Bromera de Lletres

Víctor Pastor Banyuls Una ressenya sobre l'obra  «No mataràs » de Víctor Labrado, Premi Enric Valor de Novel·la En aquests papers, l’escriptor Víctor Labrado reconstrueix els pedaços de la història del pilotari de Rafelcofer Josep Andrés Momparler, conegut més popularment com Pepe el Carinyo . Labrado, a través d’un teixit de testimonis orals i una anàlisi pregona i crítica de documents de l’època, hi refà la trepidant vida del Carinyo, trastocada amb el començament de la Guerra Civil Espanyola. El protagonista, tanmateix, com a bon jugador de pilota, rebat fins a l’últim quinze, per la qual cosa intenta salvar la vaqueta a tocar de la muralla o sobreviure a les inclemències, és a dir, a la guerra dels bojos del gallet amb molts ideals i la repressió franquista coronada de bigot i tricorni. És així com el lector hi identificarà tots els colors del verd: el milicià, el militar i el natural de les muntanyes de la Safor com a lloc de llibertat o supervivència primària. La pr

El cicle de conferències  dels «Premis Literaris Ciutat d’Alzira» comptarà hui amb una convidada de luxe. La gallega Maria Solar, és periodista i ha conreat el seu ofici tant a la ràdio com a la televisió galega. Una exitosa carrera audiovisual que ha combinat amb el món de la literatura infantil i juvenil, on ha assolit grans fites. Solar ha aconseguit amb  el seu últim llibre  « El meu malson favorit » , una obra escrita originàriament en gallec, el Premi Lazarillo de creació literaria del 2014. Amb este llibre, Solar demostra a més com es pot escriure en llengües perifèriques com el gallec i reeixir  per la seua qualitat i universalitat, alhora que obrin un camí sense complexos.  De fet, aquesta obra forma part del catàleg White Ravens 2015 , una llista dels 200  millors llibres de l’any en el món de la literatura infantil i juvenil, que confeccionen un grup de 20 experts a la Biblioteca de Múnich.  Un llibre que els valencians poden llegir a la col·lecció « El Micalet

Josep Ballester Autor d’ El col·leccionista de fades , que novel·la el secret inconfessable del jove professor de matemàtiques C. L. D. Sembla que tot va començar aquell cèlebre 4 de juliol de 1862 quan Charles Lutwidge Dodgson feia un passeig amb barca entre Folly Bridge i Godstow, amb un reverend amic, Robinson Duckworth i les tres germanes Liddell: Lorina Charlotte, Alice i Edith. El recorregut era avorrit i el jove professor de lògica, per entretindre les nenes, inicia la narració d’una sèrie d’històries una mica desficaciades i fantàstiques. Després, la protagonista de la narració li va demanar que escrigués aquell relat. I dos anys i mig més tard, prop de Nadal de 1864, Dodgson li regala una llibreta de pell verda amb la narració escrita i il·lustrada per ell mateix, sota el títol de Les aventures subterrànies d’Alícia . Fascinats pels esdeveniments i les imatges oníriques que s’hi conten, els amics li recomanen que ho publique, cosa que va ocórrer al juliol de l

Entrevista sobre l’obra Déus, dies i treballs per  Víctor Pastor Banyuls «No hi ha fades ni miracles. És la vida», diu, a tall de sentència, el personatge Núria a la darrera obra de Molins, que podríem sintetitzar com la retrospectiva de la conseqüència: el resultant (les ovidianes molles al vent) de la crisi econòmica o el BOOM dels senyors financers i el consegüent treball precari a les ordres de l’Imperi Troikà. Aquests anys de capitalisme feroç no creuen sense efecte pels carrers més ombrius de les ciutats cosmopolites amb panxes buides i contenidors cadenats. No debades, els déus, amos del món, —que, sí, en efecte, tenen noms i cognoms, vestit i corbata; tot i l’abstracció divina a què hem referit— han sembrat de conseqüències les terres que ens envolten. En aquesta obra amb anatomia circular, Manuel Molins en poa deu i ens hi ofereix una retrospectiva dels problemes ben actuals a través de parelles d’ossos i pell. «Em pregunte qui són ara

Amb motiu de la 36 edició del llibre Mor una vida, es trenca un amor , de Joan Pla, compartim aquest article de  Núria Ivars Bertomeu. Quins elements fan que una novel·la que té 33 anys de vida continue reeditant-se i sent un èxit de vendes? Doncs, que és especial. Mor una vida, es trenca un amor , publicada per primera vegada el 1981, continua triomfant entre els més joves, dins del circuit de lectura escolar. Com diu Lluís Messeguer al pròleg del llibre, el relat no és fàcil d’encasellar perquè és «una novel·la que conta una història d’amor i de mort, però no és una “novel·la rosa”. Conté referències al paisatge mediterrani del país, però no és una contalla costumista. Aporta moltes dades socials de trenta o quaranta anys enrere, però no és una crònica  estrictament realista. Explica una fugida de casa d'una parella de joves, però no és una obra d’aventures. Tracta d’incorporar ací i allà elements formals de la modernitat, però no és en absolut cap boutade avantguardis

En aquest moment són diversos els premis literaris en la nostra llengua que estan en perill d’extinció, per això des de Bromera us convidem a participar en aquest Verkami. L’objectiu d’aquest projecte és doble. D’una banda es pretén recuperar el Premi de Narrativa Antoni Bru que, amb més de 25 anys de trajectòria, ha deixat de ser convocat per l’Ajuntament d’Elx. I de l'altra, estendre la campanya de normalització lingüística «M’agrada el valencià».  Us convidem a conèixer tots els detalls d'aquesta campanya  ací . Nosaltres ja hem participat, i tu?