Josep
Ballester
Autor d’El col·leccionista de fades, que novel·la el
secret inconfessable del jove professor de matemàtiques C. L. D.
És un llibre de literatura infantil? Una obra d’adults
que han fet seua els xiquets? O un llibre d’adults disfressat de clàssic
infantil?
El text farcit
d’enigmes, paradoxes, endevinalles, embarbussaments, nonsense, sàtires, jocs i
divertiments de tota mena i pelatge... un relat que explora i, fins i tot,
podríem dir, interpreta la infantesa. No oblidem que el descobriment d’aquest
estadi de l’ésser humà com a territori i l’obsessió per l’eterna joventut és un
tema preat de l’època victoriana, sols com a mostra fem referència un altre
personatge emblemàtic d’aquells anys com és Peter Pan. Des del primer moment de
la publicació no s’ha deixat de tractar aquest motiu, com tampoc la discussió ha
deixat de perseguir l’obra: És un llibre de literatura infantil? Una obra
d’adults que han fet seua els xiquets? O un llibre d’adults disfressat de
clàssic infantil? No anem a entrar en aquest tipus de disquisició que tant
tinta ha vessat, ens agraden aquelles paraules que li dedicà Virginia Woolf:
“No són llibres infantils, són llibres que ens transformen en infants”.
Acaba de complir cent-cinquanta anys, però Alícia manté
intacte el seu encís i, encara ara, alguns aspectes inquietants.
Són moltes les
celebracions i multitud d’actes que al llarg del 2015 es realitzen
(conferències, taules redones, exposicions, edicions i reedicions especials,
videojocs, musicals...fins i tot, s’hi parla de la continuació cinematogràfica
d’Alícia de Tim Burton) al voltant d’aquest clàssic de la literatura universal.
Faig una petita tria. L’exposició al prestigiós Harry Ransom Center de la Universitat d’Austin que estudia
l’impacte que ha tingut l’obra de Lewis Carroll sobre la societat i la cultura.
S’han mostrat fotografies, manuscrits, tota mena de peces artístiques, films,
joguets, llibres rars i fins i tot un dels pocs exemplars que queden de la
primera edició del llibre. Un altre festeig s’ha fet a Oxford, com cada any, el
4 de juliol, anomenat el dia d’Alícia, però enguany han envaït la ciutat
centenars d’actors tot representant escenes dels llibres i mostrant als
assistents els espais menys coneguts que van inspirar l’escriptor. Un altre
dels plats forts, se celebra a Morgan
Library Museum de Nova York, una exposició que pretén divulgar l’origen i
els aspectes més curiosos de la
publicació; el principal atractiu de la mostra és el manuscrit original de
l’obra, prestat per la British Library. Un altra manera de celebrar la commemoració ha estat l’edició d’un llibre i
una col·lecció de segells per Walker Books i Royal Mail amb alguns dels
fragments més coneguts del clàssic realitzades per Grahame Baker-Smith. I per a
mi, la guinda del pastís d’aniversari, la publicació de The Story of Alice: Lewis Carroll and the Secret History of Wonderland
de Robert Douglas-Fairhurst. Un exhaustiu estudi on, entre altres coses,
reordena el material i la informació coneguda fins l’actualitat. Poca broma.
Esperem no tarde en excés la seua traducció.
Aquest personatge
que en paper imprés acaba de complir cent-cinquanta anys, aquella xiqueta ben
curiosa, divertida, preguntadora, una mica docta, resolta i atrevida...manté
intacte el seu encís i, encara ara, alguns aspectes inquietants. Fet i fet,
continuem caient, una volta i una altra al cau del conill blanc amb la mirada
de Carroll o d’Alícia o de no sabem qui. I la pregunta que algú li fa: “Qui
ets?”. Ella respon: “Qui sóc? No puc explicar qui sóc, perquè jo no sóc qui
sóc”.
Comentaris