dimecres, 20 d’abril de 2016

Una denúncia de la passivitat front a la violència

Ahir a la vesprada es van fer públics els guanyadors de La Llança de Sant Jordi 2016, el termòmetre previ al Sant Jordi per conèixer quines seran les novetats més regalades aquestes setmanes. El temps és mentida, de Joanjo Garcia, va quedar finalista en la categoria de ficció. I, per això, hui volem recomanar-vos aquesta obra, guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2015.

Joanjo Garcia fa una proposta original i transgressora amb aquest relat que és molt més que la crònica de la construcció d’una obra literària. La història es converteix en una denúncia rotunda i amarga de la passivitat social davant els maltractaments a les dones i la violència en general. En definitiva, una indagació sobre la maldat, però també una reflexió sobre la identitat, sobre les veritats i les mentides que s’amaguen en la nostra vida.

El protagonista d’El temps és mentida està decidit a fer una novel·la diferent. Serà «una narració cosida de preguntes en l’aire, una novel·la omnívora» que encara no sap del cert què devorarà. Però és un risc que cal assumir per a estirar el fil del passat i aconseguir la confessió d’uns fets que l’obsessionen des de fa anys. La tensió entre la denúncia i el silenci, entre el record i l’oblit, entre la justícia i la tolerància acomodada amenaça aquest personatge marcat pel desengany, el fracàs i la sordidesa. El seu objectiu és posar paraula sobre paraula de quina manera es va enfonsar la vida.


Joanjo Garcia és un narrador jove que en poc de temps ha emergit amb força i s’ha fet un lloc entre els escriptors més interessants del País Valencià. L’any 2013 publicà la seua primera novel·la, Quan caminàrem la nit, Premi Enric Valor concedit per la Diputació d’Alacant. El 2015 va publicar Aquell agost amb punt final i Tota la terra és de vidre, guanyadora del Premi de Narrativa «Antoni Bru», guardó recuperat per l’associació cívica El Tempir. Els tres títols formen part de la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera.