Salta al contingut principal

Sopant amb idiotes


Què faríeu si un desconegut vos convidara a sopar i, desprès, descobrireu que només ho ha fet perquè pensa que sou idiotes? Aquesta és la situació amb la que es troba un dels protagonistes d’El sopar dels idiotes, la coneguda obra teatral escrita per Francis Veber i que hui vos recomanem.

El relat està protagonitzat per un grup d’amics que es reuneix cada dimecres per a sopar. Però amb una condició ben peculiar: cadascú ha d’anar acompanyat d’un idiota, i aquell que porte l’idiota més idiota de tots, guanya. Pere Canut és un dels del grup, i un amic li recomana portar Francesc Pinyol. Com que encara no el coneix, Pere decideix convidar-lo a sa casa, un fet que, a la llarga, es convertirà en uns dels pitjors malsons de la seua vida. 

Des de la seua primera posada en escena el 1993, El sopar dels idiotes s’ha convertit en un èxit teatral imparable, convertint-se ràpidament en un clàssic del teatre universal que ha estat adaptat desenes de vegades i traduït a multitud d’idiomes. El text combina la diversió amb la tendresa, passant d’una escena esbojarrada a una altra plena de sentiment. Així, anem descobrint que els qui prenem per idiotes potser no ho són tant sinó que, de vegades, som nosaltres els qui ens comportem com a tal.


Precisament, aquest cap de setmana el Teatre Talia de València acull l’estrena de la funció a mans d’una producció 100% valenciana. Josep Manel Casany, Ferran Gadea, Toni Misó, Alfred Picó, Cristina Garcia i Rosana del Carpio componen l’elenc d’aquesta posada en escena que recull un llibret adaptat per primera vegada al valencià. De la mateixa manera que la seua versió impresa, aquesta funció resulta molt recomanable per als alumnes d’ESO i Batxillerat. De fet, l’edició del text a càrrec de Bromera conta amb diverses propostes didàctiques per treballar a classe.

Més informació:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.