Salta al contingut principal

Què saps de la Bíblia valenciana?



La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en valencià, entre 1477 i 1478, i és la tercera del món en una llengua moderna, per davant de la llengua francesa, de l'anglesa i de la castellana entre d'altres. Les primeres bíblies van ser escrites en llatí (1456), alemany (1466) i italià(1471).
Les notícies aportades per la documentació de la Inquisció publicada per J. Ventura, ens permeten reconstruir la persecució de què fou vícitma la Bíblia valenciana. El procés insquisitorial mostra que l'obra fou impulsada per dos conversos (Andreu Forcadell i Daniel Vives, protagonista de L'estany de foc) i que algunes de les personalitats de l'església valenciana, com fra Jaume Borrell, i de la intel·lectualitat, com Joan Roís de Corella, no hi foren aliens.
Però què ocorre amb la impressió i amb la versió de Bonifaci Ferrer?
Els impressors Palmart i Fernández decidiren imprimir una Bíblia en "llemosí", català arcaic, que ha estat atribuïda a Bonifaci Ferrer. En realitat, però, sembla que, com que aquesta versió era massa feixuga, els impressors valencians optaren per una altra versió, la del noble Berenguer Vives, que fou corregida per Daniel Vives. Cal tenir en compte que per aquella època hi havia diferents traduccions manuals de la Bíblia al català.
Finalment, la nova versió va estar enllestida el 1477 i començà a imprimir-se el febrer del mateix any i acabà el març de 1478. És així com el català es converteix en la quarta llengua del món en tindre una Bíblia impresa. La Santa Inquisició, però, començà la seua persecució molt prompte, l'any 1482, quan l'inquisidor Juan Monasterio justifica la crema de bíblies dient que: "treslladar la dita Sagrada Scriptura en pla y en nostra lengua moderna... era casi imposible de trasladar-la sin herror". És a dir, cap llengua vernacla no podria reproduir "lo verdader seny ni sentència de la Sagrada Escriptura".
Després d'un llarg procés, es considerà responsable d'aquesta Bíblia a Daniel Vives i aquest acabà empresonat. El procés de persecució fou tan gran que s'arribà a dubtar de l'existència d'aquesta Bíblia.
Et deixem una interessant entrevista amb Silvestre Vilaplana al voltant de L'estany de foc, novel·la que ficciona un dels episodis més sagnants de la Inquisició a València.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.