Al segle XIX, es va descobrir un Saltiri incunable imprés a Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia Valenciana. Es tenia notícies també de l'incunable desaparegut perquè Joan Baptista Civera el mencioava en la seua crònica Annales de la presente casa de Porta-Coeli del 1646. Segons Civera, amb gran sorpresa viscut Bonifaci Ferrer, un clergue de València li havia fet arribar quatre fulls d'un exemplar de la Bíblia assegurant-li que l'autor de la traducció era Ferrer.
Aquest passatge de la crònica de Civera es va convertir en cèlebre i l'escriptor de Xàtiva, Jaume Villanueva, en el seu Viaje literario a las iglesias de España (Madrid, 1806) encara el citava a partir del llibre imprés. Mentrestant, el mateix original de la crònica de Civera, amb el pas del temps, s'havia extraviat també.
Molts estudiosos valencians lamentaven aquesta pèrdua, fins que el manuscrit va ésser trobat en una alqueria de Bellver de Cerdanya a finals de XIX. Aquest exemplar de la crònica de Civera va ésser presentat en una exposició de Lo Rat Penat 1908. Va ésser aleshores que, per a sorpresa de tots, se n'adonaren que Civera havia intercalat entre les pàgines 362 i 363 un dels fulls de la Bíblia Valenciana!
Els erudits valencians intentaren comprar el llibre, però el llaurador va rebre una oferta de 2.500 pessetes d'un antiquari de Barcelona que, òbviament, tenint en compte l'època, va acceptar. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs, però finalment va anar a parar a l'Hispanic Society de Nova York on és encara. En tot cas, arran de l'estudi que va fer l'erudit Konrad Haelbler el 1909 va quedar clar que es tractava de l'únic i darrer full conservat que es coneix de la Bíblia Valenciana...
Endinsat en L'estany de foc , de Silvestre Vilaplana, per conéixer un dels episodis inquisitorials més sagnants a terres valencianes. La persecució d'una obra escrita i els seus posseïdors... Us deixem un tast del que la premsa ha dit fins ara:
Comentaris