L’obra, guanyadora del Premi de
Novel·la Ciutat d’Alzira de 1998, consolida el seu èxit editorial díhuit anys
desprès de la seua publicació.
Aigua en Cistella, de Carme Miquel, és una obra de caire intimista i plena d’evocacions que ens transporta a la València de la postguerra. Díhuit anys després, però, es consolida com un dels grans èxits editorials valencians amb més de 18.000 exemplars venuts i un total de 10 edicions.
Carme Miquel, que acaba de ser nomenada acadèmica de l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira de 1998, amb aquest relat. En Aigua en cistella la visió social d’un moment històric es barreja amb un conjunt de sensacions suaus i profundes gràcies a un llenguatge ple de matisos i de tendresa.
Uns desconeguts irrompen en el tranquil retir d’Isabel, la
protagonista, amb la intenció de descobrir l’experiència vital d’aquesta dona a
qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d’uns antics papers que deixà
escrits un oncle seu, enamorat d’ella en silenci des que era jove. Aquests
textos són el contrapunt a la narració d’Isabel, i ens ajuden a descobrir la
senzillesa i la sensibilitat d’un personatge que, a més de treballar de criada,
ha de saber encaixar les proposicions de l’amo. Tot i fer el possible per
mantenir la integritat, la fugida a Barcelona i l’exili a Montpeller acceleren
els esdeveniments cap a un final on l’amor i el desamor en seran protagonistes.
Carme Miquel ha dedicat la major part de la
seua vida a la docència, activitat que ha compaginat amb l’escriptura, dirigida
tant a públic adult com juvenil. El seu activisme professional s’ha fet palés
durant tota la seua trajectòria. De fet, ha estat fundadora de la CAPPEPV (Coordinadora d’Alumnes, Pares
i Professors per l’Ensenyament Públic en Valencià) i de la Federació Escola Valenciana, ocupant la presidència d’ambdues
entitats durant tres anys. El 1995, va rebre el Premi d’Honor Jaume I per les seus actuacions en el camp cívic i
cultural. Recentment ha sigut nomenada acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua.
Comentaris