de foc , de Silvestre Vilapla, entrellaça realitat i ficció amb una mestria extraodinària per narrar un dels episodis més sagnant de la Inquisició a les nostres terres. Es tracta de la persecució més gran feta mai contra una obra escrita i els seus posseïdors, que involucrà els estaments religiosos, la noblesa i, sobretot, els jueus conversos que amagaven la seua fe. La dissortada existència dels protectors d'aquesta obra anirà aparellada a la sort de l'últim exemplar d'aquest llibre excepcional, Premi de Narrtiva Blai Bellver de Xàtiva. Vols començar a llegir? Fes clic ací. "Silvestre Vilaplana teixeix una trama ben entretinguda a mitjan camí entre la novel·la històrica i el policíac d'època a propòsit d'un llibre herètic i valuós que un grapat d'heroics personatges tracten de salvar de foc inquisitorial". Xavier Aliaga, Quadern València. El País

(Trobareu més informació i la galeria fotogràfica de l'acte en Portal de Xàtiva ) Ahir es va donar a conéixer el veredicte de la XIX edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva en un acte que va tindre lloc a l'antic convent de Sant Domènech de la capital de la Costera. Silvestre Vilaplana ha sigut el guanyador del Premi Blai Bellver de Narrativa amb L'estany de foc , el relat d'un dels episodis més sagnants de la Inquisició a les nostres terres. L’últim exemplar d’un llibre prohibit desencadenarà la persecució més gran feta mai contra una obra escrita i els seus posseïdors. Vilaplana és autor de la novel·la Les cendres del cavaller , la primera biografia novel·lada de Joanot Martorell, per la qual va ser guardonat amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i va rebre després el Premi de la Crítica Serra d’Or. És també un autor reeixit dins l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, amb èxits com Els dimonis de Pandora . Bromera publicarà L'estany de foc en la ...