Salta al contingut principal

Els Ciutat d'Alzira ja tenen guanyadors


D’esquerra a dreta: Abelard Saragossà,
Amador Menéndez, Pep Castellano,
Maria Carme Roca,
Antoni Prats i Joan Pons.

Divendres passat va tindre lloc el tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, un acte ja ineludible en l'escenari cultural del nostre territori, al qual asistiren més de 900 persones, entre les quals s'hi trobaven destacats representants del món de la política, l'economia i la cultura valenciana.

L'acte va començar cap a les 9 de la nit, moment en el qual es van lliurar els premis que ja es coneixien:
- IV Premi de Teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca per a l'obra Mans quietes!, de Piti Español.
- XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per Bernat, un científic enamorat, de Pep Castellano.
- XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per a Fantasfrizy, de Maria Carme Roca.

Va ser després del saborós sopar quan es desvelaren els premis que quedaven per conéixer:
- IV Premi de Poesia IBn Jafadja per La joia, de Toni Prats.
- XI Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per a El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic, d’Abelard Saragossà.
- XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General per a Una revolución en miniatura. Nanotecnología y disciplinas convergentes, de l'ovetense Amador Menéndez.
- XXI Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira per a La casa de gel, del menorquí afincat a Barcelona Joan Pons.

Una vetllada agradable al voltant del món de les lletres, que reivindicà la literatura feta en la nostra llengua i la importància del foment de la lectura que fa de nosaltres uns ciutadans més lliures. L'actor Sergio Caballero va ser el brillant mestre de cerimònies, aconseguint posar-se a la butxaca el públic assistent. A més, l'acte va ser amenitzat pel Rumbau Grup de Metalls.

Trobareu més informació a la nostra web. Us deixem amb alguna de les cròniques aparegudes en premsa i alguns comentaris que arriben des de l'univers blocaire:


Blocs:
Esperança Camps
A l'ombra del prat
Les tres ben tocades
Els primers gestos del verd...
Uendos, greixets i marenostres
80 grams
Més content que un gínjol
Pica'm

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.