Salta al contingut principal

#FinançamentJust

La recent presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 ha fet evident que els valencians i valencianes rebrem la menor inversió per habitant de tot l’Estat, una despesa que suposa un 6,9% de la inversió durant el 2017 i s’allunya de l’11% que representa la població valenciana. Una xifra que, a més, suposa una reducció del 33% de les inversions per a 2017 i la relegació de la nostra autonomia com el territori amb menys inversió si tenim en compte la població. Mentre que el projecte preveu una inversió mitjana a tot l’estat de 185 euros per habitant, a València, Alacant i Castelló la quantitat baixa fins als 119 euros.

Així, la inversió de 2017 en les nostres comarques serà de 589 milions d’euros davant dels 879 que es van assignar als comptes de  2016, el que suposa una baixada de 290 milions d’euros.

Aquesta conjuntura posa d’actualitat, precisament, un dels títols publicats a la col·lecció «Bromera Actual» fa només un parell d’anys. Es tracta de l’obra El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari, de Vicent Cucarella, tècnic d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i recentment nomenat Síndic Major de Comptes. Un llibre imprescindible per a entendre la situació que vivim i l’origen de l’infrafinançament valencià.

Sense perdre de vista una adequada documentació i una acurada anàlisi, Cucarella explica de manera entenedora quina transcendència té per als ciutadans l’actual sistema de finançament i com hem arribat a ser l’única comunitat que, amb un PIB per capita inferior a la mitjana, aporta més del que rep.

Per què som l’autonomia pitjor finançada de l’Estat? Des de quan es manté aquesta situació de greuge? Es tracta d’un maltractament permanent que exigeix solucions de consens, un pacte social per a forçar la revisió de l’actual sistema de finançament. Per això, a més d’analitzar la situació, l’obra recull una sèrie de propostes per al canvi, més necessari que mai.


Si voleu saber més sobre el finançament valencià i sobre l’obra de Vicent Cucarella, vos recomanem que feu una ullada als següents vídeos que expliquen d’una manera molt senzilla la situació de les finances públiques valencianes:




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.