Aquesta és la coberta de Plagis, Premi de Narrativa Ciutat de València; la darrera obra (a Bromera ha publicat també el recull de contes Femení singular) d'un dels exponents més prometedors de les nostres lletres: Urbà Lozano. Us recomanem que no perdeu de vista la seua trajectòria literària, pequè té molt a dir; una bona mostra és aquesta obra que s'ha posat a la venda hui mateix. Plagis conté fragments d’autors com ara Italo Calvino, de Santiago Rusiñol, Manuel Baixauli, de Quim Monzó o de Martí Domínguez. A més, Urbà Lozano juga a combinar, amb èxit, diversos gèneres i tècniques narratives (contes, guions cinematogràfics, novel·les de lladres i serenos...) per acabar confegint una novel·la original, tot i que el títol jugue a despistar-nos. Tot aquest poti-poti metaliterari, ben administrat i molt ben travat, dóna com a resultat un relat que atrau des de la primera pàgina, sorprenent i divertit.
El protagonista de Plagis és Carles Llorenç, professor i escriptor, que guanya un premi literari sense haver-s’hi presentat. Aviat s’adona que el relat que se suposa que ha escrit és un plagi i vol renunciar al guardó, però no serà fàcil despendre's d'ell. Coincidint en el temps, rep la visita de la policia: una antiga coneguda seua ha aparegut morta envoltada de retalls de diari que han sigut escrits per Carles o en parlen. Quina relació té tot plegat, si és que en té cap, esdevé l’objectiu final del relat coral.
Si vols llegir un fragment, entra en la nostra web i deixa't sorprendre. Punxa ací.
Si teniu curiositat per saber una miqueta més del llibre, el mateix Urbà Lozano ens desvela en el seu bloc "Més content que un gínjol" quina és la gènesi de la novel·la.
Comentaris