atrotinat
-ada
Amb aquest apunt lingüístic, encetem una
secció de Bromera de lletres dedicada
a una de les funcions no poc importants de la literatura: donar veu a mots o
construccions que, per raons vàries, són difícils de trobar en el registre
estàndard. La paraula d’aquesta setmana és atrotinat
-ada:
Volare, oh,
oh!
Melodies amables en nits de gesmils
on uns ballaven i altres miraven,
i els músics tocaven i el món girava
mentre els xiquets jugaven i corrien
atrotinats entre les taules dels bars.
Tant el DIEC com el GDLC li
atorguen els sentits de ‘fet malbé’ i ‘mancat de salut o de fortuna’, però el
segon, a més, arreplega el significat d’‘irreflexiu’. Per la seua banda, el DCVB amplia el ventall d’accepcions amb ‘retut de
cansament’ i ‘entremaliat, malèvol’. Però per a trobar el sentit que té en el
poema de Piera i, segurament, el més general en l’àmbit valencià, hem d’anar a
la definició d’atrotinar-se del mateix
DCVB: ‘accelerar-se massa, precipitar-se’, que com a verb
no reflexiu equival, poc dalt o baix, a atabalar.
La paraula té l’origen en el terme trot, que és la manera ràpida de caminar
del cavall i altres quadrúpedes –igual que quan ens atrotinem–, del qual prové
la paraula trotí i, més modernament, trotó, que és l’equí que té la
característica de ser un bon trotador.
Amb el desig de no haver-vos atrotinat en
excés, us animem a continuar llegint els nostres apunts lingüístics.
Comentaris