divendres, 26 de setembre de 2008

Què és un plagi?

La pregunta que encapçala aquest reportatge de Público és oportuna i està d'actualitat, ara que s'ha conegut que la cançó de presentació del nou disc d'Enrique Bunbury, "Soy el hombre delgado que no flaqueará jamás", conté alguns dels versos més coneguts de Pedro Casariego. La família del poeta ha acusat el cantant d'"apropiació indecent", ja que Bunbury, tot i reconéixer haver-se inspirat en Casariego, es nega a explicitar l'agraïment en el llibret del CD. Bunbury s'excusa:

"No voy a negar que haya utilizado dos frases de Casariego (grandísimo poeta, por cierto) extraídas de dos poemarios. [...] La canción dura siete minutos, tiene seis largas estrofas y dos estribillos (sobra decir que tiene acordes y melodía). Dos frases no hacen un plagio. Pregunten. Si alguien está convencido de que no es como aquí afirmo, nos vemos en los tribunales."

Plagi, homenatge o apropiació indecent?
En el món de la música el tema del plagi està a l'ordre del dia, però també és una qüestió recurrent en literatura, un àmbit en el qual el terme "plagi" ens recorda escàndols com el d'Ana Rosa Quintana i molts altres exemples (més d'un protagonitzat per grans noms, des de Cela a García Márquez). Alguns, com ara Pere Quart, no s'han amagat i han aconseguit fer bona literatura a partir de referents d'altres. Urbà Lozano (i ací és on volíem anar a parar en aquest apunt) ho ha aconseguit també amb el seu nou treball, titulat precisament Plagis, Premi Ciutat de València. L'obra la presentem aquesta vesprada a Alginet (malgrat la pluja), i esteu tots convidats. Si no hi podeu assistir, doneu-la per presentada en les línies d'aquest escrit que vol ser una nova invitació a descobrir una novel·la original que de ben segur sorprendrà el lector.
Recordem ara i ací el litigi que va enfrontar els Lightning Seeds i Mikel Erentxun pel paregut entre la cançó "Pure", dels primers, i el "Grandes éxitos" del segon i ens permetem suggerir-vos que les escolteu de fons (l'original li pega mil voltes a la còpia, és evident) mentre gaudiu (perquè "gaudir" és la paraula) de la lectura de Plagis.
JC Girbés

2 comentaris:

ginjol ha dit...

Estic una mica espantat. Hi ha exactament 82 autors que em poden denunciar als tribunals. Sort el plagi més evident és de fa cent anys (el de Rusiñol) i no crec que don Santiago estiga per litigis legals. Per si de cas, aquesta vesprada ho explicaré una mica.

elenaranda ha dit...

Un dels darrers casos de plagi més comentats va ser el d'Alfredo Bryce Echenique que va "transcriure literalment" uns articles periòdistics:

(veure: http://www.elpais.com/articulo/cultura/plagio/halago/elpepucul/20070324elpepicul_7/Tes)

La història de la literatura va plena d'"homenatges" inter-escriptors, més o menys descarats. Però, quan més gran és l'escriptor més decepció sentim.

Felicitats per aquest post i per les referències. L'he afegit a les meves recomanacions setmanals:
http://sobrellibres.bloc.cat/post/16493/235405

Salutacions!