Amb motiu de la 36 edició del llibre Mor una vida, es trenca un amor, de Joan Pla, compartim aquest article de Núria Ivars Bertomeu.
Quins elements
fan que una novel·la que té 33 anys de vida continue reeditant-se i sent un
èxit de vendes? Doncs, que és especial. Mor una vida, es trenca un amor,
publicada per primera vegada el 1981, continua triomfant entre els més joves,
dins del circuit de lectura escolar.
Com
diu Lluís Messeguer al pròleg del llibre, el relat no és fàcil d’encasellar
perquè és «una novel·la que conta una història d’amor i de mort, però no és una
“novel·la rosa”. Conté referències al paisatge mediterrani del país, però no és
una contalla costumista. Aporta moltes dades socials de trenta o quaranta anys
enrere, però no és una crònica estrictament
realista. Explica una fugida de casa d'una parella de joves, però no és una
obra d’aventures. Tracta d’incorporar ací i allà elements formals de la
modernitat, però no és en absolut cap boutade avantguardista... I fins i
tot, encara que es fa llegir tenint en compte els esquemes que sol comportar la
narrativa juvenil, o la narrativa escrita per a joves, certament pretén o
pareix ser una mica “rosa”, un poc costumista, un xic realista, amb algunes
aventures i voluntat de modernitat» (2010: 22). D’aquesta manera, Mor una
vida... no la podem adscriure a un gènere en concret, sinó a molts, per
això és diferent, atractiva i, en definitiva, especial.
Els canvis i les
millores en les portades, tant pel que fa a les imatges, com als textos que hi
apareixen són trets que fan avançar l’obra en el temps i adaptar-se a
l’actualitat, fet que la modernitza i que, encara que la història se situe en
els anys de la dictadura franquista, siga d’interés per als joves d’ara.
Així, en les edicions de 1990, de 2010 o
de 2013, de Bromera, apareix informació sobre l'autor del pròleg o
l'il·lustrador de cada edició, o, fins i tot, el número d'edició, cosa que en
les de 1981(Prometeo), 1984 (Consorci d'Editors Valencians) o 1997 (Columna),
no. A més, veiem com en les últimes edicions (2010 i 2013, de Bromera), el nom
de l'autor és igual o més visible que el títol de l'obra, cosa que mostra que
el nom de l'autor guanya protagonisme en els cobertes a mesura que en guanya en
la història de la literatura i, d'aquesta manera, el lector puga reconèixer-lo
ràpidament en la portada i relacionar-lo. Però si ens centrem en el relat,
només trobem un canvi després de la primera edició de l'obra: en la primera
edició (la de 1981, de
Prometeo) hi ha dos fragments que no estan en les edicions posteriors. Es
tracta d'un paràgraf que fa una explicació detallada dels genitals de la dona i
una oració en què el protagonista parla explícitament de les seues parts
íntimes. L'autor ho elimina de cara a la lectura als instituts, perquè no ho
considera important.
Cal destacar-ne
el narrador, el personatge protagonista que conta els fets des de la seua
perspectiva i crea així una major identificació entre el lector i la narració,
perquè el lector i el narrador tenen aproximadament la mateixa edat. A més, com
que cada capítol és contat per un dels dos personatges principals, Maria i
Sergi, s’alterna la visió de l’adolescent femení i masculí. El diàleg ocupa
bona part de la narració, d’aquesta manera, com apunten Lluch i Valriu (2013),
«provoca la sensació que els fets s’esdevenen en temps real, aproximant
la lectura al ritme característic de les narracions audiovisuals, en les quals
tot ocorre davant els ulls de l’espectador» (2013: 42).
Per tant,
actualment podem trobar Mor una vida, es trenca un amoral costat de les
últimes novetats, ja que, encara que fa més de trenta anys que es va publicar
per primera vegada, no ha passat a ser un llibre “antic” o “dels anys
huitanta”, sinó un més dels que triomfen entre els més joves i fan que
qualsevol adolescent d’ara siga capaç d’enganxar-se a llegir.
BIBLIOGRAFIA:
lluch, Gemma & valriu, Caterina (2013), La
literatura per a infants i joves en català: anàlisi, gèneres i història,
Alzira, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana: Bromera.
pla, Joan (2010), Mor una vida,
es trenca un amor, Alzira: Bromera.
(1) Aquest article naix del TFG dirigit per Gemma
Lluch en el Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Comentaris