Salta al contingut principal

Què és la LOMQE?



El passat dia 10 d’octubre es va aprovar el dictamen de la polèmica LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa), coneguda com a Llei Wert, que pren el seu nom del ministre impulsor de la reforma, amb els vots, únicament, del Partit Popular. Aquesta setena llei educativa des de la Transició és la que ha tingut menys consens, ja que, tret del Partit Popular, l’hemicicle hi va votar en contra o s’hi va abstenir (cas d’UPN i Foro Asturias).
Acusada d’envair competències de les comunitats autònomes, aquesta llei ve impulsada sota l’empara dels pobres resultats obtinguts segons l’Informe PISA per l’alumnat de l’estat espanyol. Tanmateix, els experts dubten que els punts en què incideix siguen rellevants per a pal·liar les mancances del sistema.
Les reformes fonamentals de la LOMQE passen per la introducció de revàlides externes en primària i secundària, l’avançament de la segregació de l’alumnat per nivells a partir de 3r ESO, i una major capacitat de decisió dels equips directius dels centres, que passaran a actuar quasi com a gerents d’empreses educatives.
La Llei Wert, entre altres aspectes controvertits, pretén donar rellevància a les assignatures troncals, i al castellà com a vehicle de l’ensenyament, per damunt de la resta d’àrees i de les llengües cooficials en algunes comunitats autònomes. La religió tornarà a formar part del currículum com a matèria avaluable que comptarà per a la nota mitjana, i desapareix l’educació per a la ciutadania. A més, les competències bàsiques passen de huit a set, i en aquest apartat es posa l’accent en la iniciativa emprenedora, expressió, aquesta, que apareix repetidament en el text de la llei.
Encara que, a hores d’ara, no hi ha cap currículum publicat, l’entrada en vigor dels materials nous per als cursos imparells de cada etapa es farà efectiva el proper setembre, per la qual cosa els llibres hauran d’estar a disposició dels docents, perquè els puguen avaluar i prescriure, cap al segon trimestre del 2014. Una vegada més, el marge temporal de què disposaran les editorials per a actualitzar els materials serà, certament, breu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.