Salta al contingut principal

42 anys de Premis Octubre


El passat dissabte, 26 d’octubre, es va fer el lliurament dels premis literaris que porten el nom d’aquest mes, a la ciutat de València. Una vegada més, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània va esdevenir lloc de trobada de nombrosos escriptors i escriptores i d’altres personalitats representatives de la cultura en la nostra llengua que, com cada any des de fa 42, s’hi van donar cita per a premiar les obres més reeixides de les presentades a les seccions de poesia, assaig i narrativa.
En una edició especialment marcada per una situació convulsa en l’àmbit cultural, sobretot en el vessant educatiu, els organitzadors van tenir molt presents les recents mobilitzacions del professorat, principalment a les Illes, però també a casa nostra, ja que l’acte se celebrava tan sols dos dies després de la vaga de l’ensenyament i la multitudinària manifestació que va recórrer diverses ciutats valencianes i de la resta de l’estat.
I precisament de les Illes és originari el guanyador de la secció de poesia, ja que el Premi Vicent Andrés Estellés va recaure en l’obra Origen, de Miquel Bezares (Llucmajor, 1968), poeta i narrador, llicenciat en Filologia Catalana i professor que, de fet, ja havia publicat diversos poemaris, com ara Carnaval (1989, Premi Ciutat de Palma), El convers (2003, Premi Miquel de Palol a Girona) o L’espiga del buit (2011, Premi Serra d’Or).
Pel que fa al premi Joan Fuster d’Assaig, va anar a parar al professor i doctor en Història Contemporània Josep Burgaya Riera (Vic, 1960), que presentava l’obra Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina. Burgaya és autor d’altres obres de tema econòmic, com ara El estado del bienestar y sus detractores, A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis i El futur ja no és el que era. Reflexions d’urgència en temps d’incerteses.
Sens dubte, la sorpresa negativa va estar en el Premi Andròmina de Narrativa, que es va declarar desert. En paraules de Laia Climent, «El premi ha de ser per a una obra que destaque molt. Hi havia qualitat, però faltava excel·lència». Per a l’editora de 3i4, aquesta és una notícia dolenta, però no dubta que en properes edicions del premi hi haurà més empenta literària.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.