L’escriptora canadenca Alice Munro, publicada en català per Club Editor, ha rebut el Premi Nobel de Literatura d’enguany. El jurat del guardó ha destacat la seua contribució a la narrativa breu, un fet que, sens dubte, contribueix al reconeixement d’un gènere que no sempre rep l’atenció que mereix, a pesar de comptar amb alguns dels autors més rellevants de la literatura contemporània. De fet, no són pocs els qui han comparat els contes de Munro amb el d’un dels màxims referents del gènere, Anton Txèkhov.
El Premi Nobel d’aquest 2013, a més a més, ens convida a mirar cap a l’altra banda de l’Atlàntic i conéixer millor la literatura canadenca, la qual, a pesar d’estar escrita en anglés, no té la projecció internacional pròpia de la literatura nord-americana o britànica, per exemple. I també ens fa reflexionar sobre la dona i l’escriptura, ja que dels 110 guardonats amb el premi més prestigiós de la literatura universal només 13 han sigut dones. La primera va ser Selma Lagerlöf el 1909, i l’última abans d’Alice Munro fou Herta Müller, publicada per Bromera, qui rebé el premi el 2009. En el catàleg de l’editorial, hi ha també Margaret Atwood, una altra de les escriptores canadenques actuals més importants.
Com sempre, el Premi Nobel, que es fa públic la mateixa setmana de la Fira de Frankfurt, és una oportunitat per a reflexionar, amb una perspectiva renovada, al voltant de totes les classes de literatura, tant aquella que ha rebut l’aclamació de la crítica o el públic com aquella aparentment menor o potser menys coneguda, però indispensable també per a entendre la cultura del nostre temps.
El Premi Nobel d’aquest 2013, a més a més, ens convida a mirar cap a l’altra banda de l’Atlàntic i conéixer millor la literatura canadenca, la qual, a pesar d’estar escrita en anglés, no té la projecció internacional pròpia de la literatura nord-americana o britànica, per exemple. I també ens fa reflexionar sobre la dona i l’escriptura, ja que dels 110 guardonats amb el premi més prestigiós de la literatura universal només 13 han sigut dones. La primera va ser Selma Lagerlöf el 1909, i l’última abans d’Alice Munro fou Herta Müller, publicada per Bromera, qui rebé el premi el 2009. En el catàleg de l’editorial, hi ha també Margaret Atwood, una altra de les escriptores canadenques actuals més importants.
Com sempre, el Premi Nobel, que es fa públic la mateixa setmana de la Fira de Frankfurt, és una oportunitat per a reflexionar, amb una perspectiva renovada, al voltant de totes les classes de literatura, tant aquella que ha rebut l’aclamació de la crítica o el públic com aquella aparentment menor o potser menys coneguda, però indispensable també per a entendre la cultura del nostre temps.
Comentaris