"Un llibre perspicaç, filosòfic, introspectiu, reflexiu, existencial, ontològic i, com no podia ser d’una altra manera, molt humà. Un llibre que invita a fer múltiples lectures, a tornar-hi de tant en tant, perquè els seus poemes no s’exhaureixen amb una única lectura, sinó que n’ofereixen moltes". Així ha qualificat Juli Capilla -al seu bloc Adésiara- el poemari Homèrides, l'última treball de Vicent Penya, guardonat amb el Premi Ibn Hazm de Xàtiva. L'obra parla de la memòria i de l’oblit, de la mort i de l’angoixa vital, de les relacions de l’home amb l’univers que l’envolta, del problema de la identitat humana i de la inevitable feixuguesa del pas del temps. A més d'elogiar el seu treball, Capilla lloa la persona de Vicent Penya a qui descriu com "una persona treballadora, culta, humil (...) un luxe de persona. I, a més, és un bon poeta, narrador".
Ací teniu un dels seus poemes que formen part d'Homèrides:
REGUARD
Des que has perdut la plena confiança
en el record —el record ben entès
com una maquinació de l’ànima—,
t’has trobat a raig fet que aquells lligams
amb el cor, les entranyes i altres fòtils
han esdevingut més que enrevessats,
desmesuradament irreductibles,
i no t’embolcallen altres penombres
que el dubte, el vertigen i la temença,
fins al punt que tot esforç per copsar
l’espectre del ver i l’aura del bé
corre el perill de caure en un estat
greu de frenesia i desesperança.
D’una tal recompensa en deus ser digne.
Comentaris