Salta al contingut principal

Princeses flatulentes, valentes i inconformistes

De segur que molts sabeu que a Bromera ens agraden, i molt, les princeses. Personatges gràcils i bells, vestits amb sumptuosos vestits engalanats amb qualsevol variant del color rosa. Tanmateix, heu de saber que les nostres princeses són molt  especials. Encara que vesteixen de rosa i són bellíssimes i elegantíssimes, també  fan coses com tirar-se pets o torcar-se el nas.

Perquè les princeses que més ens agraden són com tu i com jo, tenen virtuts i defectes, i no es conformen amb els contes de fades. Més bé al contrari: volen descobrir la veritat i llegiran tot el que estiga al seu abast per a trobar-la.

Fa un temps vos presentàrem Laura i el seu pare, qui li va descobrir l’anomenat “Llibre secret de les princeses”. Junts, van llegir un secret amagat durant segles: les princeses es tiren pets! I no sempre saben com dissimular-ho! L’olor corporal és una cosa que també afecta a la reialesa...

Ara, vos convidem a seguir investigant altres misteris amagats en els contes tradicionals i que recull aquest enigmàtic volum. En El llibre secret de les princeses que tambées tiren pets (continuació de l’àlbum il·lustrat Les princeses també es tiren pets), Laura s’ha fet gran, però continua tan curiosa com sempre. Ara ja sap llegir i descobrirà per ella mateixa un dels secrets millor guardats de la història: per què els malvats dels contes de fades són com són? Per què són dolents i gaudeixen fent patir els protagonistes de la història?

Durant la seua aventura literària, Laura es creuarà amb bruixes perverses i gegants ressentits, però, com a bona princesa valenta, no deixarà de llegir fins que sàpia la veritat. T’atreveixes a descobrir-la amb ella? 


Després de l’èxit de Les princeses també es tiren pets, arriba a les llibreries El llibre secret de les princeses que tambées tiren pets, la seua divertida continuació. Un àlbum il·lustrat vestit de rosa que trenca amb tots els estereotips i ens demostra que les princeses boniques i delicades poden ser atrevides i valentes. Un missatge llançat amb molta força gràcies a les seues esbojarrades situacions.

A més a més, aquest àlbum té una miqueta més de text que l’anterior i és perfecte per als lectors que, com Laura, també han crescut una miqueta des que van llegir el primer. Per això, és una lectura recomanable per a xiquets i xiquetes a partir de 7 anys.

Si voleu començar a llegir-lo, només heu de fer clic ací.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.