Salta al contingut principal

Una denúncia de la passivitat front a la violència

Ahir a la vesprada es van fer públics els guanyadors de La Llança de Sant Jordi 2016, el termòmetre previ al Sant Jordi per conèixer quines seran les novetats més regalades aquestes setmanes. El temps és mentida, de Joanjo Garcia, va quedar finalista en la categoria de ficció. I, per això, hui volem recomanar-vos aquesta obra, guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2015.

Joanjo Garcia fa una proposta original i transgressora amb aquest relat que és molt més que la crònica de la construcció d’una obra literària. La història es converteix en una denúncia rotunda i amarga de la passivitat social davant els maltractaments a les dones i la violència en general. En definitiva, una indagació sobre la maldat, però també una reflexió sobre la identitat, sobre les veritats i les mentides que s’amaguen en la nostra vida.

El protagonista d’El temps és mentida està decidit a fer una novel·la diferent. Serà «una narració cosida de preguntes en l’aire, una novel·la omnívora» que encara no sap del cert què devorarà. Però és un risc que cal assumir per a estirar el fil del passat i aconseguir la confessió d’uns fets que l’obsessionen des de fa anys. La tensió entre la denúncia i el silenci, entre el record i l’oblit, entre la justícia i la tolerància acomodada amenaça aquest personatge marcat pel desengany, el fracàs i la sordidesa. El seu objectiu és posar paraula sobre paraula de quina manera es va enfonsar la vida.


Joanjo Garcia és un narrador jove que en poc de temps ha emergit amb força i s’ha fet un lloc entre els escriptors més interessants del País Valencià. L’any 2013 publicà la seua primera novel·la, Quan caminàrem la nit, Premi Enric Valor concedit per la Diputació d’Alacant. El 2015 va publicar Aquell agost amb punt final i Tota la terra és de vidre, guanyadora del Premi de Narrativa «Antoni Bru», guardó recuperat per l’associació cívica El Tempir. Els tres títols formen part de la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.