Passa al contingut principal

Feliç no aniversari, Alícia!

Josep Ballester
Autor d’El col·leccionista de fades, que novel·la el secret inconfessable del jove professor de matemàtiques C. L. D.


Sembla que tot va començar aquell cèlebre 4 de juliol de 1862 quan Charles Lutwidge Dodgson feia un passeig amb barca entre Folly Bridge i Godstow, amb un reverend amic, Robinson Duckworth i les tres germanes Liddell: Lorina Charlotte, Alice i Edith. El recorregut era avorrit i el jove professor de lògica, per entretindre les nenes, inicia la narració d’una sèrie d’històries una mica desficaciades i fantàstiques. Després, la protagonista de la narració li va demanar que escrigués aquell relat. I dos anys i mig més tard, prop de Nadal de 1864, Dodgson li regala una llibreta de pell verda amb la narració escrita i il·lustrada per ell mateix, sota el títol de Les aventures subterrànies d’Alícia. Fascinats pels esdeveniments i les imatges oníriques que s’hi conten, els amics li recomanen que ho publique, cosa que va ocórrer al juliol de l’any següent per l’editorial Macmillan, ara sota el pseudònim de Lewis Carroll i amb les cèlebres il·lustracions de John Tenniel.  Sis anys després, s’edita l’extraordinària continuació A través de l’espill. La recepció crítica fou, per dir-ho, en una paraula, tèbia, però com tots sabem, des del primer moment va ser un veritable èxit de lectors. Recordem que la mateixa reina Victòria fou una fan entusiasmada del personatge, inclús sembla que li demana al professor, fotògraf i escriptor que la propera obra li la dedique. Hagué de conformar-se amb un tractat de lògica matemàtica.

És un llibre de literatura infantil? Una obra d’adults que han fet seua els xiquets? O un llibre d’adults disfressat de clàssic infantil?

El text farcit d’enigmes, paradoxes, endevinalles, embarbussaments, nonsense, sàtires,  jocs i divertiments de tota mena i pelatge... un relat que explora i, fins i tot, podríem dir, interpreta la infantesa. No oblidem que el descobriment d’aquest estadi de l’ésser humà com a territori i l’obsessió per l’eterna joventut és un tema preat de l’època victoriana, sols com a mostra fem referència un altre personatge emblemàtic d’aquells anys com és Peter Pan. Des del primer moment de la publicació no s’ha deixat de tractar aquest motiu, com tampoc la discussió ha deixat de perseguir l’obra: És un llibre de literatura infantil? Una obra d’adults que han fet seua els xiquets? O un llibre d’adults disfressat de clàssic infantil? No anem a entrar en aquest tipus de disquisició que tant tinta ha vessat, ens agraden aquelles paraules que li dedicà Virginia Woolf: “No són llibres infantils, són llibres que ens transformen en infants”.

Acaba de complir cent-cinquanta anys, però Alícia manté intacte el seu encís i, encara ara, alguns aspectes inquietants.

Són moltes les celebracions i multitud d’actes que al llarg del 2015 es realitzen (conferències, taules redones, exposicions, edicions i reedicions especials, videojocs, musicals...fins i tot, s’hi parla de la continuació cinematogràfica d’Alícia de Tim Burton) al voltant d’aquest clàssic de la literatura universal. Faig una petita tria. L’exposició al prestigiós Harry Ransom Center de la Universitat d’Austin que estudia l’impacte que ha tingut l’obra de Lewis Carroll sobre la societat i la cultura. S’han mostrat fotografies, manuscrits, tota mena de peces artístiques, films, joguets, llibres rars i fins i tot un dels pocs exemplars que queden de la primera edició del llibre. Un altre festeig s’ha fet a Oxford, com cada any, el 4 de juliol, anomenat el dia d’Alícia, però enguany han envaït la ciutat centenars d’actors tot representant escenes dels llibres i mostrant als assistents els espais menys coneguts que van inspirar l’escriptor. Un altre dels plats forts, se celebra a Morgan Library Museum de Nova York, una exposició que pretén divulgar l’origen i els aspectes més curiosos  de la publicació; el principal atractiu de la mostra és el manuscrit original de l’obra, prestat per la British Library. Un altra manera de celebrar la  commemoració ha estat l’edició d’un llibre i una col·lecció de segells per Walker Books i Royal Mail amb alguns dels fragments més coneguts del clàssic realitzades per Grahame Baker-Smith. I per a mi, la guinda del pastís d’aniversari, la publicació de The Story of Alice: Lewis Carroll and the Secret History of Wonderland de Robert Douglas-Fairhurst. Un exhaustiu estudi on, entre altres coses, reordena el material i la informació coneguda fins l’actualitat. Poca broma. Esperem no tarde en excés la seua traducció.



Aquest personatge que en paper imprés acaba de complir cent-cinquanta anys, aquella xiqueta ben curiosa, divertida, preguntadora, una mica docta, resolta i atrevida...manté intacte el seu encís i, encara ara, alguns aspectes inquietants. Fet i fet, continuem caient, una volta i una altra al cau del conill blanc amb la mirada de Carroll o d’Alícia o de no sabem qui. I la pregunta que algú li fa: “Qui ets?”. Ella respon: “Qui sóc? No puc explicar qui sóc, perquè jo no sóc qui sóc”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una nova experiència de lectura

En Bromera hem posat en marxa una nova experiència lectora en la qual volem implicar tota la comunitat educativa: tant famílies com alumnat i professors. Es tracta d’Emociona’t , un projecte que incorpora una sèrie de recursos innovadors que giren entorn del concepte Lectura activa i que pretén oferir un projecte de lectura complet. Si no el conegueu, ara vos el presentem! Encomanar la passió pels llibres és un dels grans reptes de l’escola i de la societat actual. Un repte que, els darrers anys, ha provocat un bon grapat de reflexions i estudis de pedagogs, educadors i també d’institucions públiques. A Bromera, volem aportar el nostre granet d’arena amb Emociona’t , una finestra oberta a la innovació i a la creativitat, ja que incorpora noves metodologies i recursos per a despertar l’interés i la curiositat per la lectura. D’una banda, hem intentant incorporar al projecte aquelles estratègies que s’ha demostrat que tenen un efecte positiu en el foment pel gust de la lectu

#FinançamentJust

La recent presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 ha fet evident que els valencians i valencianes rebrem la menor inversió per habitant de tot l’Estat, una despesa que suposa un 6,9% de la inversió durant el 2017 i s’allunya de l’11% que representa la població valenciana. Una xifra que, a més, suposa una reducció del 33% de les inversions per a 2017 i la relegació de la nostra autonomia com el territori amb menys inversió si tenim en compte la població. Mentre que el projecte preveu una inversió mitjana a tot l’estat de 185 euros per habitant, a València, Alacant i Castelló la quantitat baixa fins als 119 euros. Així, la inversió de 2017 en les nostres comarques serà de 589 milions d’euros davant dels 879 que es van assignar als comptes de  2016, el que suposa una baixada de 290 milions d’euros. Aquesta conjuntura posa d’actualitat, precisament, un dels títols publicats a la col·lecció «Bromera Actual» fa només un parell d’anys. Es tracta de l’